Pensaments i reflexions

Bon diumenge -10!

2012-01-15T02:34:00.000+01:00

Redacto aquest escrit quan falten poques hores per a que comenci el cap de setmana de “Girona-10”. No puc saber dons, com anirà, quanta gent haurà vingut a aquesta meravellosa i interessant ciutat, com hauran anat els accessos i els aparcaments; les entrades gratuïtes als museus, la Catedral, les visites guiades i tot el que s’ha posat al sac d’aquest dia extraordinari; 1.500 persones hauran dormit, aprofitant aquesta increïble promoció nascuda, liderada i promoguda pels hotelers i restauradors de l’Associació d’hostaleria de Girona i Radial.

Espero que hagueu tingut una molt bona nit! Avui toca viure la ciutat, menjar un xuixo a mig matí, recórrer els carrerons més tranquils i amagats; redescobrir racons normalment oblidats, aquells jardins, passejos i muralles tan propers però que ens costa de perdre-nos-hi. Girona és una ciutat amb un encant especial, una “ciutat 10”. Caminar sobre les irregulars llambordes humides dels tranquil·líssims carrers del Barri Vell mentre la Beneta toca les hores, no té preu. Pujar fins els Jardins dels Alemanys, visitar la Plaça de Sant Domènec, el nou mirador dels antics Maristes...

Fa venir gana...

Teniu a la vostra disposició molts restaurants que hem preparat aquest dia amb molta cura. Girona és una de les primeres capitals gastronòmiques del món.

Deixeu-vos anar i Gaudiu-ne!

Toni Vallory

La taxa nyap

2012-01-05T03:47:00.006+01:00

Després de les diferents opinions aparegudes tan a la premsa com a la xarxa sobre la nova taxa turística que vol imposar a la força el govern d’Artur Mas, m’agradaria compartir alguns dels punts que porten al sector turístic a oposar-s’hi:
1) No és una taxa turística, és un impost directe als establiments hotelers. O pot ser no han tingut en compte els milers de comercials de les empreses del país, treballadors de diferents sectors, traslladats a treballar lluny de casa seva temporalment, que s’han de quedar a dormir als establiments hotelers per feina? Han pensat que els turistes que tenen segones residències, no pagaran? Llavors, què vol dir “turística”?
2)És una imposició feta de cop, amb errades i amb enganys de diferents consellers. L’últim va ser del Conseller Mena a Girona, fa pocs dies, on va dir que “n’aniríem parlant”. Consellers que caldria recordar que no en saben res de turisme i no s’escolten als professionals que tenen en nòmina quan els expliquen que s’equivoquen. Hem de deixar clar que de mitjana, la taxa, a Catalunya, descomptant Barcelona, representarà un 8% d’increment al preu d’hotels, apartaments, càmpings, etc. A París, la taxa representa un 0,7%, a Roma un 1,58, a New York un 1,83 i a Egipte, un 1% -Un detall a tenir en compte!
3) És una estafa a un claríssim compromís electoral –el punt 539 del programa electoral de CIU a les eleccions autonòmiques diu “...ens comprometem a no establir noves figures impositives que tinguin com a objecte principal gravar l’activitat turística". Fa poques setmanes, el Sr. Duran i Lleida, defensava el que deia el programa electoral que CIU va presentar a les eleccions generals-2011: “...ens oposarem a l’establiment de noves figures impositives estatals que tinguin per objecte principal gravar l’activitat turística”. Artur Mas, En un dinar just abans de les eleccions autonòmiques, ens va dir que creia en el sector, que si guanyava, ens escoltaria i ens tindria en compte per a projectar tot el que tingués a veure amb el turisme. En soc testimoni presencial i per tant puc afirmar que si la taxa s’acaba aprovant, el President haurà dit mentides, ens haurà enganyat.
4) Sabem que a Catalunya es fan 180.000 pernoctacions anuals. Posant una mitjana de la taxa de 1,5€ per pernoctació, hauríem d’ingressar 270Milions d’euros. El Govern espera recaptar-ne tan sols 100M. Perquè? Per la gran quantitat d’allotjaments i d’apartaments turístics il·legals, que no estan donats d’alta i no tributen en cap impost. En lloc de perseguir-los, encara els fan més atractius...
5) On aniran a parar aquests 100Milions? Qui els gestionarà? A quina partida en concret aniran a parar? Ens diuen que són per a la promoció de Catalunya al món. Una altre mentida. L’agència Catalana de Turisme (encarregada de la promoció de Catalunya al món mundial) té un pressupost anual de 15M d’euros. (On hi hem d’incloure les nomines de tots els seus treballadors/es.) Ara, de cop i volta ens hem tornat bojos i anirem a vendre Catalunya multiplicant per 7 els pressupost per a la promoció? Seria fantàstic! Pot ser però, que es necessitin per a pagar la F1 (35Milions) -que la vicepresidenta Sra. Joana Ortega dóna més preferència que als passatgers de Ryanair a Girona-. I, parlant d’avions, pot ser que els necessitin per la partida de (70Milions) que s’emporta Spanair? Ostres! Ara m’adono que eliminant aquestes dues partides ja tenim els 100M que necessitem... No ens neguem a la taxa, ens neguem a acatar un nyap!
Encara hi som a temps. Demano als responsables de CIU, que facin complir les seves promeses electorals. Demano als altres grups parlamentaris que votin en contra d’aquest nyap fet amb presses i obliguin el govern a buscar el consens que sens cap mena de dubte trobaran amb el sector si es fa ben fet.
Demano també als empresaris del sector que no es conformin. Que siguin valents i es neguin rotundament a cobrar i pagar aquest nou impost camuflat en la paraula taxa “turística”. El Govern s’atrevirà a multar TOTES les empreses turístiques del país?

Decàleg de la Sra. M&M's

2011-11-06T02:24:00.001+01:00

Molta gent m'ha demanat la publicació, després de conèixer l'existència d'un escrit resum descriptiu de la reunió de presentació de la Sra. Marian Muro davant el sector turístic gironí, aquest estiu, a Girona.
Com que vaig ser present a la citada reunió, puc donar fe que és un fidel relat del que va passar. No és un escrit meu, no és el meu estil. M'agradaria però haver-lo sabut escriure.

Tan sols m'agradaria puntualitzar que aquesta reunió -tot i que no es va voler reconèixer-, es va convocar després d'unes "enganxades" 2.0 entre empresaris turístics i del comerç gironins i el Conseller Recoder, que va enviar a la Sra. Directora.

Cada d'hora que passa penso que la Sra. M&M's ens ha venut el següent decàleg:

1.- Ens feu molt pena per això hem vingut; ningú ens ha condicionat aquesta vista, tot el contrari m'ha sortit d'una manera natural o és que no saps llegir qui ha fet la convocatoria???. Jefa + 2 subalternes.

2.- El meu interlocutor és Mr. Patronat de Turisme CostraBrava - Pirineu perquè és impossible parlar directament amb tots vosaltres, sou massa complicats i de "poble".

3.- Les accions que ja teníem previstes fer segons calendari i pressupost amb el patronat ara les farem i seran les que us han de treure les castanyes del foc d'aquesta tardor - hivern; això sí, en pagareu una part perquè la cosa està fotuda.

4.- Els 7.5 milions € que podíem invertir amb Ryanair faran la mateixa fi que l'aerolinia i "volaran" cap a BCN i m'apunto medalla d'estalvi econòmic davant la resta de conselleries.

5.- No tinc ni idea com vindrà el Sr i la Sra Smith de Londres perquè efectivament NO queda ni un trist vol al Regne Unit però igualment aniré a fer una acció promocional a "The Stone Village" ( Roca Village versió UK), perquè ja està pressupostat i aprovat.

6.- La promoció interior al territori NO la faig jo, a veure si us entereu d'una vegada! Turisme de Catalunya només fa Londres - París - Milà que és fashion. A part no us l'aconsello doncs la gent de la terra no té €€€€.

7.- Com que l'antic govern de la ciutat a fet 0 accions els darrers 8 anys, tenim temps de fer les coses; Carles, tranquil que no vindrà d'un parell d'anys però si pots començar a esquitxar € millor que millor.

8.- Girona.....Girona existe!

9.- Insisteixo no vull parlar del tema Ryanair, no perquè no s'hi estigui treballant ni perquè internament ja ens va bé que vagin a BCN, ni perque en tingui alguna idea senzillament com deia en el MH President Pujol: Això no toca! Ara bé, les passareu molt putes per recuperar els TT.OO que vareu fotre fora enlloc de Ryanair.

10.- M'encanta Llafranc, m'encanta! ahora que ya tenemos la autovía sólo nos falta la parada del AVE Ganduxer / Diagonal a Llafranc con apeaderos en Sant Feliu y Playa de Aro para que no se quejen los vecinos de la escalera.

Confondre els naps amb les pastanagues

2011-10-25T12:29:00.000+02:00

Llegeixo un article de M. Fañanás al Punt-Avui el dia 7/10, que no entenc: Girona compta amb 35 hotels i 1.500 habitacions, no 20 com cita en el seu article. Escudero va parlar de la província de Girona, no de la ciutat de Girona en afirmar que no sobraven places (Cosa molt diferent). Estic d'acord en que calen més polítiques actives (el pressupost per a la promoció econòmico-turística de Girona l’any passat, amb un govern que defensava la mateixa filosofia de creixement hoteler que el Sr. Fañanás durant dècades, va ser de 30.000€, mentre a Tarragona va ser de 1.500.000€). El resultat de les polítiques de promoció de Girona, sobretot en els últims 8 anys, ara es deixen veure. Si no es creu les valoracions negatives, sigui valent, vagi als hotels en persona i pregunti-los-hi. S’ha parat a pensar que pot ser que una de les causes del tancament del Fornells Parc hagi estat la construcció de l’hotel del costat de l’Hipercor com li van avançar els hotelers en el seu moment?

No ens podem comparar amb Florència (400.000 habitants) o Verona (275.000 hab.). Vostè confon naps amb pastanagues! No podem escriure de temes que no controlem. No podem fer demagògia mentre hi hagin molts llocs de treball en joc. Serietat. Volem fets i no paraules Sr. Fañanás si us plau!

No hi ha voluntat política

2011-07-16T13:05:00.002+02:00

Portem més de mig any parlant i escrivint sobre el temor que l’Aeroport de Girona deixi de ser una de les bases de Ryannair.

Des de l’Associació d’Hostaleria de Girona, referent a aquest tema, ens hem reunit amb la vicepresidenta del nou govern català; amb diferents diputats; amb el director general de transports; amb la que en aquell moment era l’alcaldessa de Girona; amb el nou alcalde; amb el Director Territorial d’Empresa i Ocupació; amb el Delegat Territorial; amb representants de diferents partits polítics (aquells que fins fa quatre dies tenien les regnes i ara sembla que no vagi amb ells, que no hi tinguin res a veure, que això és nou i culpa única del nou govern, que els diputats catalans a Madrid no hi tenen res a dir ...)

Hem enviat cartes al president de la Generalitat així com als titulars de les diferents conselleries afectades per aquest afer, demanant una ràpida solució a les negociacions, mostrant la nostra preocupació per la continuïtat de les nostres empreses turístiques,

Hem assistit i participat a reunions amb representants de les diferents branques empresarials i institucionals...

Res, no hi ha res a fer. No cal perdre més temps en reunions estèrils ni en rodes de premsa “unitàries”. El govern català o bé no sap com negociar-ho o –contràriament al que diuen-, no és una de les seves prioritats. Aquest segon punt ens va quedar clar quan fa uns mesos a la Sra. Joana Ortega –vicepresidenta del Govern-, se li va “escapar” reconèixer que la subvenció a la Formula-1 no era comparable amb el cas de Ryannair i l’Aeroport de Girona (“per el fet de tenir la F-1, més ressò internacional”)

La meva condició de provincià no m’ho deu deixar entendre...

Han tardat mig any a oferir el mateix -o gairebé el mateix-, que el contracte que hi havia sobre la taula quan van entrar al govern. (Preacord que es signava des d’un govern en funcions, al mateix temps que el nou president del nostre país prenia possessió del càrrec. –Fet que tampoc puc entendre) Des d’un punt de vista estrictament empresarial ho han fet tant malament com han sabut. Si una empresa està negociant amb una altre i al cap de més de mig any, després de diferents trobades, es presenta a la reunió amb el mateix contracte que es va discutir el primer dia, l’altre empresa l’engega a pastar fang. -Lògic.

Els números canten. Hi ha un estudi molt interessant realitzat per la Universitat de Girona i dirigit per l’Antonio Donaire –un dels grans experts en turisme- que, a part de trencar uns quants tòpics sobre la gent que viatja amb Ryannair, el com i per quin motiu ho fan, ens diu que la mitjana de diners que gastaven a casa nostra els que arriben (arribaven) a Vilobí, era de 200€ per passatger. Aixó em porta a fer una simple operació matemàtica que s’aprèn a primer d’ESO i me n’adono que si aquesta temporada hem perdut dos milions de passatgers, hem deixat d’ingressar quatre-cents milions d’euros per el fet de no invertir-ne 7, 12 o 15. Tan sols els impostos directes d’aquesta xifra que em deixat d’ingressar, és de setanta-dos milions d’Euros. (impostos però que van a Madrid) . He de dir però i que quedi ben clar, que aquests diners no els perd Catalunya. Girona i Reus els deixen d’ingressar però a Barcelona els incrementen...

A el Prat, juntament amb Barajas, cobren unes taxes que estan un 40% per sota de la mitjana de qualsevol altre aeroport principal de les capitals europees i estan molt igualades a les que cobren a Girona, es vergonyós. Des d’un punt de vista empresarial, si a qualsevol comerciant li oferim un local al Passeig de Gràcia al mateix preu que paga al barri de Pedret de Girona, amb els ulls clucs se’n va a Barcelona.

La solució és tan sols de voluntat política. No perdem més temps, no calen noves reunions, ni més entrevistes, ni més rodes de premsa com tampoc cap més foto de grup. Si de veritat el que volem és un aeroport del Prat internacional i de primer ordre, s’han de començar a posar al dia les taxes per tal de re-situar l’oferta natural dels vols de baix cost i portar-los als aeroports radials. Sí, no cal que ens recordin que això depèn de Madrid, ja ho sabem. És just el que els demanem: negociïn amb el govern espanyol.

Sabem que no ho faran amb prou intensitat i que aquest serial dels traspassos encara ha de durar, ja els va bé a vostès. Nosaltres, mentrestant, continuarem intentant salvar el patrimoni empresarial turístic gironí, el nostre. Com recomanava Martí i Pol: “potser caldria que trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat...”

Homenatge a en Siset Salleras

2011-06-17T02:33:00.002+02:00

És molt difícil estar preparat per a quan algú proper ens deixa, es mort.

Llavors, quan esdevé aquest fet inevitable, del que ningú no ens n'escaparem, ens venen moments de perplexitat, de xoc i bloqueig cerebral, de records i retrets mentals amb un mateix: feia temps que volia anar-lo a veure; no li havia dit mai que l'estimava amb tota la meva ànima; no vaig a contestar aquella trucada perduda de fa molts dies, etc.

Em va passar -ja fa anys, amb el meu pare.

Feia anys que dèiem de quedar un vespre d'un cap de setmana a la casa de Calella per a fer un bon sopar a les brases de la llar de foc.

Jo, en tant que cuiner que treballava els caps de setmana, no hi vaig poder anar en quinze anys. Quinze anys dient-l'hi : sí, hem de buscar un dissabte que pugui venir... No va arribar mai aquest dissabte que tan esperàvem tots dos. Ho vaig descobrir el mateix dia de la seva mort.

Avui, ha mort en Siset Salleras.

Avui ha tornat a passar-me el mateix. Feia anys que havia de pujar a casa seva a mitja tarda, a aprendre a fer anar el torn, a esmolar broques, a parlar durant molta estona -que d'això en sabia un munt-, a aprendre de la vida, de la seva experiència.

Ja no podrà ser. He tornat a fer tard.

Em quedarà però per sempre més, l'essència de tot allò que em va transmetre. La seva manera d'entendre la vida, la dedicació carinyosa cap als seus nets en preparar-los el tió, artilugis per a jugar, uns petits platets de coure per a posar-hi llaminadures per l'arbre de Nadal. Tampoc puc oblidar aquell que em va ensenyar que un gintònic suau a mitja tarda o després de dinar, és fantàstic.

Una tristesa que em navega per tot el cos, és timonejada per la melangia i la sacsejada emocional de l'evidència de la nostra fragilitat.

Avui escric un petit homenatge a en Siset. Aquell qui em va tractar sempre com un fill, que em va ajudar sempre que li vaig demanar sense esperar mai res a canvi.

Una abraçada molt forta i un agraïment immens.

Bon viatge.

Girona a Fitur

2011-02-12T14:01:00.005+01:00

Mostra del menú d'un dels dies. Catalunya no pot oferir algo millor?

Fa poc vaig anar a Fitur. La Fira Internacional del Turisme, que es fa anualment a Madrid.

Em va sorprendre l’estand de Catalunya. Era immens, molt ben situat, -el primer del passadís central. Preparat per a que es poguessin fer presentacions territorials massives, amb una sala de premsa ben equipada, microfonia, tècnics de so, grans pantalles de tv. Amb espais per a fer molts contactes, una amplia cafeteria, un reservat per a menjador, etc. Un estand on predominava el color blanc, la senzillesa, m’atreviria a dir fins i tot la nuesa dels diferents espais. Un estand atès per diferents tècnics dels diferents organismes que hi participaven. Uns i sobretot unes tècniques de turisme que atenien les consultes i ampliaven contactes amb una professionalitat envejable. Llàstima que el disseny de l'espai fos pèssim i sempre estigués gairebé buit!

Vaig acostar-me al petit taulell del Patronat de turisme de Girona - Costa Brava i no hi vaig trobar cap fulletó informatiu, planell, tarja, díptic, o el que fos, de Girona ciutat. Res, ni un sol paperet.
Dijous a la tarda, la regidora de Promoció de la ciutat de Girona, la representant del nostre ajuntament, va fer una intervenció sonada: Sense cap vergonya, va pujar a l’escenari preparat per a les presentacions i sense ni una sola persona de públic -bé, hi era jo parlant amb un amic-, sense premsa, sense oients, va començar a presentar, a “vendre” Girona i la seva nova i fantàstica ruta de les pedres. Jo sí que em vaig quedar de pedra al sentir que la seva intervenció allí, a Madrid i dirigida a una fira internacional, era integrament en Català. D’això se’n diu saber-ne! Va acabar els seus deu minuts de gloria, amb una quinzena d’espectadors reclutats a corre-cuita entre el personal que van trobar per l’estand.

Em pregunto què ens va costar el desplaçament i les dietes d’aquesta senyora i la seva brillant ponència!

Hauríem de començar a queixar-nos de veritat. Ara és el moment. No ens podem permetre quatre anys més d’ineptituds, enganys, robatoris i desídies institucionals com les que em tingut. Si no hi ha turistes, els hotels són vuits, als restaurants no hi entra gent i les botigues no venen. Si no ens agafem en serio el palau de congressos que hauríem de tenir –i que no tenim-, i com s’ha de fer funcionar, no vindran congressistes. Si institucions i sector privat no anem junts, no ens en sortirem.

Qui s’hi compromet?

Aquest govern ja no podrà ser dels millors

2011-01-15T11:04:00.002+01:00

Llegeixo amb estupefacció, la notícia estrella d'aquest vespre.

CIU l'ha cagat i molt fort.

Artur Mas va deixar molt clar molts cops i davant molta gent que, si guanyava les eleccions faria un govern de màxims, dels millors.

Avui, em pregunto si en Mas és un mentider tipus ZP o bé algú l'hi ha donat gat per llebre. -Vull creure en la segona opció.

Fitxant un dels pitjors gestors municipals que hi ha hagut a la ciutat de Girona, no es pot fer un govern dels millors.

No, em sap greu, no hi estic d'acord. Aquest senyor no ha fet ni farà les coses bé.

Ho puc dir com a empresari de Girona per que m'ha fet perdre directament molts milers d'euros

Ho puc dir com a ciutadà de Girona per que ens ha fet perdre molts milions d'euros

Ho puc dir com a veí seu perquè a part de fer-me perdre clients, a casa serva i tot i sent regidor d'urbanisme, s'ha saltat la normativa urbanística municipal del Barri Vell molts cops.

Poc ha durat la gran il·lusió que molts vam posar amb CIU.

Una llàstima...

Mentre

2011-01-11T00:29:00.001+01:00

://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/354296-critiques-dels-locals-de-girona-per-laugment-de-les-taxes-de-les-terrasses.html

Cal felicitar als nostres governants municipals per la feina ben feta. Per que cada dia la fan més bé. Per que s'estimen la ciutat i demostren cada dia, esforçant-se fins a l'infinit que són els millors del mon.

M'agradaria exposar-vos un poema que m'ha sortit del cor tot llegint la notícia:

-Mentre l'alcaldessa no es cansa, un i altre cop de demanar als restaurants que baixem els preus de les cartes i els menús, per al bé de la ciutat, ells ens pugen vergonyosament (un 60%) els impostos. (Perdo, les taxes. Els impostos no pugen, ja ho va dir.)

-Mentre inauguren el nou centre municipal d'informació turística en un lloc on no hi ha turistes, tanquen les portes del que hi havia en el lloc on hi passen turistes (la Rambla). No han escoltat les queixes del sector i la posterior demanda i fins i tot súplica de cessió urgent de l'antic espai d'informació ara tancat i vital per al turisme a la nostra ciutat.

-Mentre que des del sector privat es proposa i es presenta a l'ajuntament un projecte d'aula gastronòmica al Mercat del Lleó, la lleona de torn roba el projecte que li han presentat, roba els diners destinats a la promoció gastronòmica de la ciutat, munta una aula xapucera i insostenible i hi enterra tot el pressupost disponible. (i el no disponible però això, en tot cas hauria de ser la fiscalia qui ho demanés)

-Mentre el sector privat denuncia la mala senyalització a la nostra ciutat i en demana una revisió urgent, es fan rutes senyalitzades per anar a veure les pedres.

-Mentre moltíssims municipis gironins accedeixen a fires promocionals amb un cost baixíssim aportant planells, tríptics, fulletons, etc. El nostre ajuntament amb la seva fantàstica àrea de promoció dirigida per la millor regidora que ha tingut Girona en molts anys, no apareix enlloc, no li cal

-Mentre els bars, cafeteries, restaurants i hotels, pateixen la crisi econòmica de manera especialment dura, l'ajuntament tarda dos anys a permetre l'ús de les estufes a les terrasses. Llavors però han de pagar un 60% d'increment de taxes.

-Mentre l'Auditori no faci de veritat de palau de congressos i es conformi amb ser auditori i poca cosa més...

-Mentre el regidor d'urbanisme tingui la llibertat de fer obres de reforma al Barri Vell, fora de normativa...

-Mentre els senyors de l'oposició no facin res per a evitar tot aquest desgavell que tenim al consistori...

-Mentre...

Mentre anem baixant el cap, ens anem queixant individualment, continuem pagant i a sobre, la majoria de nosaltres fem bona cara quan ens venen a veure... Podrem continuar aquesta llista de manera inacabable.

Aviat però vindran eleccions... Continurà tot igual?

Carbó de reis a l'ajuntament de Girona

2011-01-06T12:36:00.003+01:00

Mentre feia de patge reial, a quarts d’una de la matinada, a Girona, dins d’una furgoneta amb un bon amic, després d’un sopar amb molta beguda i poca aigua, tornàvem cap a casa amb la feina feta. Hem anat a buscar un dels regals grans i pesats que viatjava a cos de rei: una taula de fusta, de jardí .

Amb la furgoneta passem per davant de l’ajuntament. M’adono que allí ja han passat els reis. Sí, la porta és tota plena de carbó (No es deuen haver portat del tot bé). La furgoneta no s’atura i passem la Plaça del Vi. El meu amic, que m’ajudava a fer de patge, condueix la furgoneta grossa de la seva empresa sense massa pràctica. De cop li demano que s’aturi i faci marxa enrere. Farem una foto de la porta de l’ajuntament amb el carbó. Una foto interessant per a compartir amb els amics feisboqueros. Oh! M'adono que no porto el mòbil. L'he deixat a casa. Li demano el seu telèfon per a fer la foto i em contesta algo així com que baixa ell a fer-la, que és més ràpid això que explicar-me com va la càmera del mòbil.

La furgoneta grossa, negra mate, al mig de la plaça del vi just davant la porta de la casa consistorial; jo a dintre, ben assegut i amb el cinturó posat; en Josep baixa, es planta davant la porta de l’ajuntament i s’apropa per a fer la foto. No se li engega el flaix i es queda dret, pal plantat allí davant, mira l’aparell per tal de fer la foto amb flaix..

Apareix de cop, per la cantonada, un cotxe de la policia municipal. Li dic en broma i amb veu alta: Josep, compte, la poli! El cotxe accelera una mica i passa entre la furgoneta i el fotògraf de manera ràpida i es posa entravessada davant la furgoneta. Baixen els agents i es dirigeixen directament a en Josep disposats, com a mínim, a detenir-lo convençuts de que és el brètol que acaba d'omplir l’entrada de l’ajuntament de carbó. L’hi demanen explicacions. Ell, sorprès de la situació s’excusa una mica: nooo.. tan sols volíem fer una foto... el facebook..

No puc aguantar més. Em poso a riure com un boig des de dins la furgoneta. És una situació tan surrealista com còmica. El vi, els caves i el gintònic de després de sopar em fan perdre una mica el control i no puc parar de riure quan veig tres cotxes patrulla més que arriben a la plaça amb les llums blaves engegades, a tota màquina i els agents, baixant dels seus vehicles, envolten al suposat fotògraf-delinqüent.

Em sap molt greu no haver pogut fer la foto del president d'una associació de comerciants, un amic, un premi J.M.casero, un empresari gironí, a la una de la matinada, davant la porta de l'ajuntament, envoltat de policies que no sabien ben bé si detenir-lo o no.

(Les restes de cava i dels dels gintònics de després de sopar)

Baixo de la furgoneta i em dirigeixo a una agent –tot rient-, explicant-li que, encara que a vegades la “liem” una mica i tenim fama de crítics amb algunes accions del consistori, som bons ciutadans i ja no tenim edat per a bretolades.
En aquell moment des de la central els avisen que a casa de l’alcaldessa també hi ha passat el mateix rei. Ens deixen marxar, marxen. A prop de la casa un ex-conseller que viu al Barri Vell, també hi ha moviment de patrulles. Els reis van ràpids...

Un cop a casa -amb una patrulla al darrera vigilant-nos-, ens n’adonem que cap dels dos portàvem cap mena d’identificació, havíem begut una mica i la furgoneta, per allí no hi podia passar. Comentem i imaginem què hagués passat si no ens haguessin cregut, si a més, hi hagués hagut la nostra estimada primera tinent d'alcalde com a alcaldessa en funcions, si a més, ens haguessin fet bufar i si a sobre, a la furgoneta hi haguessin hagut restes de carbó d'alguna barbacoa passada.

Un titular de primera plana per a la premsa local: Coneguts representants del comerç i hostaleria, detinguts per haver omplert la porta de l'ajuntament de carbó, després de beure's uns quants gin-tònics.

És complicat aixó de fer de patge reial... ;-))

PD: Perdoneu la mala qualitat de la foto. Els municipals no ens han deixat tornar-ho a provar

2011-01-06T04:44:00.001+01:00

BON ANY

2011-01-02T03:44:00.001+01:00

Ara fa un any acomiadava el 2009 amb un escrit, enmig d'una forta preocupació social per l'atur, la crisi, la manca de finançament, el tancament de molts locals de comerç i restauració, i la incertesa dels que no havíem tancat de saber quant temps més podríem aguantar.

Llavors vaig compartir amb vosaltres que el 2010 se’m presentava ple de projectes interessantíssims tant professionalment com per al creixement personal.

A l’hora de la veritat però, la majoria d’aquells projectes no s’han materialitzat.

No ho han fet però per que he tingut una inexplicable pluja de propostes, moltes d’elles de gent que no coneixia, per a portar a terme projectes de naturalesa molt diferent. Avui, necessitaria tres “jo” per a poder fer tot allò que m’han proposat i que per alguna raó o altre m’han atret. No dono més de mi. Tinc un límit físic i d’horari. Em sap greu...

Ha passat un any: Un projecte meu d’educació alimentària ha guanyat una beca; Faig molts tallers de cuina a llocs molt diferents; No he hagut de tancar cap local. No he hagut de continuar rebaixant el nombre de treballadors; Hem pogut aturar les pèrdues empresarials de l’any 2009. Tot això Amb el cinturó bastant més estret, sí. Fent moltes més hores, sí. Però em sento molt viu i més fort.

Deixem una dècada, els primers deu anys orfe de pare; uns anys amb uns canvis de governs i governants per a oblidar; uns anys on hem passat d’aconseguir diners fàcils a tenir difícil cobrir les nòmines; Els fills han passat de nadons a nois; Alguns amics s’han separat i altres s’han allunyat. Hem passat però uns anys molt bons amb uns records inesborrables.

Comença una nova dècada i amb ella neixen noves il•lusions: Neix un nou projecte súper interessant, assessorar la posada en marxa d’una petita xarxa d’hostatgeries a la província de Girona; Comença un nou i diferent govern; Hi haurà canvis a les alcaldies, això provocarà canvis als consells comarcals, a les diputacions, a institucions i patronats varis... -Bé, ja començava a tocar. Serà una dècada de fills adolescents –ai, ai; D’arribar als cinquanta i pico -Déu n’hi do!; d’aprendre a agafar-me les coses amb més tranquil•litat; Segurament d’aprendre a viure una mica més la vida.

Vull continuar amb tots vosaltres aquests propers deu anys. Estic content amb la gent amb la que em relaciono. Amb els que coincidim i amb els que discrepem. Amb els que els agraden els gintònics i als que no. Amb els que em doneu consells i als que em demaneu opinió. Estic segur que els meus propers anys seran d’una intensitat gairebé comparable amb l’adolescència i m’agradarà poder-ho compartir amb vosaltres.

Bon any!

Reflxions Electorals

2010-11-28T00:01:00.000+01:00

He acabat de reflexionar i m’agradaria compartir algunes d’aquestes reflexions de manera resumida:

-La primera cosa que m’ha fet pensar, reflexionar, és el per què ens cal un dia de reflexió. No ho entenc, de veritat. No ens el podríem estalviar? Els països que no tenen aquesta jornada on se’ns tracta una mica com curts de mollera, no els va bé? La gent es confon en el seu vot? No, no ho crec.

-La segona cosa que m’ha vingut al cap, ha estat recopilar mentalment alguns dels comentaris que he anat sentint de la moltíssima gent que no anirà a votar i intentar vincular-los d’alguna manera amb les diferents propostes de les diferents formacions polítiques que es presenten. No he estat capaç de trobar cap intent de motivació del vot més enllà del ja conegut “que ve el llop!”. Trist, sí.

-He continuat aprofundint i he augmentat l’esforç mental de la meva tanda de reflexions de cada quatre anys i he anat a parar a analitzar una mica els diferents missatges que han anat llançant cada un dels partits i les seves diferents propostes, queixes de la “competència”, ensenyar les medalles de la feina feta els últims vuit anys o els altres darrers vint i tres... Estressant, sí, sens dubte!

-M’agradaria anar a votar a un candidat, a una formació, a un equip, que em convencés. No serà així. No ha estat possible. No me’n agrada cap. He vist en molts d’ells, amb els que hi he tingut algun vincle o relació -gairebé tots els que tenen representació parlamentària-, coses que no m’han agradat: enveges internes; odis personals; cops de colze descarats i coneguts, sense que ningú no pugui parar-los; Mentides i demagògies amb premeditació, traïdoria i fins i tot nocturnitat sense cap atenuant possible a part del de guanyar vots a qualsevol preu.

-Un trist exercici de democràcia mal entesa, una gent amb ganes d’agafar-se a la mamella del poder a qualsevol preu. Uns sense acabar-se de mullar, altres prometent coses que fa temps que haurien d’haver solucionat i, no tan sols no han estat capaços de fer-ho, si no que ho han empitjorat tant com han pogut al fer cas omís als diferents professionals privats dels diferents sectors.

-Aniré a votar, sí. Hem d’anar a votar, sí. Encara que sigui tan sols per a poder denunciar diàriament tot aquells abusos, desídies, incompetències, i males praxis dels que ens governin. Hem d’aprendre a parlar clar, sense pors. Però primer cal triar als que ens desagradin menys.

Primera impressió del debat.

2010-11-22T02:47:00.001+01:00

No ha estat el debat que m'hauria agradat. Massa demagògia de tots plegats; retrets que no tocaven; relliscades incomprensibles; falta de preparació i d'informació.

No l'he vist tot, se m’han obert alguns dubtes:

Algun dels candidats ha dit que treballaran per a minimitzar la desafecció? Per a eliminar la falta de respecte que tenim a la gent que es dedica a la política -i que molts es mereixen? d’incorporar a les llistes gent amb contrastada experiència en gestió privada? Han parlat de crear grups vinculants d’assessorament des de l’àmbit privat en tots i cada un dels sectors? S’han compromès a reduir el més del 60% de funcionaris que formen l’arc parlamentari i que, juntament amb els intel•lectuals amics dels de torn, formen una nova classe aristocràtica?

No, jo no ho he sentit, segurament ho han dit en el moment que no ho mirava.

M’hauria agradat que en Mas hagués agafat el compromís que l’hi ha proposat ERC, que s’hagués “mullat”. Jo, vull el concert, sí. Però també vull la independència

Sabíeu que en Montilla , parla català a casa, en privat, amb els seus fills? No sé si és l’acudit del dia o algú ha fet de Pinotxo...

Prometo fer-ho

2010-10-25T02:03:00.000+02:00

Aquesta tarda, en una conversa telefònica amb una amiga amb carnet socialista, m'acusava de convergent demagog sense remei.

No, no és cert. Ni molt menys que hagi votat sempre a CIU!

No dono confiança cega a ningú, no puc. De fet, no me'n refio de cap de les opcions polítiques que es presenten. Tots fallen, i bastant, en diversos aspectes.

El tripartit és mort. És evident, palpable i fa temps que ho sabem tots. Els tres partits han demostrat amb exemples diaris a tots nivells -locals; comarcals; provincials; autonòmics; etc.- La manca d'entesa (recordeu com es va batejar aquest segon tripartit?) la manca de voluntat de país per davant de la personal o partidista.

Els socialistes, s'han vist agafat pels d'allonsis per un costat amb el PSOE (no els puc ni vull perdonar no haver aprofitat els 25 diputats decisius a Madrid) i per l'altre amb la gent capitanejada per la part més sectària que ha tingut mai ERC amb en Puigercòs al capdavant marcant una tendència tant clara com destructiva. A l'altre costat -costadet-, els d'iniciativa amb en Saura que no ha parat de ficar-se de peus a la galleda -de fet, no els ha tret- (encara recordo aquells titulars de fa dos anys que tot content ens deia que havia pactat un termini per l'estatutet amb la De La Vega.) i el seu segon pocavergonya que asisteix a les manis anti-sistema, anti-govern i anti-tot essent un del màxims responsables i el més gran dels irresponsables. No entro en el terreny que millor conec, el de àmbit local i comarcal perquè segurament les meves declaracions acabarien, com a mínim, a la fiscalia.

No m'agrada la brutícia que em viscut amb les noves propostes independentistes. És una llàstima; vull la independència però no la veig a mans d'una gent que mira més el melic que el país.

Pot ser que l'edat m'hagi fet tirar cap a la dreta, defensant els que han estalviat, en lloc d'anar al bar cada dia i, en morir, es troben amb un espoli injust; Defensant als empresaris catalans que han lluitat i lluiten per al bé de les seves empreses i per tant, implícitament, per al dels seus treballadors. (hi ha empresaris i empresaris, sí, aixó és un altre tema). Defensant al teixit comercial familiar català (del que en soc fill) com a fet diferencial i base d'estalvi i seguretat en la economia del nostre país colonitzat i espoliat diàriament. Soc de dretes per que defenso als meus col·legues del sector servei i de turisme i, em refereixo sobretot, als milers de restaurants i establimnts regentats per parelles,per pares i fills que no sempre cobren tots els sou, que treballen el doble que qualsevol altre mortal de la nostra societat. Soc de dretes per que crec que hi ha masses funcionaris; per que cada cop que vaig a qualsevol institució, veig el desgavell, la manca de responsabilitat i la gran despreocupació general que s'hi respira.

No, no em refio de la gent de CIU. No han fet prou neteja interna. L'altre dia, en un dinar del sector turístic amb l'Artur Mas, hi havia uns personatges, -vells coneguts pel sector- que no hi haurien d'haver anat...

En Sanchez LLibre, encara m'ha de contestar un mail que li vaig enviar fa mesos d'un tema de vital importància per a la nostra promoció i desenvolupament turístic, tema pel que el PSC al menys s'hi va interessar i que ERC va respondre entrant un document al congrés de diputats espanyol. Sí, CIU ha patit diferents escàndols en personatges de molt pes en governs anteriors, en Pujol hauria d'haver estat més valent, a en Mas se'l veu cregut, etc.

Com a empresari però, (molt petit empresari, però empresari) tinc clar quan toca canviar de rumb, fer un "bordo", enmig d'una tempesta. Agafar fort el timó i marcar un canvi en el trajecte que ens porta sense remei a estavellar-nos contra les roques, -que és la situació actual.

Això sí, haurem de vigilar molt d'aprop aquest nou rumb. No podem deixar-nos anar. No podem permetre que ens prometin i no ens donin.

Prometo fer-ho.

Energúmens!

2010-09-30T10:28:00.000+02:00

A les onze i deu minuts d'aquest matí, arribava a un cèntric hotel de Girona per tal d'assistir a una reunió, la segona del dia.

L'hora i el destí, ha fet que coincidíssim amb l'arribada d'una cinquantena de piquets "informatius".
Sense pensar-ho massa, m'he posat al costat del personal directiu de l'establiment per tal de recolzar el seu DRET a treballar. Al cap d'un moment, els tres altres assistents a la reunió han sortit de l'establiment i ens hem posicionat creant una petita i fràgil barrera humana davant la porta del citat hotel, porta que alguns d'aquests energúmens ignorants dits piquets, provaven d'obrir per tal d'entrar a molestar als clients que hi havia.

Hi ha hagut algun moment de tensió entre voler obrir la porta i no poder; entre voler raonar-los -entre soroll de pitos,que alló que feien no es podia fer; entre discussions que deixaven en clara evidència el grau de formació, de coneixement i d'educació dels quinze personatges cridaners, amenaçadors i violents, que trepitjaven de manera delictiva els drets dels que no pensàvem com ells.

No ha arribat la sang al riu. La gran preparació en el diàleg que gaudeixen els hotelers, sumada a la legalitat màxima en temes laborals de la empresa, ha anat apagant el foc interior (segurament fruit de moltes nits no aprofitades, malgastades o avorrides) d'aquells que ens amenaçaven.

Avui, he perdut el respecte per a tots els energúmens que hagin amenaçat a una sola persona, que hagin cremat contenidors, que hagin bolcat autobusos, furgonetes o camions, que hagin sortit al carrer (molts d'ells amb retribució a canvi) amb la intenció de fer mal, destrossar o trencar el que fos.

Els sindicats haurien d'anar més en compte a l'hora de "deixar anar els gossos", les il·legalitats -i menys en massa-, no es poden permetre.

2010-09-15T11:29:00.001+02:00

ADÉU CENTENARI!

Vaig tenir el privilegi de ser un dels convidats al sopar de cloenda del centenari de la Costa Brava en el marc del nou i flamant Casino de Lloret. El sopar i el seu muntatge, em va a portar a repassar què ha estat el Centenari, quina repercussió ha tingut, com a estat orquestrat, quins pressupostos ha tingut, d'on han sortit, etc. per que va ser un fidel reflex de com ha anat tot durant aquest dos anys.

És trist que els actes realitzats durant la celebració del centenari de la major font d'ingressos turístics del país durant dècades, hagi estat tan desastrós, improvisat i mal gestionat.

És vergonyós, que la major repercussió mediàtica a nivell mundial (i m'atreveixo a dir que la única) hagi estat l'escàndol d'una errada increïblement repetida del conegut tema de les fotos.

És del tot inadmissible que els interessos polítics afectin a institucions i patronats fins el punt de convertir-los en xapuces constants, improvisació i despropòsit diari, arribant a anular la gestió dels bons professionals que hi treballen.

És un escàndol que facin fora de manera pública i notòria a antics gerents acusant-los de crear grans "forats" en la seva economia i que mai més se'n parli, Que no es demostri.

-Crec que aixó te un nom tipificat en el codi penal Sr. President!

El país necessita urgentment un canvi, sí. Tots ho sabem i avui ja gairebé tots ho diem. Les institucions necessiten urgentment una renovació de la seva manera de funcionar. Que algú s'ho apunti si us plau!
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/304579-adeu-centenari.html

Ara toca la independència

2010-06-30T12:29:00.000+02:00

Avui, m'he llevat rar.

Era evident que el constitucional retallaria l'Estatut, jo n'era molt conscient. Tot ho sabíem.
Ara ja és un fet, no una paraula.
Al ser un fet, ja no calen paraules, calen , urgeixen fets.
M'he llevat rar, trist, moix, amb la moral baixa i de mal humor. No crec que els representants polítics que tenim, estiguin en condicions, siguin capaços o tinguin la valentia d'enfrontar-se a Espanya de la manera dura i decidida que ens caldria. Tots miraran de ser "políticament correctes" i no aniran més enllà de paraules, d'acataments sense estar-hi d'acord, de convocatòries de manifestacions, necessàries però estèrils.

Ara toca la independència.

Carta oberta a Jóse Montilla

2010-06-30T12:28:00.000+02:00

Sr. President,

que un senyor amb una cultura i unes costums tan llunyanes a les meves, pugui arribar a ser president del meu país, i conservi el seu nom castellà -Jóse, passi.

Que aquest mateix senyor surti, aparegui de cop, emergeixi d'en mig del psoe, de Madrid i els seus ministeris, amb una actuació més que discutible, passi.

Que el que vol ser president d'un país s'emprenyi a la primera entrevista que li fan quan li pregunten com acaba el Zoo d'en Pitus, passi.

Que no hagi estat capaç fins ara de fer servir la força que hauria de tenir al Congresso de los Diputados, passi.

Que tingui la cara dura de declarar que sense els diners dels catalans Espanya no s'aguanta, passi. (no passa però em va bé per a escriure-ho)

El que esperava del president de Catalunya però, es alguna cosa més que convocar als catalans a una manifestació.
Sr. Montilla: vostè disposa de 25 diputats a Madrid per a fer la força que calgui per a solucionar molts dels nostres problemes.
Sr. President, faci el favor d'actuar. No és vostè qui ha de convocar manifestacions, vostè ha de governar, gestionar, apretar fins el final.

Sr. President: FETS, NO PARAULES. Deixis de tonteries i faci servir els instruments de força, si no, aparti's i deixi fer.

Un altre cop.

2010-06-18T02:31:00.000+02:00

Un altre cop.

Sí, un altre cop, avui, aquesta tarda, vespre i nit hi havia restriccions d'aparcament a la Plaça de Sant Domènec per "rodatge". La meitat de les poques places d'aparcament que hi queden -després de la fantàstica gestió en aquest tema que fa l'ajuntament-, quedaven eliminades.

Dels disset dies que portem del mes de Juny, i si no vaig errat, durant catorze dies hi ha hagut prohibicions d'aparcament i de circulació -tant en cotxe com a peu-.

Això és difícil d'aguantar per a un petit restaurant situat a la part alta del Barri Vell, entre la Catedral i la plaça de Sant Domènec. És evident que els possibles clients no hi poden accedir, la gent no vol, fuig de les complicacions.
Aquest vespre però, ha estat la gota que ha fet vessar el got:

Teníem una taula encarregada, una quinzena de persones. A tres quarts de deu de la nit l'hora justa en que aquests clients arribaven al restaurant s'han trobat que just davant de la porta del mateix, hi havia una trentena de persones amb llums, càmeres, cables, disfresses etc. i que els demanaven que no passessin durant uns minuts ja que estaven filmant. (No podien entrar al restaurant)

Jo, he arribat cinc o deu minuts més tard, (arribava molt just de temps sortint d'una reunió del cole dels nens), anava en cotxe i m'he trobat, de cop i sense cap avís ni senyalització prèvia, un paio que em deia que no podia passar, que havia d'esperar uns minuts que acabessin de rodar.

Reconec que he perdut una mica -tan sols una mica- els nervis i, per segon cop en pocs dies i després d'explicar-li al noi-vigilant que havia d'anar a cuinar per una gent que segurament ja ren asseguts a taula, He apretat el gas del cotxe i -em sap greu- he passat pel mig del rodatge podríem dir que amb una mica d'excés de velocitat.

He estat insultat, m'han cridat i fins i tot m'han estat a punt de pegar. -Els he espantat, ja he reconegut que he passat massa ràpid per un carrer estretíssim ple de gent-
Al final, demanant disculpes i explicant que porto anys amb el tema... no ha estat res. (segur que encara pensen que estic com una cabra).

Sí, estaven rodant just davant la porta del restaurant Alemanys-3 amb el carrer tallat a la circulació de cotxes i de persones. Sabeu que hi ha però davant la porta del restaurant? La porta del magatzem on hi tinc les begudes -sí, les begudes que necessitaven els clients ja asseguts a la taula-
Ja en tinc prou, en tinc els d'allonsis plens. No pararé fins a forçar l'ajuntament que creï una comissió juntament amb comerciants i sector serveis per tal que tinguin en compte i analitzin els permisos que donen i la gent que en surt perjudicada.
En sentireu a parlar...

M'ha agradat veure l'entrevista a en Montilla

2010-03-16T03:14:00.003+01:00

M'ha agradat veure l'entrevista a en Montilla. M'ha agradat poder comprovar que cada cop parla en una llengua més semblant al català. Quantes hores ha de practicar amb logopedes cada setmana?

Havent viscut la nevada passejant des de la tranquil·litat del seient d'un vell però eficaç Range Rover, veient imatges de com han quedat els nostres boscos, comprovant que els grans i vells roures del minigolf que gestiono (amb molts problemes burocràtics) a la part alta de Montjüic, han quedat molt trinxats, Veient que les torres elèctriques s'han doblegat com si fossin de goma, que totes les carreteres, camins i autopistes van quedar col·lapsades, que les cadenes modernes de roba no serveixen per a la neu...

Després de constatar que realment ha estat una nevada extraordinària i, per tant, és normal que les torres caiguessin, que arbres no aguantessin el pes i es trenquessin tallant carreteres i vies... -el fet que els boscos hagin quedat molt malmesos, és el que em porta a reflexionar sobre tot el que ha passat i els seus "culpables"...

Em pregunto i m'agrada fer-ho en veu alta:

-Qui va prendre el comandament de tota la operativa necessària per a recuperar la normalitat des del primer moment que un cotxe va quedar travessat a la carretera?

-Algú (dels responsables en la nostra seguretat) era al seu lloc de treball preparat per a el que s'havia dit el dia abans que podria passar?

-Vaig veure venir a l'exèrcit espanyol amb unes fantàstiques màquines lleva-neus, vehicles tot terreny i altres, des de València, Alacant... Què hi feien aturats durant hores i hores esperant instruccions de ningú no sabia d'on ni de qui?

-On son totes les "pales" lleva-neus que fa anys en Toni Guell va fer subministrar a tots els parcs de bombers de la província de Girona i que eren adaptables als seus camions TT? (fins que es va "decidir" que no era feina del cos de bombers, -això és competència de carreteres.)

-Com és possible que durant anys, els ajuntaments, hagin estat capaços de construir caríssims pavellons poliesportius i poli-detot, supra-sobredimensionats i, que en la majoria dels casos un cop fets no tenen ni idea de què fer-ne, però no han tingut pressupost per a un petit garatge per a un petit camió amb una pala al davant i un escampador de sal a la part posterior?

-De veritat que tan sols tenen generadors a punt de funcionar les empreses que els lloguen? Cap ajuntament ha pensat que poden fer falta? alguns edificis amb generadors per obligació (hospitals) no tenen protocol per tal de tenir plens els dipòsits?

-Quin inepte va decidir comprar les cadenes tèxtils-plàstiques que porten els cotxes de la nostra policia i que no serveixen per a quan neva?

-Quan s'acabarà que a les direccions generals, conselleries, departaments tècnics... Els que decideixin siguin uns que no tenen ni la més remota idea del que fan o han de fer?

-Fins quant aguantarem una conselleria d'interior dirigida per un inepte mil vegades reincident en la seva ineptitud; un secretari general xulo, prepotent i mentider; unes institucions on els mateixos funcionaris son els primers a veure que no hi ha res que funcioni bé?

-Com pot ser que els partits que van perdre les eleccions ens governin? Com pot ser que els representant d'una de les forces menys votades siguin els que tinguin la cartera d'interior? Ens hem tornat bojos?

M'ha agradat veure l'entrevista a en Montilla.
M'ha agradat que m'expliqués que el govern va fer bé la seva feina.
Aquest personatge còmic que tenim com a president, aquest paio que no para de demostrar la seva incapacitat de governar, de decidir... M'ha convençut.

Necessitem més gestió forestal

2010-02-22T16:37:00.001+01:00

És fàcil escriure sobre els incendis , els bombers i la seva actuació, els responsables dels departaments afectats i fins i tot dels polítics, presidents, ministres i ministresses de defensa... Mentre el foc és encara viu, mentre la campanya tan sols ha començat, mentre els afectats per els focs, bombers, veïns, pagesos, ramaders i turistes es troben en estat de xoc pèrdua de moltes i diferents coses.

És fàcil omplir pagines de diaris mentre el bosc encara fumeja buscant responsables de la desgracia en qüestió. La mala gestió en els comandaments, que si els bombers es van relaxar, si el conseller de torn no ha actuat amb la celeritat que esperàvem, la gent que se l’hi ha cremat la casa de ben segur que sempre pensaran que no hi havia prous efectius, els alcaldes dels municipis afectats han viscut en primer grau el “desordre” entre els les diferents unitats dels bombers, si hi ha professionals que han resultat ferits ens preguntem si la actuació duta a terme ha estat la correcte o si el protocol d’actuació s’ha de canviar...

Aquest matí, escoltant les diferents declaracions dels membres dels GRAF a la comissió del parlament, emocionat en alguns moments, recordant totes aquelles experiències viscudes durant cinc anys com a membre de reforç dels bombers de la Generalitat, m’he sentit obligat a fer costat a tots els membres del considerat un dels millors cossos de bombers del mon.
Tan sols els que hem estat al mig del bosc durant un foc, ens podem imaginar, sabem, què és el que passa allí en els moments difícils. En moments de gir sobtat del vent , que se’t cremi un tros de mànega unes desenes de metres enrere, haver de travessar la línea de foc saltant-la per entremig de les flames, protegir-te amb la mànega, arraulit, mentre les copes dels arbres que hi ha sobre el teu cap cremen estrepitosament com el pitjor dels inferns, tan sols els que hem arribat a casa amb els cabells socarrimats, podem saber com és viu un foc.

No hi ha cap dubte de la gran professionalitat dels bombers que varen morir. No tinc cap dubte, de la professionalitat dels seus comandaments. Com tampoc dubto que ningú s’esperava una desgracia com aquesta, un accident lamentable. S’hagués pogut evitar? Sí, es clar! Ara és fàcil de dir-ho, molt fàcil...

No busquem comandaments “dinant”, no busquem consellers responsables, no demanem responsabilitats als altres grups polítics per tal d’augmentar quota d’audiència.
Pregunten-nos i preguntem-los per què actualment encara hi ha dues conselleries diferents, de dos partits polítics diferents, -Medi ambient i governació-, que es reparteixen les tasques de prevenció, gestió i extinció dels nostres boscos. Preguntem-los els dèficits coneguts i denunciats de manca d’equipament i de mitjans. Hauríem de preguntar als consellers d’ara però també als dels últims trenta anys, si es podria haver fet més. No perdem més temps en comissions de pantomima. Parem els titulars partidistes i les emissions en directe. No enganyem més a la gent. Hem d’aprendre de les desgràcies i treballar per a minimitzar els accidents.

Una de les maneres d’evitar els focs és la gestió en prevenció que es fa cada hivern des de les ADF. Per què encara hi ha tan poc pressupost per a aquesta prevenció tan necessària? El cost de la citada comissió parlamentària, traslladada al bosc, podria evitar molts focs.

Toni Vallory
Membre de l’ADF de Girona

17 milions d'euros per a la promoció gastronòmica espanyola

2010-02-04T02:17:00.004+01:00

Mentre que en l’àmbit gastronòmic a Catalunya anem amb una sabata i una espardenya –malgrat comptar amb iniciatives com ALICIA o l'Institut Català de la Cuina–, als bascos, que disposen d'un bon finançament mercès al seu concert econòmic, el govern espanyol els emplena les butxaques.

A finals de setembre el govern espanyol va aprovar un "Plan de promoción internacional de turismo enogastronómico", acompanyat d'una dotació de nou milions d'euros per a uns conegudíssims reials "amigos" que la van rebre. Llavors em vaig posar en contacte amb diferents diputats catalans al Congrés demanant-los acció. Uns em van dir que sabien perfectament de què es tractava i n'estaven al corrent. ”Són coses que passen...”. D’altres no van ni respondre els meus missatges.

Però les coses es mouen. La setmana passada, la Junta de Andalucía anunciava nou-cents-mil euros per un costat i sis-cents mil més per un altre, com a tret de sortida per a la promoció internacional de la gastronomia andalusa. Un milió i mig d'euros. I recentment he llegit al BOE una subvenció directa de set milions d'euros que el Ministeri de Ciència i Innovació ha concedit al Basque Culinary Center fundazioa per a la posada en marxa d'un centre de formació i investigació gastronòmica.

Si bé és motiu d’alegria que es comenci a donar importància a la inversió en l’oferta cultural d'alt nivell que és la gastronomia, és preocupant que a Catalunya es digui que no hi ha diners per a fer aquestes coses. Per exemple, quan institucions com Turisme de Catalunya proposen als cuiners acompanyar-los a mostrar el nostre patrimoni gastronòmic a fires promocionals internacionals, no tenen pressupost per a pagar ni una habitació d'hotel individual i molt menys les hores treballades. Ens demanen una col•laboració a canvi de promoció. “No hi ha ni un duro", diuen...

En un article al Punt de fa quatre mesos, demanava al Govern de la Generalitat i als diputats catalans al Congrés que s'asseguressin que la gastronomia catalana no quedés bandejada dels milions d’euros que des de l’Estat –amb els nostres impostos– s’estaven invertint per a la promoció, aprenentatge, investigació i difusió de la gastronomia, que tanta falta fa per a no perdre el moment històric de reconeixement mundial en què ens trobem.

Necessitem que els nostres governants vetllin per un sector com el gastronòmic que ha fet els deures de l’excel•lència i que ara es troba en un moment fortament crític. No hi ha cap justificació que dels disset milions d'euros per a la promoció gastronòmica que han sortit de les arques de l’Estat en els últims quatre mesos, a Catalunya –capdavantera indiscutible de l'alta cuina– no hagi arribat ni un sol cèntim. Cal que algú ens expliqui el perquè, i que es posi fi a aquesta discriminació.

Records materials

2009-12-27T03:34:00.004+01:00

Els anys van passant, sí, ja ho sabem. El temps passa i no ho poden evitar. Els Nadals es toquen l’un amb el següent i tan sols hi som a temps a preguntar-nos: Ha passat un any ja?

Disculpeu la carrincloneria d’una petita dosi de melangia nadalenca, les trobades familiars (que sempre ens porten per uns petits instants a recordar aquells als qui ja no veurem més) sumat als excessos ingerits durant aquests dies, porten directament –en la soledat de la nit, d’altes hores de la matinada-, a reflexionar sobre el nostre breu pas per aquesta vida.

De la mateixa manera que la foto que encapçala aquest escrit em pot portar –em porta- a recordar una casa que ja no hi és, un jardí que ja no existeix, un pare assegut a la mateixa butaca de la foto, al mateix jardí, uns instants d’infantesa, de joventut, de l’alegria de saber-me amb tota una vida per davant... Hi ha moments que t’adones de lo increïblement etèria que és la nostra existència.

Confesso que la meva sensibilitat emocional em porta a intentar salvar fragments d’aquests records adquirits amb els anys. Guardo les butaques i la taula de jardí, algunes de les plantes que el vestien, la “cadireta” de la llar de foc, quadres i fins i tot alguna de les portes (bé, gairebé totes).
De la mateixa manera que les fotografies immortalitzen moments viscuts i, aquells qui no han estat testimonis directes de les mateixes, no poden reviure aquells moments, hi ha objectes que mantenen entre la seva matèria, petits trossets de la nostra història, dels nostres records.

Seure per un instant a la mateixa cadira de jardí on seia el teu pare, recordar-lo i sentir-lo deu anys després de la seva mort; Trobar-te a la ma la forquilla de plata amb les inicials dels qui ja no hi son; poder agafar la maneta o el pom d’alguna de les portes “salvades” i ara apilonades, deixar anar la imaginació com fan els nens i pensar que al girar el canell i empènyer la porta per a obrir-la, tornaràs –encara que sigui de pensament- a anys enrere, abans de fer-te gran, abans de saber que la vida va en serio i cada cop és més seria...
És un exercici que m’agrada tant o més que mirar les fotos on has estat actor o autor, tant si has estat retratat com si has estat tu qui era darrera la càmera fotogràfica.

La societat ens empeny a renunciar a aquests sentiments del passat, a deixar-los de banda, a mirar cap endavant, cap el futur, de la mateixa manera que ens acostuma i recomana deixar als “vells” arraconats en centres especialitzats en el seu aparcament. No hi ha temps. La producció no pot parar, no ens podem embadalir amb sentimentalismes no-productius.

N’hem d’aprendre molt encara...

L'absurditat fins a la temperatura

2009-12-07T03:33:00.003+01:00

Patètic;
És el primer adjectiu que em surt pensant en el decret llei que regula (?) les temperatures màximes i mínimes de la calefacció/refrigeració dels locals públics.

Subnormals;
És el que els nostres dirigents actuals han de pensar de nosaltres. Altrament, no veig possible que siguin capaços de d'aprovar un decret tant patètic i absurd com aquest.

Ineptes;
Sí, ineptes per què no és possible que no s'adonin del que estan fent. La seva incompetència i ineptitud és ja tan coneguda per tots, que comencen a provocar que la gent diguem que ja n'hi ha prou. Aquestes bestieses no es poden aguantar, no les hem de permetre.

Revolta;
Haig de confessar públicament que fa anys que insisteixo als treballadors dels diferents locals que gestiono per tal que no abusin de les temperatures extremes de la climatització, quan entro en un lloc massa fred o massa calent (l'últim cop en un despatx de l'ajuntament) sovint em queixo.
Dit això:
Com que n'estic tip d'aquesta mena de comunisme dictatorial-socialista i sovint tripartidista que, si pogués, voldria controlar fins i tot quants minuts passejo el gos cada dia, vull declarar-me públicament fora de la llei. Als meus locals hi posaré la temperatura que cregui convenient per tal que els meus clients se sentin el millor possible. És més, penso posar l'aire calent com a mínim a un grau més del que dicten. Ja poden venir a detenir-me avui mateix.

Tenim molt recorregut

2009-11-30T02:12:00.014+01:00

Fa pocs dies, es donaven a conèixer els restaurants més destacats que tenim segons la “Guia Michelin”. Girona, ha estat especialment reconeguda. El Celler de Can Roca, amb la seva tercera estrella –merescuda fa anys-, encapçala les felicitacions que li arriben de tots els racons del mon. Tenim a “casa” el reconegut com a 5é millor restaurant de tot el mon i hauria estat una errada important de la guia francesa, no atorgar-li la màxima distinció .

La cultura gastronòmica que ens han legat els nostres avantpassats, ens ha portat a convertir-nos en una de les zones més reconegudes a nivell mundial per la seva gastronomia. -En poc més d’una hora de camí, trobem el millor restaurant del mon i el cinquè, quatre restaurants amb la màxima distinció d’aquesta guia francesa; Les Cols d’Olot ara ja amb dues estrelles, així com Bo.Tic i la Fonda Xesc que n'obtenen la primera.

No hem d’oblidar però que tenim entre nosaltres, uns quants cuiners més que “renoven” les seves estrelles. “Renoven” per que –és de justícia explicar-ho- els han tornat a destacar de nou però no conserven les que ja tenien, els hi han tornat a donar de nou. Tenir una estrella no és, ni molt menys, tenir la seguretat ni la tranquil·litat de que no te’n quedis sense. Al contrari, la pressió, la responsabilitat que comporta haver estat escollit entre els millors fa que no puguis baixar ni un segon la guàrdia cap dels 365 dies de l’any.

Deixant de banda els importantíssims reconeixements estel·lars, tenim, a la nostra zona d’influència, una amplíssima mostra de restaurants amb un nivell i cultura gastronòmica, que difícilment trobarem a cap altre lloc. Som “l’ull de l’huracà” de la gastronomia mundial. Ens ho hem de creure i també nosaltres hem de treballar més que mai per tal de continuar aconseguint més reconeixements. Ens hem d’implicar encara més amb els productors que aposten diàriament per la qualitat dels seus productes, amb pagesos i comerciants de mercats, amb distribuïdors que comencen a entendre que en la qualitat hi ha el futur.
Hem d’aconseguir que les institucions creguin en nosaltres i ens tinguin en compte a l’hora de programar les seves estratègies turístiques i de promoció de territori.

Felicitem-nos i omplim les copes de cava, sí: ens ho mereixem. Però un cop haguem brindat, tornem-nos a arremangar i demostrem que encara tenim molt recorregut.

(Publicat al Punt Diari, el 8/12/09) http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/112962.html

Promoure el sector enogastronòmic

2009-09-22T23:31:00.005+02:00

El passat 24 de juliol, el Consell de Ministres aprovava el Plan de Promoción Internacional de Turismo Enogastronómico, amb una dotació de nou milions d'Euros. Sens dubte, una bona noticia per al sector gastronòmic: promoure el nostre gran potencial gastronòmic per tal d'atraure més turisme i de més qualitat és una bona idea i sel's ha de felicitar sense reserves.

Aquest pla de promoció es basa en tres eixos: El Plan de Marketing del Turismo Enogastronómico; el I Congreso Europeo sobre Turismo y Gastronomia; i el Club de producto turístico “Saborear España”.
El primer vol donar a conèixer la gastronomia de l’Estat a Europa, Amèrica i Àsia. El segon eix és l’organització d’un congrés que se celebrarà íntegrament a Madrid i on s'anirà de la ma amb la "Real academia de gastronomía". El tercer punt vol crear un club que es dirà "Saborear España", l'objectiu del qual és un "club de producte" com a punt d'atracció de turisme aprofitant el bon reconeixement gastronòmic que es té en aquests moments, diversificar la oferta, apostar per la qualitat i desestacionalitzar l'activitat.

Nou milions d’euros (mil cinc-cents milions de les antigues pessetes) per a la promoció turístico-gastronòmica, en aquests moments de crisi, demostren un esforç considerable per part del govern d’Espanya i, sobretot, la sensació que creuen i recolzen l'esforç que els últims trenta anys s'ha fet des del sector: les millores en establiments, en formació, en producte i amb el productor, en tècniques de cocció etc.

M'estranya però no haver llegit cap notícia sobre el tema a cap mitjà català; em sobta que cap dels coneguts companys de professió amb els qui he parlat en sàpiguen res; i m’amoïna imaginar que els diferents congressos gastronòmics que s'han fet a l’Estat –fora de Catalunya– aquest darrer any hagin estat deficitaris i ara, els seus reials organitzadors tinguin un nou i important repte –però amb la tranquil·litat de fer-ho amb diner públic.

En efecte, l’Estat espanyol té tres dels cinc millors restaurants del món. A Catalunya, a Girona, a menys de 50 quilòmetres de distància, hi ha els que s’han triat com a primer i cinquè millors restaurants del planeta. A menys d'una hora tenim tres restaurants (aviat quatre) amb tres estrelles Michelin cada un, un gran ventall de restaurants que en tenen una o dues i, a més, una xarxa inacabable d'establiments familiars amb una cultura gastronòmica increïblement rica.

I tot i això, no em queda clar quants d'aquests milions que ha aprovat el Consell de Ministres ens arribaran als empresaris catalans del sector. Ho han negociat a consciència els responsables del DAR o del DIUE de la Generalitat? Hi ha prevista cap partida econòmica per a algun congrés gastronòmic que es faci a Girona o Catalunya?

El sector de la restauració i l’hosteleria és un dels que està notant amb més força la crisi econòmica: sortir a dinar o a sopar fora és una de les primeres coses que es deixa de fer, o si se surt es redueix la despesa. El patrimoni d’un sector de prestigi construït amb esforç necessita un suport per part del sector públic i també per part dels ciutadans. Però donat que el Consell de Ministres ja ha posat nou milions d’euros sobre la taula, faríem bé exigint el Govern de la Generalitat i els diputats catalans al Congrés que s’assegurin que les empreses catalanes no quedin bandejades d’una iniciativa tan important quan més ho necessiten.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/83391.html

Reflexions professionals durant les vacances

2009-09-21T01:35:00.002+02:00

El fet d’estar de vacances et permet –dins el seu lògic relaxament- analitzar el teu voltant amb més detall, fins i tot amb més entreteniment, gaudint de fets, sense que importi en absolut el temps “perdut” com de veure -com estic fent en aquest moment-, observar des del meu punt de vista -en aquests moments privilegiat-, de quina manera es van diluint lentament, poc a poquet, difuminant-se fins a desaparèixer en el gris-blau de la nit, les diferents tonalitats i matisos dels colors d’una posta de sol estiuenca a Menorca.

Convertit en turista, en client dels empresaris turístics, havent passat a “l’altre costat del taulell”, pots analitzar amb més tranquil·litat les mancances i en tot cas les millores que el sector d’allí on et trobes té o necessitaria. Convertit en client –en aquest cas client analitzador-, trobant-te encara físicament en el lloc analitzat i amb les conclusions de millora fresques, latents i de ben segur inacabades, arribes a la primera conclusió, al fet que es nota més; La falta de “ganes” d’aquests empresaris i treballadors, l’acomodament que es transmet en les propostes de les seves cartes, en el tracte amb els clients, en la decoració del local, en la relació qualitat preu...

És molt fàcil analitzar empreses alienes i arribar a conclusions solucionadores o milloradores dels les seves mancances. Les Descobreixo a empresaris i institucions menorquines i son les mateixes que podem trobar a les institucions i empreses gironines.
El que és més difícil, és traslladar tota aquesta analítica empresàrial a la pròpia empresa. La pregunta que ens hauríem de fer tots plegats és: Fem tot el que podem i sabem per a que les nostres empreses de serveis siguin cada dia millor? No, no ho fem. Em veig totalment capaç de millorar en cinc minuts les mancances de les empreses alienes, però no ho faig amb la meves.

Ens cal dons començar a mirar on som, què oferim i on voldríem arribar; Ens cal una visió crítica de nosaltres mateixos com a camí de millora; Ens cal que les institucions ens comencin a tenir en compte a l’hora de planificar la promoció i planificació de futur. Ens cal a tots plegats posar-nos-hi de veritat, millorar dia a dia i no adormin-nos mai més.

El mon judicial, encara falangista? Si, es clar que si!

2009-09-08T02:49:00.003+02:00

Si l’afer d’Arenys no en tenia prou amb la tristament coneguda jutgessa Isabel Gallardo que “porta el cas” i, sens cap mena de dubte, intentarà posar tants pals a les rodes com li sigui possible, l’advocat que representa l’estat espanyol, el Sr. Jorge Buxadé Villalba, és un falangista reconegut –llegiu:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/l_advocat_que_representa_l_estat_en_el_cas_d_arenys_excandidat_de_la_falange_71004.php

Si ja era dur que “toqués” la problemàtica jutgessa, tristament coneguda per la seva intransigència cap a tota la gent vinculada a moviments socials, amb querelles criminals per prevaricació, acusada de persecució política, amb uns quants casos dubtosos o discutibles en el seu historial, m’agrada saber que el representant de l’estat és un excandidat de la Falange Española de les JONS i membre actiu en el “mundillo” franquista i fatxa.

M’agrada que sigui un fatxa la persona que representa el país veí, m’agrada que cada cop més ens acostumem a posar les cartes sobre la taula i, sense complexos, sense hipocresies, diem qui i què som i quines son les nostres veritables intencions.

Posats a sincerar-nos, permeteu-me que us confessi un secret íntim;

No tinc clar si m’atrau més, “apretar” pel darrera a una jutgessa, que no podrà parar la gent d’Arenys i els qui els donem suport, o fer-ho a qui te la barra de pretendre representar a l’estat espanyol des del punt de vista de la “Falange Española i de las JONS”.

Serem allò que vulguem ser

2009-08-25T13:22:00.020+02:00

La meva capacitat de raonament s’està esgotant. Masses inputs, sobrecàrrega d’entrades diàries, excés d’informació pendent de classificar i anar-la raonant a mida que la intento desar en alguna de les “carpetes” del raconet del magatzem del cervell que toqui.

Maragall, Porta, Carot, Tura, Nadal, López Tena, en Saura-Iguana dels verds, a Arenys, amb els falangistes, el tren d’en Tremosa i la nova victòria de la xula aquella de “partía i doblà”...Si el que volien tota aquesta gent era que acabés sense saber quina és la veritat i fins on arriben les mentides, si el que el que intenten els nostres representants polítics és que no entenguem res de res, ho estan aconseguint.

Més enllà del pacte del Majèstic, deixant de banda la merda d’estatut que vam votar (sense saber què era el que votàvem), la seva aprovació, el pacte Mas-Zp, l’altre pacte d’ara fa un any iguana-papagai espanyol; aparcant els anys de govern de Ciu i les coses que haguessin hagut d’aconseguir –sempre s’ha de demanar més, ens vam quedar curts-; oblidant totes les errades d’uns i altres en la gestió de la Generalitat fins el dia d’avui; oblidant el trist acord pel finançament aconseguit fa poc i celebrat per el ja poc honorable atrevint-se a sortir a tots els mitjans informatius fent afirmacions tan falses com que “l’acord compleix escrupolosament l’Estatut” com si el poble fos imbècil; Deixant de banda també o fent cas omís a les filtracions de la premsa estatal que ja sap què diran els imparcials nacionalistes espanyols del TC, quan encara aquí a Catalunya ningú del govern no en sap res (o son mentiders –que també-, o bé molt més inútils del que creiem –que ja és dir). Deixant de banda tot això i molt més, agafant-me a les diferents publicacions sobre les lleis com fa en López Tena, llegint articles de diferents estudis sobre el finançament i repartiments i les diferents versions que ens venen uns i altres, això quan no rectifiquen o “aclaren” les declaracions del dia abans, la pregunta que no puc parar de fer-me és:
Com pot ser que no siguem capaços de posar-nos d’acord entre tots plegats i proclamar la independència?

Catalunya avui, serà catalana i independent o no serà. Espanya no ens deixarà anar mai si no la forcem, si no ho fem, esdevindrem per molts anys més el que som; un poble oprimit, esclavitzat i espoliat. Les nostres empreses se’n van en orris mentre ells ens roben i enganyen, els nostres trens son patètics quan ells fa molts anys tenen “aves”, nosaltres paguem i ells fan “peonadas”, autovies gratuïtes i aeroports amb bon enllaç al transport públic. (La meva primera visita a la T1 de Bcn em va costar 200€ d’aparcament)

Serem allò que vulguem ser, escrivia en Martí i Pol.

Volem ser però?
Seran capaços els nostres polítics de ser valents? Posaran els interessos de Catalunya per davant de les seves poltrones?

Si no ho fan, no tornaré a votar en molts anys. No penso estar-me tota la vida patint i lluitant si després –com passa ara- els que hem triat per a defensar el que és nostre no ho facin i se’n continuïn enfotent de nosaltres com ara.

Encara queda "crosta" per arrencar

2009-08-15T14:41:00.003+02:00

Titular del diari Avui, 15 d’agost. Pàgina 5.

“Joan Ferran carrega contra Huguet per la manifestació”

És una nova mostra de la manera de pensar d’una de les veus del sector més espanyolista dels socialistes catalans. El senyor que passarà a la història com l’arrencador més gran de crostes nacionalistes que hi ha hagut, continua sense dissimular la seva aversió a una Catalunya catalana.
Una persona que ha mostrat sense cap mania, la seva visió totalment partidista sobre molts i molt importants afers de la nostre vida intel·lectual i social, el que s’ha carregat tot solet el lideratge d’audiències per motius de “excés de nacionalisme”, aquest mateix senyor, te la barra de, a més, donar lliçons de com han d’actuar els altres membres del govern català.

El senyor Ferran, aconsella “una actuació ordenada, dirigida i pensada des del govern” (On els PSC té el dret de veto).
Quina barra!
No cal, que ningú no aixequi el cul de la seva cadira. Que ningú no es mogui!
Ja tenim tot el tripartit que ens salvarà de tots els mals que els nostres veïns-invasors ens envien. Les declaracions dels caradures sense vergonya, en aquest petit país que tenim, son els que omplen els titulars.

S’ha d’acabar, Els polítics han de començar a entendre que hi ha molta gent que n’estem farts, que ja en tenim prou de tants enganys, de demagògia en totes i cada una de les dades que ens fan arribar uns i altres, de presidents de fireta que afirmen –mentint vilment- que el finançament compleix escrupolosament amb l’Estatut, de tripartits patètics, de socialistes espanyolistes, d’esquerranosos amb el cul enganxat al càrrec i votant en contra dels seu principis, d’ecologistes carregant-se el país en nom del progrés (la última, la votació per a cobrir la riera d’Arenys) de convergents sense acabar de definir el seu full de ruta...

Això em porta a la pàgina 7 del mateix diari on diu que el 85% dels catalans estem insatisfets amb la classe política. No pensa fer res aquesta classe política per a canviar aquesta apatia de la nostra societat? No, els hi va bé que sigui així. Ells manant, dirigint, decidint encara que no en tinguin ni la més remota idea sobre el que decideixen i, mentrestant, Catalunya cada cop menys competitiva, més pobre i menys catalana. Aixó si, sense cap “crosta”

Una llàstima...

El model ha de canviar molt.

2009-07-31T16:19:00.001+02:00

Quan portes uns dies de vacances, gairebé sense connexió amb tot el que estàs acostumat al llarg de tota la temporada laboral i comences a estar una mica relaxat, i ja has tornat a ser persona amb els sentits emocionals altre cop desperts, te n’adones de coses que en altres circumstàncies no ho faries.

Ahir vaig emocionar-me veient els meus dos fills navegant amb la mateixa barqueta de rems de fibra de vidre i fusta amb la que navegava jo a la seva edat i que ha estat uns anys retirada de la navegació. En Pau – convertit en aquell moment en capità-, al deixar anar el cab que mantenia el bot lligat al veler, va començar a remar cap a sa Forcanera amb una naturalitat que em va fer pensar si era possible la transmissió genètica de pares a fills en el remar.

Avui, passant per carrers dels afores Blanes que feia molts anys que no hi passava, m’ha portat a pensar amb els canvis constants, imparables, dels nostres pobles i ciutats. Canvis tant de fesomia urbanística com de la humana. De cop i volta et trobes al mig d’uns carrers on la gent que hi ha pel carrer es de pell mes fosca i va vestida amb unes teles amb dissenys i estampats ben diferent del que hi havia l’últim cop que recordo haver-hi passat –fa 25 anys. Els comerciants d’aquells carrers també son molt diferents del que haurien imaginat els blanencs fa 50 anys. Els comerços, les diferents botigues, les carniceries-colmados, els locutoris... Retolats amb grafies exòtiques, ens indiquen a quin públic majoritari van dirigits els esforços d’aquets nouvinguts comerciants.
-Comerciants que cal dir que al entrar als seus interessants establiments i parlar-los en català, no tan sols t’entenen si no que a més en molts casos et contesten també en català, no com passa a molts altres comerços d’aquesta població amb comerciants o dependents ¨del país¨

M’he recordat de petit passant amb bicicleta per aquells indrets poblats llavors d’immigrants més propers –aquells que no parlen ni parlaran mai en català-, o portant a rentar a la ¨labanderia” els llençols i tovalloles dels ¨clients¨ del pis que els meus pares llogaven als estius i que ajudava –i molt-, la tocada economia de família ¨molt nombrosa¨.

No he pogut evitar per una estona, pensar en el futur. Com serà tot d’aquí vint anys? Com estaran distribuïdes les diferents tribus urbanes que tenim ara? Es possible un altre canvi poblacional i urbanístic tan gran com el dels últims anys?

Tornant al centre del poble, he pogut constatar que la crisi ha apretat fort a molts comerciants blanencs i en el moment de fer aquest escrit puc assegurar –sense haver-ho comptat-, que en els carrers cèntrics hi ha la mateixa quantitat de locals tancats o a punt de fer-ho que els que estan encara oberts al públic. Aquest fet, sumat a veure cada dia de juliol la majoria de terrasses dels diferents passeigs de mar de la Costa Brava més buides que plenes, és el que em fa preveure que els canvis no s’han acabat, que encara hi ha marge. El model que estem seguint no funciona i les coses han de canviar molt i molt.

L'engany del finançament

2009-07-12T03:11:00.003+02:00

No puc creure el que diuen els representants dels diferents partits polítics. No puc creure que no ens enganyin altre cop.

Haig de reconèixer que no en tinc ni idea de macroeconomia autonòmica ni de les balances fiscals ni de si està bé 3.000 milions o en necessitem 5.000 al cap de 25 anys o pot ser la xifra no te massa importància i el que realment ha de comptar és el model i les bases que es faran servir per a definir aquest model.
Ens enganyen i ho saben. Ens enganyen a La capital d'espanya i ens enganyen a la plaça Sant Jaume.

Fa anys, just abans d'haver de votar per l'Estatut, em van passar uns Pdf amb la comparativa de l'estatut aprovat per el Parlament de Catalunya i el que va quedar després de passar-lo pel "ribot" madrileny, vaig adonar-me'n de la facilitat que hi ha a manipular dades i redactats i fer demagògia sobre les mateixes per tal que el poble sigui conduit per allí on volen, tant els que ens governen com els que estan a la oposició.

N'estic segur que ara passa el mateix. Segur que acabem pactant just abans del termini, la xifra serà de 3.500 o de 3.800 milions i el termini de tres o quatre anys. N'estic segur que CIU dirà que no hi està d'acord, bé per que el temps ha excedit el que dicta el text estatutari o bé per que la xifra no arriba al seu sostre màxim, el PP dirà o bé que robem a espanya o també pot ser que tot i que inncontitucional ho troben insuficient. Del tripartit, millor no opinar-ne, sens cap mena de dubte per a ells serà -sigui el que sigui-, el finançament que necessitem i a més, dins del termini pactat! (amb tan sols tot un any d'incompliment, però aixó no ens importa ni un pito)

No em considero, no soc pessimista. En aquest cas però deixeu-me que tingui "dubtes raonables" que els nostres colonitzadors ens donin el que reclamem, el que necessitem. Cada Euro que ens donin de més de la misèria que hem rebut fins ara, ens el descomptaran d'alguna de les altres partides pressupostàries dallí on faci falta.

Ens entossudim a barallar-nos amb els nostres inquisidors quan el més fàcil seria sens dubte agafar totes les nostres empreses i traslladar-les al País Basc, agafar a tota la població catalana empadronar-la allí també. D'aquesta manera, entre el que ens estalviaríem com a empresaris i com a ciudatans, al cap de dues o tres generacions potser podriem arribar a tenir les infraestructures i el poder adquisitiu industrial, turístic, social, particular.. que en aquest moment hauríem de tenir i que ara tan sols és una utopia molt llunyana.

Una llàstima...

Girona és milionària!

2009-07-07T00:39:00.003+02:00

M'agradaria saber comptar millor. Les classes de matemàtiques sempre m'havien anat bé però ara, amb els anys, dec haver perdut el saber-fer dels números.

Breument, comptant bé algunes de les dades que ens donen en aquesta notícia,
http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/57501-els-turistes-de-girona-es-gasten-765-euros-de-mitjana-en-la-seva-estada-a-la-ciutat.html

Segurament vaig errat però a mi em surt que:

Si cada visitant a la ciutat de Girona gasta de mitjana 765€ cada dia i la mitjana d'estada és -sempre segons l'estudi- d'uns 3 dies, fent una simple divisió, sabem que de mitjana cada visitant a Girona es gasta 255€ al dia. Continuant amb les dades donades per l'Ajuntament que publica El Punt, si resulta que cada any es queden a dormir 106.000 persones i aquestes, ja hem dit que gasten 255€ cada dia, resulta que la ciutat de Girona ingressa anualment només de la gent que es queda a dormir, vint i set milions d'Euros (27.000.000€) o el que és el mateix, quatre-mil quatre-cents noranta dos milions de pessetes. (4.492.422.000pts.)

No està malament, oi? Tots els ciutadans de Girona rics!

No em surten els números tampoc, quan diuen que ha pujat el % d'ocupació hotelera.
Posen per exemple que al febrer ha estat el doble que l'any passat (del 24% de 2008 al 46% de 2009) En aquest cas, no crec que sigui jo qui no sàpiga sumar, estic segur que han agafat les dades d'alguna llista totalment errònia o algú, amb mala fe, els ha enganyat vilment.
La veritat però és que no tenen cap llistat d'ocupació hotelera.

Una llàstima o una nova mentida?

Xiringuitos "etnics"

2009-07-06T01:52:00.001+02:00

El fet de no poder veure uns amics amb els que havia quedat per que no es trobaven massa be ja que "vam anar a menjar alguna cosa a les paradetes que hi ha a la plaça dels Apòstols durant el festival de les músiques religioses", -Menjar que els va provocar una lleugera intoxicació-, m'ha portat a reflexionar sobre el què i el com s'estan fent les activitats en aquell indret.

Hem de recolzar les iniciatives del nostre ajuntament per a aconseguir una mica de vida-activitat al carrer. No és fàcil i encara ho és menys al nostre Barri Vell. Hi ha qui opina que aquesta activitat s'hauria de traslladar a un indret on no produís tantes molèsties. A la part alta d'aquest estimat barri, hi tenim molts problemes d'accés i una gran manca d'aparcament. Eliminar la meitat de les poquíssimes places per aparcar els veïns durant un mes, Tallar totalment, de manera contundent el pas de vehicles i fins i tot de persones a peu que volen anar a casa seva o a la feina i no poden passar-hi, no tenir en compte que hi ha pensions, hotels i apartaments turístics que necessiten accés i silenci nocturn... son petits detalls que s'hauria de mirar de solucionar.
Tenim una Devesa tan mal aprofitada...

No puc estar-me'n d'analitzar professionalment, com a representant d'una bona part dels restaurants de la nostra ciutat, com està gestionat el tema dels "xiringuitos ètnics" que hi ha aquests dies. Desconec quin procediment és l'utilitza't per a decidir qui hi podrà tenir una paradeta de menjar durant tots aquests dies d'estiu i quins controls sanitaris s'utilitzen, tot i que segons els responsables d'aquest control, "Els d'aquestes fires son controls més fluixos"
A Girona, en aquest moment, hi tenim moltíssims professionals de la restauració amb establiments que ofereixen menjar de tots els racons del mon, amb garanties i controls sanitaris i periòdics. Perquè no oferim la explotació d'aquestes paradetes a tots aquests professionals? Ells son els únics que haurien de poder servir menjar públicament!

Conèixer un veí que faci una bona paella els diumenges no vol dir que aquesta persona pugui oferir a centenars de comensals, menjar manipulat en les condicions precàries de les paradetes o en el millor dels casos en cuines casolanes però amb un transport i conservació totalment inadequats. Aixó és just el que passa a l'oferta gastronòmica que ens prepara l'Ajuntament.

Fa pocs dies un conegut membre de la societat intel·lectual gironina, proposava a l'Alcaldessa ampliar i actualitzar la oferta actual del Festival de Músiques Religioses posant com a exemple experiències viscudes a diferents llocs del planeta i traslladar-lo a la solitària Devesa, l'espai amb un dels potencials més grans que tenim.

Tenir en compte les propostes que fan gent amb conegut bagatge cultural, aprendre a treballar junts amb els professionals de cada sector, demanar-los consell per a les diferents activitats i, a més, creure-s'ho de veritat, creure en la participació, en el parlar de tu a tu, ens portaria sens dubte a una Girona més moderna, més activa i per tant, més viva.

Tots cap a la foto!

2009-06-16T01:10:00.002+02:00

Segurament hauria d'haver acabat el màster en ciències polítiques que mai vaig començar, d'aquesta manera entendria avui el que passa.

Jo m'hi esforço, de veritat. No entenc el per què totes les forces polítiques es pengen medalles el dia abans de la inauguració de la nova terminal del Prat. Ens delecten amb una nova sessió telenovelesca de "a veure qui en pot treure més rèdits electorals de la foto de demà".

Què hi ha per celebrar, una terminal sense cap tipus de gestió ni poder de decisió sobre ella? Una terminal quatre cops més econòmica que la de Madrid? Una terminal que serà inaugurada sense que hi arribi -i tardarà en arribar-hi, el transport públic i les interconnexions més importants?

Correu, correu tots que si no no podreu sortir a la foto!
No patiu, els que ja no van a votar per que n'estan farts de ser enganyats us criticaran igualment.

15 de Juliol

2009-06-11T03:11:00.001+02:00

Ja tenim data límit, 15 de Juliol de 2009.

He posat una ampolla de cava en fresc per tal de poder-la obrir just o pot ser abans d'aquesta data.

Si, el president del govern espanyol ha "apretat" als seus i als altres seus que son entre nosaltres i als seus amics, socis i companys d'aventures governamentals, per a que s'afanyin a posar-se d'acord o, en cas contrari s'haurà acabat la negociació.

No entenc que vol dir que si no es posen d'acord s'acabarà la negociació. Algú pot explicar-m'ho? Vol dir pot ser que ja no tindrem res a dir-hi? Vol dir que els vint i cinc diputats catalans a Madrid es menjaran els mocs públicament? Vol dir que per nassos tindrem acord encara que -n'estic segur-, serà de totes totes un mal acord camuflat, disfressat?

El problema no s'acabarà fins que no s'adonin que el que demanen és totalment lícit. És nostre i tan sols nostre.
Qui s'ha cregut que és aquest mentider compulsiu, aquest estafador de paraules, diners i fets, aquest lladre que tenim com a president del govern d'espanya per a "avisar" de que si no hi ha acord s'haurà acabat tot!

Fins quant els catalans ens deixarem trepitjar vegada rere vegada sense dir prou d'una vegada?
Tindran el que haurien de tenir els diputats catalans per a plantar-se i deixar amb el cul a l'aire, si cal, als seus socis-majoritaris-capitalistes de Madrid? No, la colla d'ineptes i venuts que tenim al nostre petit govern, no ho podran fer, no en saben.

Senyor Montilla, jo no el vaig votar ni ho faria mai. Com li podria explicar... És una mica com si no em sentís del tot identificat amb vostè...
Molta gent creu que ho aconseguirà, que no ens enganyarà i tindrem un finançament potable. A mi, m'agradaria tant poder creure-ho!

Ja n'hi comença haver prou, no? Estem farts de la desídia del seu govern, de les ambaixades sense transparència de pressupost del seu soci bigotut. De la ineptitud reiterada de consellers anti-sistema dirigint interior, de que ens prenguin el pel mentre el país se'n va a n'oris, mentre cada dia tanquem més empreses... estem farts de tot, de tot plegat.

Visca el comunisme! (per si de cas)

2009-06-03T01:21:00.004+02:00

"El Estado contrata 430 trabajadores al día para enjugar el dato de paro"

http://www.expansion.com/2009/06/01/economiapolitica/1243892567.html
http://www.expansion.com/2009/06/01/opinion/1243887429.html

Quan he arribat a la taula del Rex on s'hi trobava el meu amic que m'esperava, amic que estava fent un tè mentre llegia l'Expansión, gairebé abans de dir-me hola i just en el moment en que m'he adonat que a la llibreria Pla Dalmau hi havia un rètol ben gran que posava "Es lloga" i al enfocar la mirada cap a dintre del local l'he trobat buit del tot, en aquest moment complicat de la meva vida on jo em trobava mentalment dins la llibreria remenant algun llibre de cuina, he sentit que aquest amic meu oblidat per unes dècimes de segon, em deia enfadat ensenyant-me un article de la premsa que llegia que no podia ser, que vivíem en un país que havia perdut el nord del tot.

Us haig de confessar que no tinc prous coneixements, ni estudis, ni màsters especialitzats en el tema però em permeto la llicència d'opinar-ne recolzant-me entre la lògica i la intuïció.
Avui mateix, poques hores després de llegir els articles lincats més amunt, he sentit a les notícies del vespre que en ZP, deia en un míting que havia baixat l'atur.

Com us podeu imaginar, m'ha costat molt que el meu cervell tries quin dels dos ítems contradictoris que li arribaven, tries quina de les dues notícies era la correcte. En una el president del govern anunciava content que ho estava controlant tot. Per altre banda, un diari dedicat a la economia amb bons i entesos col·laboradors i amb un ampli reconeixement social, denunciava que ens estaven portant cap al comunisme.

A Girona i província, on lògicament hi conec més gent, hi ha un degoteig constant i sense fi de comerços, autònoms, restaurants, industries, despatxos professionals i fàbriques que tanquen ho son a punt de fer-ho, fan "ero's", concursos de creditors etc...
Molts diuen que al setembre veurem qui ha pogut aguantar la vergonyosa manca de finançament en que ens trobem immersos els empresaris encara que les notícies oficials ens diguin que l'estat ha donat molts milions a les entitats bancàries per a que repercutís directament en la societat empresarial -Una nova mentida per a la col·lecció-.

No vaig fer cas al meu pare quan em deia repetidament i en diversos moments de la meva joventut, que em fes funcionari. Quanta raó tenia!

Què som avui els petits empresaris? RES. Quina importància tenen per l'administració els petits empresaris familiars, els nostres comerços, i empreses de serveis, els joves amb ganes de tirar nous projectes endavant? CAP. No s'adonen del que estan fent, son uns inconscients perillosos, son una nul·litat en gestió i planificació. Es barallen vergonyosament entre ells per no perdre les respectives poltrones mentre els que durant anys hem treballat i arriscat per crear treball, riquesa, benestar, modernització... ens trobem ja, en perill d'extinció.

Ens trobem en una forta crisi mundial com un vaixell en mig d'un fort temporal. Jo, en aquest cas, m'estimo més un capità titulat i amb una amplia, llarga i reconeguda experiència en navegació que no professor d'instituts, catedràtics i teòrics de lletres però sense la més remota idea en gestió, direcció ni planificació. No em seveixen, no vull xarlatans.

Senyors que maneu: Si voleu salvar uns quants llocs de treball més, em podeu nacionalitzar el restaurant. No m'hi oposaré. Si penseu obrir un nou restaurant, no cal que us gasteu quatre milions i mig d'euros a Quart per a donar serveis als amics a canvi de rutes de bicicletes a Bordils, jo us venc el meu local per moltíssim menys i, a més em comprometo a fer de funcionari-cuiner fins que em jubili anticipadament.

Les bromes d'en "pepe" i en "Jose"

2009-05-29T01:45:00.002+02:00

Com és possible que tan el president del govern espanyol com el seu col·lega català reconeguin en primera persona, públicament, per radio, que a Roma, abans del partit van fer "bromes" sobre el finançament català i que ens quedem tan amples? No saben que estan incomplint una llei i, a més se ne'n foten?
http://www.tv3.cat/videos/1254399/Zapatero-Montilla-Barca-i-financament

El primer impuls que he tingut en saber-ho, ha estat d'insultar-los en el mateix grau en que jo m'he sentit insultat. Un insult fort i gruixut. Hagués estat fàcil per que hi ha moltes paraules d'aquelles que els diem als nostres fills petits que no es diuen, que defineixen amb molt encert a aquests dos personatges de la nostra trista política actual. Hagués estat fàcil però no ho he fet. No ho he fet per que no em veig capacitat de fer-ho millor que els de Polònia. Els deixo aquesta dura feina...

Trobo que demostren una mala educació i un semenfotisme vergonyosos.
És com si a algú que està patint maltractaments de gènere, li expliquéssim un acudit sobre el tema; És com si una noia arribés plorant a una comissaria de policia denunciant una violació i es trobés a un agent que li digués: "Es que aneu provocant..."

No entenc, no puc entendre i no vull entendre, que altra cop, un nou fet vergonyós i insultant passi com si res. Aquests individus, estan fent "broma" amb el futur de les nostres empreses, dels nostres comerços, de les nostres universitats i per tant del futur dels nostres joves, de les nostres institucions, del nostre posicionament mundial, del nostre futur. Del futur de Catalunya com a poble, si. Però també de l'autonomia catalana. (la seva manera d'anomenar aquesta colònia que tenen)

En "pepe", no sap que amb un bon finançament a la butxaca, els catalans, -aquests dels que ell en fa de governador, tindríem alguna opció d'ensortir-nos-en? No s'adona de la pressió fiscal a la que estem sotmesos a Catalunya, amb un terrible greuge diferencial amb altres comunitats autònomes? Ha anat aquest impresentable dirigent amb cotxe per les autovies gratuïtes de Castella? Sap com funciona el finançament institucional del turisme a Galícia?... Ha analitzat alguna vegada quina experiència en gestió tenen els diferents membres del seu govern?

Em sento insultat. De fet, fa temps que em sento insultat per els representants que tenim. Fa temps que em sento insultat per la desídia, inutilitat i estupidesa que hi ha a gairebé tots els departaments de la Generalitat. Fa temps que em sento insultat per que el que hauria de ser el meu president, no sap gairebé ni parlar la meva llengua, no em representa ni em pot representar no entendrà mai, -no pot, com penso ni què penso.

Avui m'he sentit insultat públicament i aixó fa mal. Que dos ineptes (Ineptes no com insult, si no com a definició del que son per la seva pèssima gestió), facin broma amb els diners que ens han robat, que ens han dit i promès que ens en donarien unes engrunes, diners que en aquets moments necessitem amb candeletes, que en facin broma, em fa encendre. Un, un lladre llest; Un estafador professional, un xarlatà, un delinqüent. L'altre.... No cal, oi?

Una llàstima...

Qui tingui projectes que els lideri

2009-05-26T02:43:00.002+02:00

Dues frases de na Lluïsa Faxedas entrevistada al diari de Girona on hi surt una foto seva feta sobre "el niu" ("el niu" és un espai "cultural" finançat amb diners públics i que no sé si compleix cap normativa municipal):

"...Qui tingui projectes, que els lideri..."
"A la gent que es queixa de la política, els recomanaria que es plantegessin de participar-hi"

Haig de dir, emocionat, que estic totalment d'acord amb ella al 100%. Tan sols un petit "però":

Sap que la gent que ens està governant, amb la seva peculiar manera de fer-ho, no deixa o posa molts impediments per a tirar endavant nous projectes i que la cosa encara es complica més si et declares amb intenció de ser participatiu-actiu?

Recolzo totalment les seves teories d'aquesta entrevista.

Llàstima que tan sols siguin paraules...

És difícil fer les coses al gust de tothom

2009-05-15T02:03:00.002+02:00

Sempre he sabut que és difícil fer les coses a gust de tothom.

Els nostres gestors institucionals ho tenen molt complicat per a portar a terme actuacions que vagin bé a la majoria de la ciutadania i que, aquests a més, ho entenguin així. El poble, sempre és i serà el poble i no saben massa el que els hi convé...
Per aquest motiu és necessari a vegades, i sense fer massa soroll, tirar pel dret i decidir què és el millor per a ells.
Si a més ens trobem que la governabilitat de la teva ciutat és compartida a tres bandes i tu en tens el trosset més petit, encara ho tens molt més difícil. Això ho entén fins i tot un nen de 10 anys.

Segurament soc un dels que no entén i no està ni pot estar d'acord que segons quines decisions de l'ajuntament siguin unilaterals i tirant pel dret, m'agradaria ser més conformista, -ves què hi farem!

Fa pocs dies vaig entrar al primer pis de l'edifici municipal que hi ha a la plaça del Jurats, pis, sala diàfana, que m'era coneguda de varies visites i d'haver-hi passat unes quantes hores.
La meva sorpresa va ser màxima en veure que algú s'havia carregat la gran sala diàfana que comprenia aquell primer pis d'aquell edifici tan ben situat. Sala municipal, -s'ha de dir, amb capacitat per a 150-200 persones al bell mig del Barri Vell. Ara, és ple de tabics, partions que perfilen i defineixen despatxos i sales petites.

Els senyors d'ICV del nostre ajuntament, sense dir ase ni bèstia, van decidir fer obres. M'agradaria veure la llicència (m'hi jugo un sopar que inexistent o manipulada), el projecte, els estudis de prevenció de riscos i estudis varis que ens demanen a qualsevol ciutadà per a fer la més mínima obra. M'agradaria saber en quin moment es va decidir i a qui es va informar. Ho sabien els seus socis de govern? No, no ho crec.
És igual, i què! És una "parcel·la" que ens toca gestionar a nosaltres. Qui ens ha de dir què? Que hi ha de dir el poble? Res, no pot dir res.

Fa pocs dies, un destacat membre de la vida política i social gironina, m'explicava un projecte que els senyors d'ICV tenien al primer pis del Mercat del Lleó (un altre primer pis que els hi va tocar en fer el repartiment de bens de ciutat durant la dura la negociació que hi va haver després de les eleccions) que és on ara tenen unes oficines que encara no sé ben bé que hi fan a part de decidir enviar cartes als nostres fills menors de 10 anys recomanant-los fer servir preservatius en les seves relacions sexuals, sense cap anunci previ als seus pares... Perdó, he perdut el fil... El projecte per aquest equipament de primera, en unes dependències extraordinàries i amb immillorable situació, just a sobre el mercat, era tan genial com muntar-hi un espai de dentistes sense fronteres. Si, de veritat, no és un acudit per molt que ho sembli.

S'han tornat bojos aquests romans!

De moment ja hem perdut (il.legalment) una de les millors sales de que disposàvem al Barri Vell. Deixarem perdre estúpidament un dels altres espais que hi ha en aquesta ciutat?

Si, entenc que és molt difícil fer les coses al gust de tothom.

Una llàstima...

Que fan els nostres representants a Madrid?

2009-05-13T01:22:00.002+02:00

Zapatero ha assegurat que manté els seus compromisos amb Catalunya. "He procurat sempre complir amb els meus compromisos amb Catalunya. Mantinc el meu ferm suport a la realitat plurinacional, a l'ús de la seva llengua, a l'increment de l'autogovern i al finançament previst a l'Estatut", ha afirmat. (nota del diari Avui)

El president del país que ens té com a una colònia productiva -i a la que cal explotar tant com es pugui-, No tan sols és un mentider compulsiu si no que a més té una barra i una cara dura impressionants. Aquest si que és el rei dels que no tenen vergonya!

Fa temps que sabem que el de les seies aixecades amb la mateixa forma del dolent de les primeres pel·lícules d'en Charlot, ens enganya tant com pot. Què fan els nostres representants polítics mentre això passa ? Res, absolutament res més que passejar-se per la capital de l'imperi, anar a dinar amb "gent important" de les espanyes que queda mot bé. Portar carteres, maletins plens lliures d'impostos, encàrrecs dels empresaris de la "región catalana".

Els 25 diputats socialistes catalans no fan més que pena, la vergonya de Catalunya en tant que, segons ells, catalans.

Els convergents amb Duran al capdavant, no fan massa més, a voltes, quan estan molt enfadats, planten cara tímidament i amb les orelles baixes mentre o fan, per por de no quedar del tot malament, -no se sap mai...

Els d'ERC, ja no cal ni parlar-ne, aguantant als socialistes al poder a Casa per tal de no perdre cap cadira, ni un despatx, no tenen, ni poden tenir cap força allí. Van bé però per a ensenyar que a casa també hi tenim xiruquers, representants d'una part de la nostra gent, que saben dir coses com "mort al Borbó"...

Els "saurans", a part de fer el ridícul contínuament, també frisant per a que els convidin a dinar a algun dels millors restaurants d'aquella capital (àpats i locals que fa tan sols uns anys haguessin criticat durament) o sortir a totes les portades dels diaris del mes d'agost amb acords inventats i, per tant mai portats a terme.

Hauríem de boicotejar totes les eleccions i que hi hagués una abstenció total fins que la gent de la política jugui net.

Amics, tinc clar que l'únic partit coherent tan a Catalunya com a Espanya és sens cap mena de dubte el PP. No us dic pas que tingui intenció de votar-los, no. El que no entenc és que hi fan encara aquí.

-Com? que dieu? és veritat?No, no em puc creure que la patronal catalana sigui plena de fatxes! No em crec que les institucions financeres del nostre país petit tinguin tants vincles amb els peperos i les seves empreses. No, no em crec que els empresaris simpatitzants del PP no tinguin tants problemes financers i d'aconsseguir prèstecs en aquests moments!

Ai, com m'agradaria una Catalunya catalana!

L'obscenitat de la prepotència

2009-05-07T02:39:00.001+02:00

M'ha agradat, llegint el Diari de Girona, trobar-me amb un article d'en Francesc López (http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050600_3_330505__Comarques-Lobscenitat-prepotencia) contestant un escrit al mateix diari que mesos abans l'impresentable d'en Josep Lopez de Lerma li va dedicar.

M'ha agradat, la claredat que ha fet servir en Francesc L. amb el que va passar amb aquest senyor. Explicar (el que ja tots sabem) que aquest reconegut senyor va voler enxufar el seu fill (amb un perfil un xic baix) tant si com no al Patronat, ha estat bé. Crec però que s'hauria d'haver denunciat. A ell i tots els com ell.

Lluny de voler polemitzar més sobre la seva vergonyosa destitució per part dels actuals mandataris del Patronat de turisme (que prou maldecaps em va portar un petit escrit que hi vaig dedicar), el que en aquell moment em va fer sentir vergonya aliena, va ser que un senyor amb una cultura més que demostrada, llicenciat i professor en dret, considerat entre els 50 millors advocats de l'estat en dret públic, diputat per Girona al congrés dels diputats on va arribar a ocupar una de les vicepresidències i moltes altres coses... El que realment em va fer angunia, va ser la manera d'insultar a una persona -del seu mateix partit-, que acabava de ser acomiadada de la feina de manera pública i grollera.
Aprofitar un moment difícil per a poder-te venjar d'una persona, amb un odi terrible i fosc, insultar repetides vegades en un article al diari, esperar tants anys...

Encara hi ha gent que es pregunta per què CIU va perdre les majories? Una gran part de culpa la tenen els prepotents com en Josep Lopez de Lerma.

Les bromes del nostre ajuntament

2009-04-25T02:23:00.005+02:00

És divertit tenir un negoci al Barri Vell de Girona, no tens oportunitat d'avorrir-te.

Els gestors municipals, fent servir la seva cada vegada més mundialment reconeguda experiència i eficàcia en la gestió del que necessita el comerç i la hostaleria de la ciutat, ens procuren dia si, dia també, entreteniments diferents en format sorpresa per tal de tenir-nos entretinguts.

Avui la sorpresa ha estat en arribar a l'alçada de Sant Lluc, trobar una tanca municipal amb un senyal de prohibició del pas cap a la catedral i per tant, cap a la resta del barri. Uns nens estaven posant espelmes a les escales de la Catedral i això és suficient per a impedir el pas dels cotxes a la resta del Barri Vell a veïns, comerciants, els tres restaurants, els dos hotels i els dos blocs d'apartaments turístics que hi ha. Una bona broma!

El que trobo més greu, no és el fet de tallar totalment l'accés -fet greu de per si mateix i totalment innecessari-.
El fet que ha provocat aquest escrit és que, com de costum, no ens han avisat. Ningú no en sabia res del tall de la pujada de la Catedral, ni hotelers, ni botiguers ni restauradors ni veïns. En aquest punt afegeixo, que s'ha demanat repetidament a l'ajuntament que al menys, ens ho comuniqui.

En el moment que m'he trobat amb el cotxe davant la tanca, arribant juts a temps per a obrir el restaurant (al que hem arribat tard) m'he trobat amb el regidor amb més pes del nostre ajuntament (i de la Diputació) que baixava caminant tranquil.lament. Tot i que no és competència seva, m'he queixat i li he dit que no podia ser, que cada dos per tres estàvem igual. Com sempre fa, cordialment i amb un somriure, ha fugit d'estudi.

Estic segur, que no és possible una gestió pitjor que la que està portant a terme aquest ajuntament amb la gent que ens intentem guanyar la vida al Barri Vell.
Quan deixaran que la gent amb ganes comenci a governar la nostra ciutat? Quan deixaran de carregar-se al petit empresari gironí?

Som molts, cada cop més, els que ja en tenim prou, els que estem amb l'aigua al coll i que veiem que lluny d'ajudar, encara posen impediments.
Som cada cop més els que n'estem farts de que per exemple un bon dia una regidora es llevi pensant que si posa pilones a la façana de Sant Domènec, els turistes podran fer millors fotografies però no tingui en compte que elimina el 70% de l'aparcament de la plaça, el que necessiten els nostres clients i, per tant ens quedem sense clients. La resposta -en privat- que donen els membres del PSC gironí a les queixes és: La gent no es queixa amb prou força, no canviarem res per a un sol que es queixi, no? per tant ho continuarem fent.

Una llàstima de gent...

Ho aconseguirem?

2009-04-24T19:44:00.000+02:00

El Girona F.C. demanarà que Girona sigui una de les seus espanyoles del mundial de futbol de 2018. Una bona oportunitat, un mundial de futbol pot bellugar entre quatre i cinc milions de persones i un ressó mediàtic sense precedents a casa nostra. El president del Girona, és valent, sap fer apostes arriscades que ningú més es creu. Això ja ho ha demostrat els dos últims anys. Aquesta última no és arriscada, és una aposta genial.
El projecte, no va dirigit a la ciutat de Girona si no a tota la província, no pot ser d'altre manera, no funcionaria. El nostre punt fort és aquest. Girona és el territori que pot oferir més i millor. Tenim de tot i força, gaudim d'una situació privilegiada, a una hora de Barcelona i a mitja de França, mar i muntanya, unes planes d'una bellesa fantàstica, diferents propostes culturals, barris i edificis singulars, la millor gastronomia del mon... I la nostra manera de ser, la capacitat i les ganes de fer coses.

És una proposta que deixarà ben poca gent indiferent. Des del sector esportiu és una molt bona notícia, des del sector empresarial, sens dubte, serà una molt bona oportunitat i des del sector públic? Com respondran les institucions?
Crec que tenim moltes possibilitats d'aconseguir-ho si ens hi posem tots. Hi ha molta feina a fer i l'hem de fer entre tots. Si els senyors/es dels diferents colors polítics a ajuntaments, diputacions, consells comarcals... hi posen les ganes, deixen per una vegada de barallar-se entre ells i es posen a treballar per al bé de tots. Sense demagògies, sense mitges veritats, sense necessitats imperioses de sortir a la foto al preu que sigui, Girona serà una bona opció.

Ho aconseguirem?

El nostre tresor més preuat

2009-04-01T01:44:00.004+02:00

M'he posat content, ho confesso, llegint la contraportada d'avui del Punt. Classes pràctiques de cuina per a un màxim de deu persones (en aquest cas jubilats) i, amb un programa triat per als mateixos que fan el curs.
M'imagino aquells senyors d'avançada edat descobrint un dels millors tresors que tenim que és l'art de cuinar, de disfrutar cuinant per a després poder experimentar el gran plaer, la plenitud del teu ego, tan de menjar-ho com de que se t'ho mengin. (això ha quedat una mica rar, ho reconec abans no m'ho digueu) Vull dir, ja ho sabeu, que un dels millors plaers d'aquesta vida és que alguna cosa feta amb les teves mans, agradi als altres. I la cuina n'és el gran i millor exponent diari.

La notícia parla d'uns jubilats de Figueres i m'ha fet reflexionar una mica.

No és tan difícil, no és tan car, no es necessita massa cosa a part de ganes de fer-ho.
Perquè a Girona tenim tan abandonat aquest tema? Com és que avui no tenim ja un programa d'educació pràctica de cuina i alimentació per a totes les escoles? Com és possible que un tema tan important per als hàbits i per tant la salut dels nostres fills sigui a hores d'ara inexistent en els programes municipals? Com és possible que quan planteges a l'Ajuntament de realitzar algun tipus de curs de cuina pràctic per a nens i nenes i els demanes ajuts et diguin que no tenen recursos per això?

No val que diguin que fa un any que s'està muntant un petit espai al mercat de lleó que pot servir en part per això, per que no servirà per a aquesta tasca. -A banda que en un any les obres d'adequació d'aquest espai han donat de si per a canviar una finestra... No, no em refereixo a aquest espai, em refereixo a que a hores d'ara TOTS els nens d'aquesta ciutat (de totes de fet) haurien d'haver passat unes hores com a mínim en contacte amb els aliments frescos, tallant-los, porcionant-los, cuinant-los, tastant-los, endevinant-los...

No senyores de l'Ajuntament, no. Els nostres fills mereixen millors representants municipals. Gent que no es barallin entre ells, gent que els tingui en compte a ells i la seva educació, gent que no llenci els diners públics de maneres cada cop més absurdes i indignants, gent que no es baralli per una barana de més o de menys. Gent que siguin capaços de donar a conèixer, de promoure, de conservar a partir de la documentació i de recollir el coneixement de la gent gran, la nostra alimentació i tot el que l'envolta, les bases de la nostra cuina. El nostre tresor més preuat

Una llàstima...

La meva manera d'entendre la vida

2009-03-26T01:04:00.003+01:00

Hi ha molta gent que, després de llegir alguns dels escrits d'aquest blog, pensen, diuen i em comenten coses. Moltes coses.
És un privilegi per a una persona amb una feina i formació molt allunyada del mon literari saber-se llegit. És divertit anar a una reunió i que, a sobre la taula hi posin una còpia d'un post teu demanant-te explicacions sobre el mateix. És agradable que hi hagi gent que et comenti que li agrada descobrir la teva sensibilitat en alguns dels escrits i d'altre que t'encoratja i recolza els escrits més crítics. Té el seu morbo, ho reconec, trobar-te amb gent que has nomenat en un post d'algun d'aquells dies que t'indignes i escrius coses de manera massa directes. Penses, "deu haver llegit el que vaig escriure"?

Hi ha gent, que et diu coses com: Què pretens? No veus que et boicotejaran? No pots parlar malament dels polítics ni dels mitjans d'aquesta manera! Ets ben boig! Ets un inconscient!...

Si, pot ser tenen raó. Hauria de no opinar, de deixar que tot passi, deixar per als professionals, els intel·lectuals, els politòlegs, els tècnics i els polítics de torn, les crítiques o lloances a la seva gestió, que fessin el que volguessin sense ficar-m'hi. Dedicar-me al meu petit negoci per tal d'evitar que la crisi l'ensorri. Què en sé jo de macroeconomia? De política? de gestió municipal? Res, no en tinc ni idea. Jo tan sols sé que el bacallà queda ben cuit a 53º i que la poma hi lliga molt bé.

Vull deixar clar per una banda, que si escric críticament sobre una gestió concreta d'alguna administració, és per que crec de tot cor, que es pot fer molt millor i, com a ciutadans, com a empresaris, ho hem de denunciar. No hem de parar de denunciar tot allò que està fallant i que ens porta cap al tancament de molts dels nostres negocis i comerços, que ens porta a moltes famílies cap a l'atur i a deixar-nos amb el cul a l'aire.
No tot és culpa de les administracions, és cert, però podrien i haurien d'actuar d'una manera menys sectària i més participativa. Els nostres governants no estan suficientment preparats (fixem-nos en els seus historials laborals i ens n'adonarem de seguida) i no volen escoltar als professionals dels diferents sectors econòmics de la societat. Això si, amb el pressupost anual per a les ambaixades d'en Carot en plena crisi, 3.200 famílies catalanes podrien acabar de passar el mes.

Vull deixar clar també, que si escric és per que m'agrada fer-ho. Ho faig a títol personal i ho penso continuar fent. A qui no li agradi que no ho llegeixi. Aquest és el meu bloc, ningú no està obligat a entrar-hi. Pot ser que algun dia m'equivoqui en alguna qüestió concreta i demano disculpes per endavant si això succeeix. Rectificaré tot allò que la meva manca de coneixement em condueixi a l'errada.
Ratifico expressament però el pensament de tot el que he escrit. Sigui per dir que alguna "patum" ha perdut la vergonya, que un diari no està sent just o que hi ha actuacions polítiques dignes de jutjat de guàrdia.

És la meva manera d'entendre la vida i vull, m'agradaria, que ho continuï sent.

Què ens està passant?

2009-03-23T02:14:00.001+01:00

Ho intento.

Se'm fa difícil però entendre la lògica de les estratègies polítiques. Confesso que no hi entenc. No soc, no vull ser, ni arribaré a ser mai algú entès en la matèria.

No puc creure que hagi escoltat a en ZP als telenotícies negant unes dades fetes públiques i més tard ratificades per diferents membres del govern de Catalunya. No puc entendre què estan fent (a banda del ridícul) els 25 diputats del PSC aguantant a un mentider compulsiu com Zapatero. No entenc què fen els membres "catalans" del PSC; No puc entendre què estan fent els ja reconeguts per la seva incompetència, la gent d'ERC, mantenint a un senyor "dels altres catalans" com president de la generalitat, un president de paraules (aquí em seria molt fàcil fer un acudit) però, de moment, cap fet.

No puc entendre que en els moments difícils, cap dels nostres representants no tinguin el valor, la valentia, la voluntat i el "saber fer" que necessitaríem per anar tots junts per tal de tirar el país endavant, d'aconseguir entre tots, la Catalunya que tocaria, no la "Polònia" que tenim.

No ens mereixem l'engany a que vam ser sotmesos els ciutadans amb l'Estatut -em refereixo a que el 99% de la població no sabia que votava-. Qui es va llegir el text tornat de Madrid? Qui el va comparar amb el que va ser aprovat per a el nostre Parlament? Vam votar una vergonya de text censurat, "passat pel ribot", no l'estatut que volíem.
No ens mereixem la relliscada de CIU pactant amb en ZP. Però tampoc que anys després encara hi hagi retrets. No ens mereixem que uns ineptes fessin president a un com en Montilla a canvi de conservar la cadira; No ens mereixem una oposició resclosida i conservant a qualsevol preu els posicionaments interns i, que tot just ara sembla que comença a reaccionar.

Què ens està passant? Com és possible que els nostres representants polítics no entenguin que els ciutadans n’estem cada dia més tips de la seva incapacitat per a aconseguir i gestionar el que el país necessita?

Una llàstima...

Pobra Costa Brava!

2009-03-16T02:11:00.003+01:00

Vull felicitar públicament a la cambra de Comerç de Palamós per el premi extraordinari que han atorgat aquest any. És just el que necessitem per acabar d'arrodonir la feina ben feta fins ara per el Patronat de Turisme.

Primer publiquen fins a tres anuncis publicitant Catalunya amb fotografies de diferents llocs del mon. Ho justifiquen al·legant "una qüestió de concepte" i, sense cap mena de vergonya diuen que no passa res, és el més normal del mon i que no hi prendran cap mesura. Després, quan hi ha una mica de pressió social cessen a en F. López, dient que no tenia res a veure amb l'afer però que no els agrada la seva gestió. Van arrodonint aquesta seriació de despropòsits fent rodes de premsa al carrer vergonyoses, celebrant una reunió extraordinària del consell a la que molta gent que hi està convocada (dos terços) no hi assisteix. Acaben carregant contra l'empresa anunciant, destituint a en F. López per mala gestió substituint-lo però per tres funcionaris, encarregant una auditoria donant entendre a la gent, que en els anys de gestió de CIU hi han descobert un desajustament de fins a 900.000€...

Sens dubte aquest patronat i el seu president mereixen un premi extraordinari!

Continuem sense saber però qui ha estat el/la responsable de les fotos. Continuem sense que acceptin cap mena de responsabilitat per la gestió d'aquest afer. Ens quedarem com sempre lamentant-nos d'una nova mala gestió sense fer res?

Pobra Costa Brava!

Senyors que maneu tant, si escopiu al cel us caurà a la cara

2009-03-13T02:07:00.001+01:00

L'Esteve Fortuny, (Companyia Elèctrica Darma) en una cançó de la meva última etapa d'adolescència, deia:

"Senyors que maneu tant, si escopiu al cel us caurà a la cara"

Aixó és justament el primer que m'ha vingut al cap al començar a pensar com començaria aquest escrit.

Totes, si, totes les iniciatives per a portar diners, feina, beques, investigació de primer ordre... a Girona, son -hi han de ser- benvingudes. No ens equivoquem, necessitem fundacions empresarials que estiguin disposades a tirar del carro. A convertir Girona, Catalunya, altre cop (com diu en Tremosa) en un dels motors econòmics europeus.

No siguem provincians, em d'aprendre a treure'ns els complexos de sobre. El diner és el diner i aquí tot si val. Els grans empresaris, si no aconsegueixen grans beneficis, s'han de bellugar, els han de buscar. És lícit i lògic i, qui no ho entengui ja es pot anar comprant un diccionari empresarial.

No podem deixar de cap de les maneres que, quatre peluts pudents cremadors de fotocòpies barates de fotografies reials, ens separin del sistema econòmic del que depenem, l'espanyol.
Els ciutadans de Girona, hem d'estar agraïts a aquests grans diplodocus empresarials resclosits, fills de gent de la Falange d'en Franco i que en aquella època van aconseguir el poder i els diners, que son capassos d'anar a la casa reial a baixar-se els pantalons per tal d'aconseguir alguna almoina. D'això en dic bons empresaris. Un exemple a seguir.

Collons, no hi havia cap més opció que embolicar els Borbons? Una gent que sempre que ha pogut ens ha maltractat i ha provat d'eliminar-nos?

No, no pot ser, hem de reaccionar. Hem de començar a boicotejar a les empreses implicades, que se'n vagin a Madrid a treballar! Treure, eliminar totes les llibretes de les caixes que ho han gestat, ens hem de donar de baixa a la cambra de comerç, hem d'anul.lar les llibretes del club súper tres de la Caixa, la flamant targeta comerç, la llibreta creixement de Caixa Girona..... hem de fer un llistat dels empresaris que vagin a retre vassallatge en les visites reials, els hem d'assenyalar amb el dit. Hem de demostrar (sempre pacíficament) que no volem borbons que ens toquin els collons, que de cremar fotocòpies en sabem molt que aquest príncep imposat no serà mai benvingut com a tal a casa nostra, que de xiular en sabem molt...

Una proposta, obrim una porra per a veure qui endevina quants policies es mobilitzen en la propera visita principesca a Girona? A veure qui endevina el cost real de la visita? Quanta gent acabarà detinguda?

Una nova vergonya gironina. No parem!

La vergonya de la costa Brava, els seus patrons!

2009-03-07T03:58:00.005+01:00

Estic segur que he menjat massa carn vermella, no hi ha dubte.

Llegint la premsa local d'avui, començo a tenir vergonya de ser gironí. De tenir el més petit vincle amb el turisme. De tenir els representants que tenim. Que aquests diguin el que diuen i no passi res. Que facin rodes de premsa patètiques i vergonyoses, que fins i tot la premsa internacional se'n fot de nosaltres. Que el senyor Vilert tingui la cara dura de dir que la destitució d’en F. López no té res a veure amb les fotos, segur que el nas l'hi ha crescut un pam. Que la Dolors Batallé reconegui públicament que sabia que les imatges que serien publicades no eren de la nostra costa i no li passi res. Aquesta senyora, segons la premsa, cobra 90.000€ anuals per gestionar el patronat -Feina, al meu entendre no massa ben feta. És amiga del president!
Comença bé el centenari de la Costa Brava, ja ens l’hem carregat abans de començar!

Diputacions, Consells comarcals, Patronats diversos... Un despropòsit, un munt de baralles internes per a repartir el pastís.

Potser que comencem a dir prou, no?

Les vergonyes del Patronat de Turisme

2009-03-05T14:55:00.002+01:00

A vegades, mentre llegeixo la premsa m’indigno, m’enfado i em sulfuro.
(Crec que menjo massa carn vermella)

Aquest matí però, al llegir les notícies sobre l’afer del Patronat de Turisme i les seves ja famoses fotografies, no tan sols m’he indignat, he quedat estupefacte de les diferents declaracions que hi sortien.

Per un costat és patètic i vergonyós que els diferents actors del diferents partits politics en vagin tirant sempre la cavalleria per sobre en lloc d’anar a buscar i denunciar l’arrel del problema.

Fora de la penosa obra de teatre que ens ofereix normalment el tripartit (que es troben a més sense una oposició com cal) no hi veig relació entre la gerència d’un patronat i els diferents posicionaments polítics que explica avui la premsa.

No veig, (ho desconec) per què en Francesc López ha estat –o serà-, destituït i per quin motiu. És ell el responsable de la tria i publicació de les penoses i vergonyoses fotografies? És ell el que va sortir a defensar el “concepte”? És ell qui ahir va fer una patètica (faig servir paraules del periodistes presents) roda de premsa al mig del carrer i, a més dient que no pensava dimitir?

No sé (ho desconec) quina responsabilitat té en F. López però coneixent la seva relació amb Convergència, fa una mica de pudor tot plegat.

Sabem qui ha estat el responsable directe de la campanya? Si ha estat en Francesc López que plegui, no ho demorem. Si no ha estat ell però també ho hem de saber.
Si no estan contents amb la seva gestió per altres motius, aquest no és el moment de carregar-se’l.

Llegia ahir comentaris de la edició digital de ”la Vanguardia” que ens començaven a dedicar coneguts acudits de Lepe però traslladant-los a Catalunya.

Els ciutadans i empresaris que ens hi estem deixant les banyes intentant tirar endavant en moments complicats, no podem permetre xuleries, rodes de premsa patètiques ni destitucions camuflades o fora de lloc. És indigne que, a més, tinguin la barra de dir que encara continuaran treballant amb aquesta empresa. És indigne que la màxima responsable d’una institució actuï com està actuant.

Que ens passa que no ens revoltem? Tots tenim massa por a fer públic el que pensem.

Una llàstima...

Felicitat

2009-03-04T02:26:00.001+01:00

No en sabem. No ens n’han ensenyat i no n’aprendrem.

Miro una foto del meu pare, mort fa uns anys, feta al menjador d’una casa familiar que ja tampoc hi és.

Els humans tenim el conegut costum de no valorar mai el que tenim fins que ens falta. No som conscients que cada moment és únic i irrepetible. A l’adolescència, que segurament és quan vivim més moments emocionalment nous, molt intensos, ho intuïm i no els volem deixar escapar. Som capassos d’estar hores senceres abraçats a la noia estimada acaronant-nos o mirant com les ones van a morir a la platja o a les roques, tan si ho fan molt suaument o amb força. Pugem muntanyes creant uns moments emocionalment intensíssims mentre ho fem.

Sense oblidar que tota regla te excepcions, a mida que passen els anys i ajudats per aquesta rara societat en que vivim i que no ens convenç, ens anem acomodant, repenjant, apoltronant al nostre status que cada cop és “millor”; Aconseguim feina que creiem assegurada de per vida, vivim en parella i tenim fills; comprem un pis o millor una casa i un o dos cotxes; Sortim a sopar amb els amics i ens aficionem als bons vins i caves o champanys; cada any hem d’anar a esquiar i, a l’estiu no podem estar sense anar a passar uns dies en algun país llunyà.

Estem pensant i parlant diàriament de la famosa crisi econòmica actual. No pensem però una crisi que fa molts més anys que dura i que, tot i que no obre els informatius és molt més seria del que volem que sigui o ens obliguem a pensar que son “danys col·laterals” d’aquesta societat.

En general no sabem viure, no sabem gaudir de la vida, no podem viure la vida!

Som, ens convertim en màquines productives i poca cosa més. No podem i ja no sabem, mirar els estels a les nits, estar-nos tota una tarda o tot un dia sencer jugant amb els fills, estirar-nos a la gespa i mirar, notar com gira la terra i com corren els núvols. Estar, de pensament, a un sol lloc a l’hora. Fer un dinar amb la família vivint aquell moment intensament enlloc de pensar en la feina de l’endemà. Estar una mica pendent del teu pare, mare o germans que fa temps que no veus i que sempre et queden moltes coses per a dir-los...

No us espanteu, no patiu. Estic bé.

La vida, fins aquest moment, m’ha somrigut. Crec que avui puc dir que soc i he estat feliç. He viscut moments que no canvio per res, he conegut gent de tota mena, fet que m’ha enriquit. He estat a llocs increïblement interessants amb gent que també ho ha estat. He aconseguit gairebé tot el que m’he proposat per impossible que semblés. He estat privilegiat en moltes coses, he estat en alguns dels millors restaurants, he tastat alguns dels millors vins del mon, he pres el sol sobre la neu, he estat hores i hores navegant a vela sentint el mar, he tingut el privilegi de poder escoltar en directe l'Estaca amb en Lluís Llach a l'Olímpia dret, emocionat; m’he sentit estimat, apreciat per molts i molt diferents amics, tantes coses...
(També podria dir alguna cosa negativa. Sense els moments dolents, durs, no podríem aferrar-nos i assaborir els bons, però això mereix un altre escrit)

Penso però, i aquesta és la raó d’aquest escrit, que la majoria de gent no ha tingut, no te, no comparteix amb mi aquesta sensació de plenitud de vida. Ho tenim tots a dintre i tan sols ho hem de buscar una mica, hem d’aprendre a gaudir de cada moment únic i irrepetible. Cada moment de la nostra vida.
Aquest fet m’entristeix, veig molts amics i amigues que no tenen, no troben, no saben trobar, aquests moments de felicitat als que jo m’aferro diàriament i que em fan ser inconscient a voltes, però feliç.

Més fotos de "la costa Brava" segons el Patronat de Turisme

2009-03-01T00:15:00.001+01:00

Si hi ha alguna excusa per al tema de les ja famosa fotografia que ha fet servir el Patronat de Turisme de la costa Brava per a la seva publicitat, on es veu una noieta caminant per una platja totalment tropical, qüestió ja de sí una mica complicada o sense excusa raonable, avui, mentre feia neteja de revistes acumulades, he trobat la revista que es va publicar en motiu del Fòrum.

És molt "divertit" veure que la seva contraportada és una altre fotografia -diferent- publicitant també el centenari de la costa Brava, on hi torna a haver una platja tropical, un mar tropical, un cel tropical. Voleu dir que la gent del Patronat de Turisme han trepitjat mai la nostra costa?

No, no ho crec. Els convido a fer-ho, poden al.lucinar amb el que tenim!!

Girona, gastronomia per excel·lència

2009-02-28T03:14:00.002+01:00

S'ha acabat el Fòrum Gastronòmic de Girona 09 batejat ja com el més important congrés gastronòmic europeu -i una mica més.

S'ha acabat el que ha estat el congrés, la trobada, la fira, el punt de reunió, l'aula magna de la cuina professional, dels professionals de la cuina i tot el que l'envolta, de tots i tot el necessari per al fantàstic i increïble mon de la cuina i dels seus fans incondicionals, els cuiners/es.

Fa molt poc vaig explicar la meva visita de cap de setmana al Fòrum que em va deixar impressionat. Avui però escric després d'haver passat gairebé cinc dies tancat allí dintre amb les seves cinc nits amb gent que en tenia alguna relació. Crec que he estat cinc fantàstics dies fent contactes, retrobant-me casualment amb gent desapareguda de la meva vida feia anys, fent noves amistats, tastant i coneixent productes sensacionals, aprenent dels grans mestres, de la gent amb una sensibilitat extraordinària per allò que creen constantment, parlant i intercanviant coneixements amb infinitat de persones.
Així i tot m'han quedat moltes ponències, tastos, exposicions, estands... Que, volent-t'hi anar, no m'ha estat possible per falta de temps.

El Fòrum ha estat un èxit molt més gran que el que ens imaginàvem tot plegats.
En una etapa de crisi internacional, amb un sector molt afectat per la mateixa, amb dos fracassats congressos espanyols fets fa poc i amb molt poc espai de temps entre ells, al més de Febrer, a Girona -competint amb Madrid i San Sebastián, dues ciutats que ens donen moltes voltes en moltíssimes coses-, el nostre Fòrum ha estat sens dubte, el millor que s’ha fet fins ara, el millor de tots els congressos gastronòmics que es fan.

Girona te la oportunitat d’esdevenir, amb els anys, el punt de referència gastronòmica mundial.

Ho tenim tot; A pocs quilòmetres, amb poc més de mitja hora, tenim accés a moltíssims referents de la gastronomia mundial. Els reconeguts per les grans guies amb les millors distincions possibles, entre ells el considerat millor del mon. Però també tenim una llista inacabable d’interessantíssims locals de cuina tradicional, llocs encantadors i amb gent al seu capdavant amb moltes ganes de transmetre, donar a conèixer aquest ancestral art que és la cuina. Uns col·lectius de cuina únics al mon i amb la il·lusió de millorar tan com es pugui la nostra cuina cada dia. Tenim una ciutat que enamora, uns paisatges únics i molt variats, el mar a tocar, escriptors, artistes i poetes enamorats immortalitzadors de la nostra gastronomia; Uns productes frescos amb una qualitat immillorable, uns productors que s’han adonat que la seva única supervivència és amb base a la qualitat...

Hem de felicitar al Fòrum gastronòmic per aquest èxit tan gran, a tots els professionals que l’han fet possible, que, amb el seu suport han aconseguit fer-ho possible, -especialment als incombustibles germans Roca-; A tots els agents turístics implicats i a les institucions que hi han donat suport.

Ara és el moment de començar a preparar el Fòrum d’aquí dos anys. Ara toca no adormir-se, repassar les millores indispensables i urgents, parlar amb els diferents professionals implicats i buscar consens en les actuacions necessàries.

Ara toca consolidar el nom de Girona com a pal de paller de la gastronomia mundial.

Ens hi posem?

El Fòrum Gastronòmic de Girona

2009-02-22T02:08:00.005+01:00

Avui he anat al Fòrum gastronòmic. No tenia intenció d'anar-hi fins dilluns per que professionalment m'hi passaré gairebé els tres dies i, el cap de setmana, encarat més als no-professionals, el deixava per a ells.

Per qüestions de feina he hagut d'entrar-hi un moment i, al trobar-me gent coneguda, sense voler-ho hi he acabat entrant del tot i unes quantes hores. He fet visita d'estands i la veritat és que m'he quedat parat de l'alt nivell del que hi he trobat. Per a ser una fira oberta al públic en general, a Girona, en època de crisi, la qualitat de la immensitat d'expositors que hi ha, és tan exagerada que a hores d'ara encara no m'ho acabo de creure.

No soc imparcial, ho reconec. No puc ser-ho per diferents raons que no vénen al cas.

Ara per ara, i que jo sàpiga, hi ha tres esdeveniments importants a nivell espanyol; Lo mejor de la gastronomia a San Sebastiàn, Madrid Fusion a la capital de l'imperi i el Fòrum de Girona. Els dos primers -còpia descarada i espanyolitzada del que fa deu anys va començar i avui tenim a Girona, pioner a nivell mundial-, han tancat les seves recents passades edicions afectats, "tocats" molt seriosament per la crisi, econòmica però també de concepte. La gran quantitat i varietat d'expositors que hi ha al Fòrum de Girona, deixen enrere els més que normals dubtes que hi havia de l'èxit del congrés de Girona.

M'han ofert, he tastat, unes divinitats de vins canadencs. Vins de gel considerats els millors del mon. Amb un refinament i elegància que feien plorar. (Acompanyats d'un foie exel.lent) He tastat plats oferts per diferents col.lectius de cuina catalans; Caves innovadors monovarietals com un interessant Pinot Noir de Mont Ferran; Els millors formatges artesans de Catalunya; Tòfona; Llonganisses; El ja famós pa de la fleca Moner; Vins, molts vins i vins molt interessants. El passadís de vins de l'Empordà, amb els seus productors directes explicant el producte.... No és la meva intenció fer un llistat d'expositors i de les seves excel·lències...

Avui m'he sentit (ho faig sovint) orgullós de la meva ciutat. Content, encara que la majoria de ciutadans no en son conscients, per què durant cinc dies Girona esdevindrà el centre gastronòmic mundial. La concentració dels millors cuiners mundials, dels nous i joves cracks de la cuina, dels que volem aprendre, sumats als millors productors i distribuïdors presents que son el més fiable termòmetre de la salut d'una fira, ens diuen que el Fòrum Gastronòmic de Girona, amb el suport i recolzament de tota la ciutat, te molt futur per endavant.

Felicitats als organitzadors.

La societat ha de canviar.

2009-02-21T03:40:00.003+01:00

La societat ha de canviar, va dir Felip Puig a l'auditori de Caixa Girona, i continua...

...Això vol dir que els empresaris han de canviar, els comerciants han de canviar, els polítics han de canviar, els ciudatans han de canviar...
Totalment d'acord. Si Felip, estic amb tu.

El directiu empresarial que com a prioritat posava la ràpida multiplicació de beneficis sense mirar més enllà; El comerciant que estava més pendent de les pujades i baixades diàries de la borsa, que de la renovació del seu comerç i del que feia la competència; L'autònom valent que muntava del no res una empresa de lampisteria amb trenta treballadors -que ara son tots al carrer-; Els ciudatans que no paràvem de comprar molt per sobre de les nostres possibilitats... Tots hem de canviar. I ho farem per què no tenim més remei, la crisi ens ensenyarà, ens obligarà a fer-ho.

I els polítics, Canviaran? Canviaran la seva manera de manipular tot el que poden? Canviaran els forts sectarismes que hi ha a tots els partits? Canviarà l'aferrament i l'empoltroniment als càrrecs "aconseguits"? Aprendran a demanar disculpes quan s'equivoquen? Deixaran d'estar més pendents de sortir a la tv. perquè aquell dia al parlament, han aconseguit una bona oratòria que ha fet riure o enfadar als presents, que de gestionar el país, o al menys intentar-ho de veritat? Escoltaran de veritat el que necessita la gent? Tindran en compte a la gent, els parlaran de tu a tu i aconseguiran que la societat se senti implicada, vinculada als projectes?

No felip, no m'ho crec. No que no et cregui a tu, no crec que això passi d'unes paraules interessants dites en un moment de crisi com el que vivim.

La reforma que necessita el mon polític com el coneixem, si vol sobreviure abans que no peti del tot i arribem a uns nivells d'abstenció del 90%, del s'emenenfotisme general -que és cap a on anem, és una reforma de maneres, de polítics professionals, qualificats i amb ganes de política per el bé de tots. Creant ens mixtes i vinculants -però de veritat, no de cara a la galeria-, amb els diferents sectors de la societat.

Un petit però bon començament és pensar i dir que també els polítics han de canviar.

Ara falta fer-ho. No trobo cap petit indici que hi hagi algú amb aquesta disposició.

Despotisme il·lustrat al segle XXI

2009-02-12T03:16:00.003+01:00

Un cop més, la lectura m’ha ajudat a entendre les coses. Fullejant “Un soñador para el pueblo” (de A. Buero Vallejo), obra de teatre de reconstrucció històrica situada a finals del segle XVIII, quan tingué lloc una revolta del poble provocada per les mesures dictades per el marqués de Esquilache, de com calia –de com imposava- anar vestit. El “motín de las capas i los sombreros” -Motín de Esquilache-. Ministre llavors més conegut que la actual Magdalena Alvarez, conegut per totes els projectes importants que havia portat a terme - amb el propòsit de millorar el país i la vida dels seu conciutadans, però sense ser apreciat en absolut per aquests, en un moment de la conversa amb el seu amic-traïdor marqués de la Ensenada , diu:
Esquilatxe: Però si no es tracta de ma dura...
Ensenada: No ho podem fer d’altre manera, Recorda el nostre lema, “Tot per a el poble però sense el poble.”
El poble sempre és menor d’edat
Esquilatxe:...“sense el poble”, no per que sigui sempre menor d’edat, si no per que encara és menor d’edat
Ensenada:No arribaràs molt lluny amb aquestes il·lusions, Jo les vaig perdre fa vint anys. T’han donat mai la més mínima mostra d’entendre quelcom? T’agraeixen tot el que fas per ells? Els has fet gran el país, els has donat instrucció, monts de pietat, els has tret la gana. ....I encara t’odien!

No trobeu alguna semblança amb la política actual?

Avui, tenim una elit, carregada de les millors bones intencions, que pensa que no és bo que “el poble” pensi que pot saber quelcom de les seves necessitats i decidir sobre elles. Tan sols informen el que han decidit, expliquen què han fet. Els nostres dirigents pensen que si els professionals del sector privat demanen ser tinguts en compte per a pensar i forjar entre tots la ciutat, el país, el que cal és ma dura, posicionaments durs per a demostrar-los-hi qui té el poder. Al meu entendre, aquest fet suposa un retràs cultural de gairebé 250 anys.
Si ens remuntem al segle XVIII veiem la majoria de cases reials europees intentant compaginar el fet de mantenir els seus privilegis amb el de voler millorar el benestar del seu poble permetent-los, molt discretament, l’accés a l’educació, la millora de la seva sanitat.... El Rei però continuava essent el centre total i indiscutible del poder i no tenia cap obligació de justificar les seves accions: “Tot per al poble, però sense el poble”. Era el Despotisme Il·lustrat, i l’invent se’ls va escapar de les mans i va acabar, sumada a altres causes –una greu crisi- provocant la Revolució Francesa de 1789.

Pot ser que comença a ser hora de explicar una mica d’història als nostres dirigents i demanar-los que escoltin i tinguin més en compte al “poble” per tal d’evitar una repetició dels desagradables efectes de la famosa guillotina -que va fer rodar molts caps-.

Ho entendran? Cal estar atents!

Cristina Alsina, que bé que escrius!

2009-02-08T02:52:00.003+01:00

Cristina, que bé que escrius!

http://blocs.esquerra.cat/cristinaalsina/bloc/els-serveis-el-nostre-motor-economic

Com m'agrada tot el que dius al teu nou post sobre la necessitat d'impulsar el comerç i el sector serveis, les pimes i les microempreses. Com m'agrada que comparis tot això amb la gestió professionalitzada dels espais comercials!
Que bé que escrius!

Quin plaer tenir una regidora amb les idees tan clares i apostant tant fort per el sector privat!

Ara tan sols falta passar del paper, de les paraules, als fets. Girona necessita urgentment gent amb ganes com tu, disposades a escoltar als professionals i els seus representants dels diferents sectors econòmics de la ciutat. De tota la ciutat. Barri Vell, Centre i Sant Narcís, Santa Eugènia... (bé, no cal que els nomeni tots, no?)

Has de pensar però que els grans centres comercials tenen -per normativa d'obligat compliment- un aparcament immens que els gironins no tenim. tenen un bon accés que nosaltres no tenim. Tenen una bona senyalització que nosaltres, a Girona, no tan sols no la tenim si no que la poca que hi ha, senyalitza malament. Si vull comprar un enciam, vaig al Caprabo per que quan vaig al mercat del Lleó, no tinc aparcament gratuït com a qualsevol súper per cutre que sigui.

Has de pensar, que els grans centres comercials i els seus professionals, mai no farien la errada, gran com la catedral, de posar pilones a la plaça de Sant Domènec eliminant vint places d'aparcament en un lloc on no n'hi ha per a que estigui tot "endreçat". D'això si que se'n diu promoure el comerç! Igual que eliminar constantment aparcaments gratuïts del centre de la ciutat per plantar arbres o a l'estació, quan no hi ha un bon transport públic.

Dius que ens cal "un lideratge actiu i representatiu dels seus actors" i, quan et reuneixes amb ells, amb els seus representants, si no et diuen el que vols sentir, t'enfades i t'enfrontes a ells.

Lluny estem de tenir el 100% dels espais oberts. Obre els ulls i veuràs que cada dia n'hi ha més de tancats. Passeja per tots els barris de Girona i mira quantes persianes hi ha baixades, pregunta a urbanisme quants locals s'estan adaptant per a vivenda. Alguna cosa esta fallant, no?

M'agrada molt com escrius...

Ignasi Thió. El millor, sens dubte!

2009-02-02T01:55:00.003+01:00

L'Auditori-Palau de Congressos de Girona IGNASI THIÓ.. President del comitè executiu de la Fundació Auditori-Palau de Congressos. Regidor de l'Ajuntament de Girona

Llegint avui a El Punt ( http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3460395 )
les explicacions de la breu història que el senyor Thió dona de l’auditori de Girona, voldria, i sempre buscant el millor per la ciutat, exposar el meu humil punt de vista sobre alguns dels punts tractats i altres que els no ha explicat.
Comença dient, en el primer paràgraf, “volem convertir la ciutat en un centre congressual de primera línia” Bé, això ho volem tots. M’agradaria saber però com ho pensa fer. Continua en el segon paràgraf, “lluny de voler polemitzar sobre si és un auditori o un palau de congressos”... i continua més endavant, “evidentment per construir un auditori i no un palau de congressos” Bé, ell mateix ja està entrant en polèmica. Deu patir per que la regidora en vol dir palau de congressos i ell auditori, no sé...

Continua, explicant l’èxit aclaparador de l’auditori. Ens dona dades que, si coneixem la manera generalitzada de treballar i manipular-les, no en les podem creure. Explica la seva preocupació per el bé de la ciutat: “La fundació que gestiona el Palau i el seu departament comercial treballen amb l'objectiu d'aconseguir que al Palau hi hagi activitat cada dia de l'any... ...que aquestes generin ocupació hotelera i de restauració, que els acompanyants comprin al comerç de la ciutat, agafin taxis i visitin la nostra ciutat...”
Quina barra! Quins taxis, els de la parada que hi ha just davant de l’auditori? On son?
Quins comerços? Donen informació del comerç gironí als visitants? Els acompanyen a veure Girona? Hi ha transport públic fins el centre?
Quina ocupació de restauració els preocupa? La dels restaurants de Girona? O pot ser els de l’Escala? Com és que la gent del restaurant El Ginjoler ja no hi son? Ho voldran explicar públicament? No, no poden. Bé, no volen. Com és que no hi ha un restaurant de Girona dins l’auditori? Com és que quan assisteixo a una reunió amb la gerència de l’auditori, com a restaurador de Girona, em posen tovallons amb el nom del Molí de l’Escala? (vull deixar clar que no tinc cap mena de problema professional amb en Jordi Jaques, amb el que tinc en molt bona consideració, un bon amic i professional) Sou uns hipòcrites. Sigueu valents, digueu la veritat quan us ho preguntem a la cara, no tireu pilotes fora, tenim dret a saber el per què de totes les adjudicacions a dit i, si no, no les feu.

Acabo...

Continua dient ja al final: “Totes aquestes accions es fan conjuntament amb Girona Convention Bureau (Cambra de Comerç), amb el Patronat de Turisme de la Diputació, amb Turisme de Catalunya i informant-ne l'Associació d'Hostaleria Girona Radial.” És que no te vergonya, no puc creure que aquest senyor tingui la barra de dir que “informa” a l’associació d’hostaleria i es quedi tan tranquil. No després que aquesta associació hagi demanat en roda de premsa, fa molts pocs dies, formar part de les decisions que es prenen en lloc d’estar-ne “informats”.
No sé si inclinar-me a pensar que fa dies que no dorm bé, és bon noi, no te mala fe però no sap el que diu; Que és una persona dolenta i posa el dit a la llaga expressament; o bé que se li enfot totalment el sector privat i diu el discurs que te aprés encara que no sigui cert i que no el posi en pràctica.
Amb gent així no podem anar bé...

Una llàstima!

En Clau de Vi. Merceditas Milà

2009-01-24T03:35:00.000+01:00

No em cau bé la Mercedes Milà, ho reconec obertament. Aquest posat de sobrada i aquesta xuleria que demostra, sumats a la seva desagradable cara i les ganyotes que li surten, fan que no la tingui en massa consideració.

Un gran mestre (el gran mestre) del tracte amb la gent, en Pitu Roca, no tan sols és capaç de donar-li la volta a la mala educació, grolleria o falta de tacte i sense cap sensibilitat de la Milà, si no que a més converteix aquest fet en un repte, una diversió personal... Un crack.

Com n'hem d'aprendre de tu Pitu!

L'espai gastronòmic del Mercat del Lleó

2009-01-17T01:39:00.002+01:00

No sé ben bé com, he trobat al youtube un vídeo del que penjo l’enllaç.

http://www.youtube.com/watch?v=GaWoLLS4iU4&feature=related

És de fa dies però com que no l’havia vist, per a mi és com si fos nou.

Vull felicitar als senyors (senyores) de l’àrea responsable del mercat de l’Ajuntament de Girona. Ja era hora. Ja tocava un espai gastronòmic al Mercat del Lleó per a promocionar la gastronomia gironina.
Vull felicitar també, amb certa enveja sana, a tots els amics comerciants del Mercat del Lleó de Girona. Al final tindran un espai que, per el que s’intueix en aquesta noticia, serà l’enveja de tots els mercats catalans.

500.000 Euros per a crear aquest espai gastronòmic! 80 milions de les antigues pessetes!
És sens dubte una notícia importantíssima. Els ciudatans de Girona disposaran, al mig de la ciutat, dins el mateix mercat, un espai gastronòmic amb un equipament que, amb aquest pressupost serà, sens dubte, dels millors que hi ha a cap dels mercats municipals de Catalunya.

Ja tinc ganes de veure peixaters i peixateres, carnisseres i carnissers, la gent de les fruites i verdures, els de la grana seca... Tos ells,
muntant sessions gastronòmiques dins aquest espai. Educant els nens de les escoles amb classes pràctiques de cuina bàsica i saludable; Ensenyant als clients del mercat, en classes pràctiques, les diferents maneres de cuinar i-o acompanyar un peix, com es fa un bon sofregit, les diferents peces de carn i les diferents coccions que necessiten, quina diferència hi ha entre la manera de bullir cigrons, llenties i mongets.
Ja sento el flaire de la bona cuina casolana quan m’imagino aprenent a cuinar, remenant la cassola, al costat dels grans mestres del producte fresc que son els comerciants del mercat.

Les coses per el seu nom. Avui toca felicitar i molt a la regidoria responsable del Mercat. 500.000€ d’inversió, destinats a un espai gastronòmic (una aula? -M’imagino jo) municipal no es veuen cada dia.

Llàstima que sigui mentida...

El Punt delinqueix, o es deixa ensarronar per l'Ajuntament?

2009-01-16T02:43:00.006+01:00

Cada vegada és més vergonyós el paper que esta fent l'ajuntament de Girona, ajudats en molts casos per la difusió totalment parcial del Punt Diari que, si continua així no tardaré a donar-me'n de baixa de les quatre subscripcions que hi tinc i a eliminar-ne la publicitat.

A principi de setmana, en una entrevista a televisió de Girona, la regidora de Promoció de la ciutat, contestant públicament a la demanda de la necessitat de crear una marca, un destí, un identificador clar, diferenciat i vendible de Girona, va dir que ja teníem dues grans marques: Catalunya i la Costa Brava i que amb això ja en fèiem prou.
-Molt bé Cristina, cada vegada et llueixes més! La millor manera de contestar el que et demana el sector. Com demostres que saps escoltar! Ets la millor!

Fullejant el Diari de Girona, a les oficines del Girona FC, vaig veure la proposta de la nova graderia amb un edifici annex -sobreposat- i amb tot tipus d'explicacions de per on entraria la gent, la zona de serveis amb bar inclòs i tot súper lligat, molt ben pensat etc...
Vaig felicitar al personal i algun directiu que hi havia en aquell moment i vaig aprofitar per a fer-los unes preguntes sobre el tema. No els vull fer quedar malament però crec que em van enganyar. Em van dir que se n'havien assabentat per la premsa, que no en sabien res de res i que aquell projecte era desastrós. Dissenyat per algú que no en tenia ni idea del que ha de ser un camp de futbol.
-Sempre estan de la broma aquests de Girona FC!

Avui però la cosa és seria. Ha passat la línea de la legalitat.

El Punt Diari fa públiques les ocupacions hoteleres hotel per hotel, detalladament,amb el nom de l'establiment i la ocupació mitjana del mateix. Diuen en l'article que la font d'aquestes dades son de l'Associació d'hostaleria i, que jo sàpiga és mentida, no és cert. Demano des d'aquí, com a ciudadà (l'Associació suposo que ho farà de manera institucional-judicial i ja hi ha cadenes hoteleres que hi estan treballant) que El Punt expliqui com, d'on i de qui ha aconseguit aquestes dades privades protegides per llei i com és que les ha publicat assegurant a més, falsament i amb coneixement d'aquest fet, que la font era l'Associació d'hostaleria.
Aquest fet marcarà un punt d'inflexió. Mai més cap hoteler de Girona donarà les seves dades d'ocupacions. Jo no ho faria.
-Tinc però una lleugera sospita d'on han sortit aquestes dades! Algú s'hi vol jugar algo?

Al mateix article-publireportatge de El Punt, a la dreta de la pàgina 2, sota el títol "Sector i Ajuntament", explica de manera insultantment parcial, les relacions entre el sector hoteler i l'Ajuntament i les diferències entre ells, explicant en tan sols dues línees el que demana el sector i en dinou les explicacions i defenses que fa l'Ajuntament. La majoria d'una demagògia que fa por, com ara que "en un 80% de les decisions turístiques es compta amb la participació dels hotelers" Quan hauria de dir que "s'informa als hotelers" que no poden fer res més que escoltar i poca cosa més.
Acaba deixant clar que l'equip de govern "continuarà en aquesta mateixa línea". Just el contrari del que els demana el sector privat.

Potser que ja va sent hora de deixar-nos de tonteries i començar a dir les coses clares, les veritats. Hauríem de començar a denunciar públicament tot allò que ens diuen i no quadra per enlloc o que sabem que no és veritat.
Què faran els de El Punt, podran ser una mica imparcials o pensen estar tapant tota la vida el que molts sabem i no surt mai publicat?

Joaquim Nadal i les velocitats nocturnes

2009-01-14T02:12:00.002+01:00

És tan patètic aquest govern que tenim que, quan a un d'ells sel's escapa dir alguna de les veritats que tots sabem però ningú no gosa dir -encara no sé per què-, no tan sols el silencien, si no que a més defensen les mentires que ens venen i que no se les creuen ni ells (bé, en Saura ben segur que si que se les creu les tonteries que diu).

Si senyor, Conseller Nadal. Estic amb vostè.

Tots aniríem millor si en lloc de fer política de cara a la galeria es busqués en les actuacions un sentit pràctic, just i lògic. No pot ser que ens facin anar per una autovia a 50 km/h a les 12 de la nit. És de burros.

El que no acabo d'entendre però, no és la limitació de capacitat intel·lectual del conegut Conseller-verd, famós a Polònia, aquell que era anti-sistema. No puc entendre què fem tots els ciutadans, que fa la premsa, que fan els empresaris, aguantant una gent que l'únic que fa és sancionar-nos i posar limitacions -sancionadores- a tota la nostra vida. Fins quan aguantarem els ciutadans de Catalunya un govern mal dirigit, mal digerit i que, no s'aguanten entre ells?

La llar de foc de Calella

2009-01-11T02:37:00.001+01:00

Avui, a casa, aquest vespre, hem encès la llar de foc. Un fet per si sol, no massa transcendent.
A casa no fem mai “foc en terra”, com diuen a alguns pobles de la Selva per que queda tot impregnat d’aquella olor de pre-sutge per tot arreu, a la llarga els llibres, quadres, sostre... queden fumats i ho evitem tenint la llar apagada.

En Pau (13 anys) en la seva carta als reis va demanar que un dia encenguéssim la llar i, avui així ho hem fet. Ha estat bé, és molt agradable la companyia del foc.

En aquests moments tothom dorm. Jo he quedat absorbit per la llar i, com no podia ser d’una altre manera, mentre era tot sol arraulit davant la llar, deixat anar, sentint com m’embolcallava amb la seva escalfor, la seva llum intermitent i de matisos ¡interminables, el soroll barreja de la combustió provocada per la flama i per la sortida constant del vapor a través de les vetes dels troncs, he recordat la llar de foc de la casa pairal de Calella. Casa que avui, ja no hi és.

Llar de foc que em va acompanyar els caps de setmana des de petit i, que va veure, em va acompanyar i em va fer viure alguns dels moments més intensos de la meva infantesa, adolescència i joventut. Molts d’ells -la majoria-, no podria ser d’altre manera, son en família. La cuina amb el foc; La màgia de les torrades de pa de pagès; les patates, les cebes i els moniatos al caliu, sota la cendra; la carn, les botifarres, salsitxes i verdures a la brasa, sobre la graella... Sens dubte, una bona educació culinària!

Llar de foc que em va acompanyar els caps de setmana ara ja més jovenet. Hores “perdudes” d’adolescent mirant el foc i les brases buscant complicitats amb ells. Hores fent soldadets de plom amb el meu pare. Hores amb els amics cantant cançons vora el foc. Nits, amb la complicitat del foc, aprenent i descobrint la bellesa i la perfecció de cada tros del cos, el cabell i la pell d’algunes de les meves amigues de joventut. Hores amb la Montse; Amb els meus pares; Amb els meus germans i amb els meus fills.

Llar de foc que no podré oblidar mai. Sense ella el meu jo seria diferent.

-Ara hi caic! En té la culpa de tot, la llar!!

A qui votaré?

2009-01-08T00:59:00.001+01:00

Tinc un dubte fa temps que m’amoïna, no sé a qui votaré a les properes eleccions. –Quines eleccions, les municipals, les autonòmiques (o aviat regionals) o les del estado español? Us preguntareu.- A cap d’elles.

N’estic ben fart de funcionaris jugant –de manera pèssima- a la gestió de l’empresa pública des de la política.
N’estic fart dels polítics sectaris i manipuladors de xifres, persones i empreses a tots els nivells.
N’estic fart de professors d’institut a primera línea de la política, farmacèutics com a assessors polítics, metges de capçalera com a ministres.

No vull viure en un país –el meu- que la comoditat i el conegut “millor-que-no-remenem-massa, no fos cas que...” d’uns i el conegut aferrament a la cadira per sobre de tot dels altres, fa que no siguem capaços de posar-nos d’acord tots plegats com a mínim per els temes més transcendents i de vital importància.

No m’agrada viure en un país on enlloc de mirar endavant i sumar, uns retreguin als altres les errades del passat, els altres que s’ho han d’empassar, desgasten als primers i mentrestant uns tercers, que tenen tota la força a Madrid que donen els 25 escons, diguin sense vergonya que sort en tenim d’ells!

No m’agrada que els nostres representants polítics, a sobre, es pensin que ho fan bé. No parlen amb la gent? O potser és que la gent, quan els te a prop els tem i no gosen parlar clar per el “no fos cas...”

No hi entenc de polítiques econòmiques –soc cuiner- i no arribo a entendre el ball absurd de xifres que uns i altres donen sobre el suposat finançament que marca l’Estatut. (Estatut que no concreta massa cosa i deixa totes les portes obertes a que ens prenguin el pèl quan vulguin). No entenc les xifres que presenten els ajuntaments ni les diputacions ni els consells comarcals ni les fundacions privades que en veritat son públiques però camuflades...
No les entenc, no soc professional del tema.
Sé sumar i restar però, sé quan em prenen el pèl, veig en la cara d’aquests homenots i homenotes, després de fer qualsevol declaració, la satisfacció de “ha colat, uff!”. I la gent continuem callant.
No, no sé a qui votar.

És una llàstima.

Petites opinions personals a l'editorial del Punt Diari

2008-12-30T03:15:00.000+01:00

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3254662

No sé qui deu ser l'autor d'aquest editorial però de la mateixa manera que vaig notar molta desinformació sobre aquest tema en concret a l'editorial del Diari de Girona, torna a passar el mateix avui amb El Punt. -Crec que l'editorial d'un diari hauria de ser alguna cosa més que la opinió de gent "no del tot informada" -dit així per a no ofendre a ningú.

Cert és que l'Ajuntament de Girona ha fet un esforç en els últims anys per a la promoció de la ciutat. -Cert és també que hi ha un fons del pla de foment per a fer-ho-.
Cert és que han muntat un AUDITORI -palau de congressos-
Cert deu ser (??) que han potenciat els espais comercials -jo no ho sé el que s'ha fet, per tant no opino. Si algú m'ho pot explicar li agrairé.
Les altres iniciatives semblants a l'auditori i a la potenciació aquesta que diu l'editorial, no les trobo per enlloc -em comprometo a buscar-les però, si hi son, no serà difícil trobar-les.

L'activitat de l'aeroport de Barcelona-Girona (busqueu-ho a la B però) sens dubte ha estat un bon motor per a els nostres establiments comercials, de restauració i hotelers.
Sap però l'autor de la citada editorial l'esforç que s'ha fet i es fa des del sector per a atraure a la gent a Girona? Sap quin tant per cent del trànsit de Vilobí visita a Girona? Em sap dir on haig d'anar un diumenge a les 12 del migdia per a poder agafar algun transport públic que em porti a l'aeroport? I quan arribo dilluns al vespre, tinc bona connexió a Girona, o pot ser tinc més fàcil anar a Barcelona?
Sap aquest periodista que s'ha coincidit en alguna fira promocional amb fins a tres estands diferents al mateix temps? (un de privat i dos d'institucions gironines per separat)
Sap quin pressupost té el consistori -fora del pla de foment- per a la promoció turística de la ciutat? Sap quin és el pressupost en el festival de músiques religioses, el festival de jazz, en la programació de l'auditori...?

Hi era aquest editor a la roda de premsa que van fer els de l'Associació d'Hostaleria?
No sap que el que es va demanar sobre tot és diàleg i participació vinculant amb les institucions com a única eina vàlida per a crear d'una vegada aquesta destinació turística?

Queda molta feina a fer per a tots i els sectors privats i públics han d'anar plegats. Tinc entès que, -a part d'alguna petita crítica-, des del sector privat han estès la mà cap al sector públic per a treballar plegats.

Ho entendrà el sector públic?
Perdó, els tècnics i professionals ja ho veuen, tot i que ho diuen en veu baixa.
Ho entendran els politics?

Els canelons i la Tieta

2008-12-27T04:01:00.004+01:00

Dimecres 24 vaig estar gairebé tot el dia preparant una comanda de canelons, -de rostit tradicional i de peix i marisc-. El dia abans havia anat a comprar els ingredients necessaris.
Tot i que en el Firatast de l’any passat vam ser els encarregats de fer els canelons que es van servir en l’estand del mercat municipal, haig de confessar que jo feia molts anys que no feia canelons. Començant per preparar tota la matèria primera, fer el rostit, arnar-lo vigilant, remenant i remullant, olorar els diferents aromes que desprèn la cassola a mida que tot plegat va agafant color i “forma”; Desossar les peces i anar-ho triturant tot procurant que la pasta del farcit resultant sigui una barreja equilibrada de textura, sabor i color.

En aquest punt de la feina –el que vull explicar avui de fet-, Vaig fer una petita regressió a la meva infantesa. Per uns instants meravellosos em vaig trobar a la cuina de la casa dels meus pares, al costat de la “Tieta”, davant del marbre blanc que em quedava just a la meva alçada. Vaig veure en les meves mans actuals plenes de pasta de caneló, les mans ossudes i amb els dits ja prims per la edat de la tieta, entre el farcit dels seus canelons. Vaig recordar com em donava a provar aquell farcit acabat de triturar, aquella pasta tèbia d’un gust i temperatura únics. Vaig reviure uns moments d’infantesa que em van sobtar per la claredat en que van aparèixer.

La vaig recordar socarrimant els pollastres, moment que, des de la meva perspectiva de nen de sis o set anys, esdevenia quelcom màgic; Agafar un pollastre gros i, sobre les flames del fogó gran, passar l’animal agafat amb les mans que jo creia incombustibles mentre sortien guspires provocades per la depilació total d’aquell bitxo. Aquella olor i la llum groga de la flama exterminadora de restes de plomes.

La Tieta era tia política del meu pare, vídua i que vivia amb nosaltres -o nosaltres amb ella- que ens va fer d’àvia i a la que vull dedicar-li aquests moments de petits grans records que a vegades afloren recordant-me vivències que, sens dubte, han acabat forjant la meva persona.

Mossos delictius

2008-12-23T01:12:00.003+01:00

Dilluns 22 de Desembre -aquest matí- a la una menys deu del migdia anava a Bordils per a comprar neules a can Xapa. (Aquest any he començat un petit estudi comparatiu sobre quines poden ser les millors neules de la província)
Davant meu i durant tota la recta de Celrà a Bordils, un Seat León gris, amb matricula -0848-FBT circulava molt tranquil·lament, a poc a poc. Jo, tenia una mica de presa i primer he intentat "apretar-lo" una mica per veure si s'espavilava una mica. En veure que aquell conductor no tenia intenció d'anar més despresa i com que de fet, ja faltava poquet per arribar, m´he separat una mica deixant una mica -bastant- més de la distància de seguretat.
Al final d'aquell tram recta, just abans d'arribar a Bordils es pot adelantar tranquil·lament i la velocitat és limitada a 70k/h jo no ho he fet, he vist que estava arribant tranquil·lament amb temps de sobres per a comprar neules. De cop, un cotxe que venia per darrera -amb excés de velocitat però no tant com per a crear algun perill- avança el meu cotxe i es disposa a avançar també al León, aprofitant l'embranzida que porta .
Ho hagués aconseguit sens cap mena de dubte, abans d'arribar al punt on s'acaba la discontínua i, per tant, ja és prohibit avançar. Ho hagués aconseguit si el conductor del cotxe que anava davant meu -el León-, no hagués accelerat de sobte com buscant un "no podràs", han anat un tros en paral·lel mentre el León seguia accelerant i, al final, l'ha avançat ja sobre la contínua.
El León en qüestió, era un cotxe dels mossos sense cap distintiu!

Un cotxe dels mossos provocant o forçant que un avançament -que era just- es convertís en un avançament en contínua. Uns mossos uniformats, accelerant al tenir un altre cotxe a mig avançament al costat!

Quan han tret la sirena per la finestra i han fet parar a la seva víctima, no m´ho podia creure. S'ha de ser molt dolent!
M'he parat darrera els mossos, he baixat del cotxe i dirigint-me al delictiu policia conductor, l'hi he dit que havia vist el que havien fet i que allò no era normal, que la infracció d'aquell noi era totalment provocada per ells i que ells ens havien posat a tots en perill al accelerar tenint un cotxe al costat.

"Calli i pugi al seu cotxe!" M'ha dit durament aquell mal policia -que em treia més d'un pam d'alçada-
L'hi he replicat: Em fas callar amb el que he vist???
"Calli, pugi al seu cotxe i no és fiqui on no el demanen si no vol que se li compliqui el dia" M'ha tornat a dir aquell prepotent, delictiu i dur agent.

L'hi he demanat disculpes per intentar fer de policia de policies (he pensat que em quedaria sense neules i, ara si que tenia el temps just per arribar-hi) Ell, ha assentit amb el cap, m'ha explicat que ha accelerat per tal de que el cotxe que adelantava tingués més espai entre nosaltres dos i...
I una merda!
Em sap greu per el noi que ha rebut. He marxat com un covard. He pensat que no hi podia fer res i que al final acabaria al "quartelillo". He pensat, que en un país on la gent dels ajuntaments fa el que vol, els representants polítics autonòmics fan també el que els hi sembla amb tota caradura, sense cap vergonya i, que fins i tot els presidents del país aquest que ens te dominats, fan i desfan per sobre de les lleis i aquí no passa res, poca cosa podia fer jo amb un mosso d'esquadra amb mala llet de tenir el melindro sec de fa temps -com a mínim.

Una llàstima...

En Tardà, els jutges i el català

2008-12-12T03:55:00.005+01:00

No vull defensar les paraules fora de lloc d’en Tardà de l’altre dia. Aquell “mori el borbó” que fa molts i molts anys, tenien darrera seu un significat molt diferent del que pot tenir avui.
Jo, tot i que estic totalment en contra d’aquesta monarquia borbònica imposada per la força, quan abans de la dictadura va quedar clar que la majoria no volia la gent d’aquesta “noble” família. No aprovo en el moment que vivim la voluntat, el desig expressat de que mori algú. Encara que sigui un diputat chiruquero el que ho digui.
–Hagués estat fàcil actualitzar-ho i dir: fora el borbó!, Que bombin al borbó! O inclús, que li donin pel cul al borbó! Podria haver penjat una pancarta més gran recuperant aquell “borbons, no ens toqueu més els collons” i molts i molts més.

Aquest estiu, el meu fill de nou anys, va tornar dels campaments del cau, cantant una cançó en contra dels borbons, dels de Madrid i dels castellans en general i deia coses com agafar el fusell i si cal matar per defensar... –Vaig deixar ben clar als caps d’agrupament que era greu aixó. Joves com son es van equivocar i rectificar. Jo vaig deixar clar al meu fill que el tema del fusell millor limitar-lo a la parada d’escopetes balins de fires.

No, no pot ser. Jo no vull viure en un país amb trets. No vull que mori aquell a qui imita tan bé en Toni Albà. No vull que morin ni castellans ni musulmans ni xinesos.
Vull també però, que els castellans, musulmans, romanesos, ucraïnesos, borbons... que venen aquí i no accepten la nostra cultura, no s’adapten ni una mica, menyspreen el nostre territori i la nostra llengua fotin el camp d’una vegada.

Vull també que els diferents membres del sistema judicial espanyolistes que exerceixen a Catalunya -la immensa majoria d’ells i gairebé tots (i en conec a uns quants) tarats del cap i que no entenen per que els han castigat aquí, molts d’ells alcohòlics-, siguin repudiats socialment amb la mateixa força que ens repudien i ens insulten ells. Com que son jutges, magistrats de l’audiència, secretaris judicials... la societat catalana no tan sols els aguantem si no que els hi hem de riure les gràcies. Queda molt bé al fer vida social conèixer i poder convidar a un d’aquests prepotents petits dictadors.

Mentre la societat catalana no es quadri contra els abusos comesos per espanyolistes, mentre no “apretem” als politics per tal que deixin de banda el sectarisme descarat que tenim ara al tripartit aquest que ens ha tocat i, que el millor que te son els gags de Polònia, fins que no s’acabi l’aferrament a la poltrona o les ganes de sortir sempre a les fotos per sobre de tot, no farem res.

Si els jutges que viuen i treballen a Catalunya, no volen fer judicis en català sense intèrpret amenaçant-te que s’haurà d’aplaçar el judici per que no n’hi a cap de disponible i, nosaltres claudiquem per comoditat de tots plegats, que voleu que facin els membres del tribunal constitucional? Riure-se’n de nosaltres. Com han fet sempre.
Què faran els nostres politics? Que farà el president aquest que es diu jose i que tot just està aprenent a parlar el català i encara ha de descobrir com s’acaba el zoo d’en Pitus? Quina vergonya! de veritat algú es va creure que aquests espanyolistes disfressats de PSC que van fer fora al president Maragall han tingut en algun moment el més mínim pensament de fer servir els seus escons en sentit diferent que els del PSOE? Gentuça!. Això és el que son i els hi hem de dir.

Res, ens tornaran a encular de nou i nosaltres els tornarem a posar cara de circumstàncies mentre els diem “pero solo la puntita, eh?” (en aquests moments m’imagino en Saura de Polònia de quatre potes...)

Per a en Jordi Miró

2008-12-01T01:34:00.001+01:00

Aquest vespre mentre sopava, he rebut la notícia de que en Jordi Miró (Vicepresident del Girona FC), era ingressat a l’hospital Trueta en estat greu . No tinc detalls de com està ni sé exactament què li ha passat. Alguna cosa a veure amb l’aparell respiratori.
Ahir, just després del partit, assegut a la sala de la llotja de Montilivi, entre xuixos petits de can Castelló i una copeta de cava, varem quedar per a reunir-nos aquesta setmana per a tractar de les camisetes oficials del Girona –ja a punt d’arribar- i de les noves bufandes...
Ja ho sabem tots que la vida dona girs inesperats, durs, cruels i imprevisibles. Alguns diuen que la gràcia de tot plegat –de la vida en si mateixa- rau en aixó precisament; No podem saber mai que ens passarà un segon després. Aquest coneixement el tenim amagat en algun archiu secundari o “darrera de” en el nostre cervell. No podríem viure pensant que en cada moment ens poden passar coses terribles.

En Jordi, persona jove, amable, correctíssim, amic del riure i somriure constant, serio en la feina, no mereix estar ingressat passant-s’ho malament.
Per què toquen les desgràcies a la gent que menys les mereix?

Ànims Jordi. Ara mateix quan acabava d’escriure, a quarts de dues de la matinada, un ocellet de la UCI, m’ha dit que ets fora de perill. Va, que ja tinc ganes de mes xuixos...

La sopa (boba?)

2008-11-22T21:47:00.000+01:00

Som dissabte al vespre, moment de sofà aprofitant per a llegir els diaris del dia –que ja toca- abans de sopar i d’anar a treballar altre cop.

El Punt, pàgina 4. Titular:
“S’acaba la primera fase de millora de La Sopa”
Diuen que l’ampliació del centre d’acollida La Sopa, avança a bon ritme. Bona noticia, fantàstic, és del tot necessari tenir equipaments suficients per a la gent més necessitada i-o en procés de reinserció social.
Continuen explicant els del Punt Diari, que la voluntat de l’Ajuntament és que la diputació participi activament en la gestió del centre i el programa d’atenció al transeünt i que la Generalitat també hi aporta partides econòmiques ja que a la demarcació hi ha mancança d’aquest tipus d’instal·lacions i així podran acollir els “exclosos” socialment de tota la província.

Em de felicitar a les esmentades institucions per procurar per el bé dels més desvalguts i que estan passant un mal moment en les seves vides. Tots hi podem passar per allí en un moment de mala sort!

Però...

Cal que sigui al bell mig del centre històric i, per tant turístic de Girona?
Cal que sigui a molt pocs metres i visible des de la Catedral –si no el més, un dels punts més visitats-
Cal que sigui al costat de museus, restaurants, hotels i pensions?
On –us asseguro- la presència diària d’individus uns en notori estat de desintoxicació reunits a l’hora del ranxo o just després tot bevent a la Plaça del Lledoners, altres amb unes pintes que fan que les turistes s’agafin al braç del seu home i controlin amb força la seva bossa de ma i altres dormint a qualsevol hora per qualsevol lloc proper a aquell indret, converteix la part alta del nostre meravellós Barri Vell en una diària guerra social i veïnal.

M’agrada molt llegir la notícia que d’aquí uns mesos els clients del restaurant que dirigeixo o els dels hotels i pensions que hi ha, així com els veïns i els fills i filles d’aquests, tindran la oportunitat de veure ampliada la funció diària que ens ofereixen gratuïtament aquestes tres institucions.

Moltes gràcies. És un plaer tenir negoci al Barri Vell.

Firatast a Girona

2008-11-17T01:19:00.005+01:00

Avui ha tancat l’edició d’aquest any de Firatast de Girona.
Una fira que va començar fa catorze anys amb un notable èxit i que, en les seves dues últimes edicions ha apostat molt seriosament per la diversificació de la seva oferta, entrant de ple i amb els millors actors possibles en el mon de la gastronomia professional-artesanal.

Tot en aquesta vida és criticable i millorable.
Avui però –i fent una petita crítica (que no me’n puc estar) per un costat a la molt patètica, vergonyosa i totalment tercermundista entrada del Palau Firal, com també a alguna institució que s’ha tret de la màniga algun grup gastronòmic inexistent com a tal, fruit de les conclusions del ja famós i diuen que caríssim estudi anomenat popularment “del xuixo” per tal de cobrir alguna partida econòmica destinada a la promoció gastronòmica del Gironès.- Avui però com deia, no vull ni puc ser negatiu.

Aquesta edició del Firatast s’ha superat i molt, oferint una diversitat i originalitat en la seva oferta gastronòmica. Els meus fills han menjat ostres amb espuma de cava, amanida de medusa, tàrtar, estofat i hamburguesa de poltre –de la meva amiga Eva de la Vall de Camprodon, plats típics africans i paquistanesos, rostit de pintada, gelat de llet de cabra amb fruits vermells de Cal Ros... no acabaria mai, hi havia moltes coses realment interessants.

Vull però felicitar expressament, a en Quim Hugues per la presentació en societat dels seus pans i no tan sols per els pans com a tals que , tot s’ha de dir, son dels millors que he menjat mai, si no per la energia i la il·lusió que porta i transmet ell allí darrera l’stand, arremangat i dirigint un petit equip que, com màquines no paraven de preparar uns “montaditos” amb aquells exquisits pans i a més, la matèria primera –Roquefort, pernil ibèric etc. posat a sobre aquelles llesques, era d’una qualitat increïble.

Els promotors de Firatast han afinat molt (i em consta que continuaran afinant) per a convertir la fira, a més de ser un lloc per anar-hi a dinar o sopar o a picar de manera diferent, en un espai d’educació i coneixement gastronòmic que tanta falta ens fa a tants de nosaltres.

Dolors, Jammi, Lluís...

Bé, molt bé.

Veïns i comerciants de Pedret es posicionen sobre la zona verda que els vol imposar l’Ajuntament de Girona

2008-11-14T01:11:00.004+01:00

Aquest vespre, prop d’un centenar de veïns, i comerciants del barri de Pedret, membres de les respectives associacions, reunits en assemblea extraordinària, després d’escoltar les explicacions donades per la regidora de mobilitat Isabel Salamanya sobre el tema, deixen clar als representants de l’Ajuntament de Girona presents a la citada reunió, que no estan gens d’acord amb l’aplicació de la zona verda d’aparcament al barri.

En aquesta reunió pública, ha quedat clar que el que proposa l’Ajuntament -que es basa en un estudi molt complert sobre qui aparca a Pedret i en quines hores-, no convenç en absolut comerciants ni veïns, que retreuen a la representant del consistori que aquesta actuació no soluciona en absolut la forta mancança de transport públic que hi ha en l’anomenada ATM i que la gent que bé a treballar cada dia a Girona en cotxe, no té altres opcions en aquest moment.

En una votació a ma alçada, tan sols dos del centenar presents declara patir d’algun problema d’aparcament.
Demanen en tot cas –ja que tots tenim clar que l’àrea verda s’implantarà per “decreto ley”, com deia un veí durant la reunió, tan si es vol com si no-, que els veïns-residents no hagin de pagar cap quota ni diària ni setmanal.

No cal que deixi constància aquí de la negativa més absoluta a aquest fet.
¨Home, s’ha de pagar la inversió i manteniment de les màquines, vigilants etc...”

Increïble, surrealista gairebé.
Els veïns no tenen problemes d’aparcament, ha quedat ben clar, però per al seu bé, per a millorar la seva qualitat de vida i per que encara que no tinguin problemes d’aparcament en tinguin menys, l’Ajuntament els pintarà el carrer de color verd, els posarà unes maquinetes escurabutxaques molt xules i els posarà un vigilant per tal que tothom pagui la nova quota

Quina feina se li ha girat a la molt recentment formada associació de veïns de Pedret!
Els dono la benvinguda al mon genialment engrescador i ple de moments com el d’avui, en que et fan sentir partícip de veritat en les decisions que afectaran el teu dia a dia.

Una llàstima!

Dissabte al Mercat del Lleó

2008-11-11T01:59:00.002+01:00

Dissabte al matí, confesso que més migdia que mati, vaig a comprar al mercat el menjar per a el dinar familiar d’aquell dia.
El que em porta al mercat del Lleó, no és la falta de matèria primera per a fer el dinar, –El fet de tenir dos restaurants fa que de menjar, no me’n falti- el que em porta a anar-hi, és més un acte social, una bona manera de relacionar-te amb gent molt diversa, gent d’ideologies i maneres de viure molt diferents, una interessant experiència sociològica.

Com que és del tot impossible aparcar el cotxe en un lloc diferent a un dels pàrquings de pagament que han aconseguit una concessió municipal, -a diferència de qualsevol “súper” que per aconseguir la llicència d’obertura, ha de tenir un mínim de places d’aparcament i el mercat municipal, el de la ciutat, no en té ni una- bé dons, com deia, entro el cotxe a l’aparcament soterrat de sota la plaça, i pujo amb l’ascensor que em deixa als peus del lleó, davant la parada d’en Pere Masó. Aprofito per saludar-lo i comprar unes tomates boníssimes. Faig una passada per les tres parades exteriors que m’interessen i entro a la plaça.

Gent amunt i avall, comerciants ja cansats esperant les últimes hores de feina d’aquella setmana; Parades que ja comencen a acusar a les seves lleixes, tot un matí de vendes. Mestresses, gent jove, amics coneguts de diferents professions lliberals, algun col·lega cuiner...
Saludo a en Ferran que està posant bé les pinyes de la parada del seu oncle, compro unes quantes nous, agafo número per la carnisseria d’en Pep i mentrestant aprofito i vaig a la polleria passant per davant de les peixateries que, per sort, encara no tiren tot el gel que ha estat conservant en fred el peix a terra mentre passen els últims clients. Saludo a en Xavier que, com sempre, des de dintre la seva carnisseria, em somriu; Compro quatre bolets que, a can Campllong, em trien amb cura; Paro a “la Puigdevall” que té unes mongetes boníssimes. Trobo a un conegut que, mirant un reportatge d’una revista gastronòmica, em va reconèixer en una fotografia feta allí mateix on érem en aquell moment.

Ja tinc tot el que vull, és hora de marxar. Carregat amb les bosses intento arribar al pàrquing tot continuant fent vida social de dissabte. En arribar a l’aparcament vaig a pagar al caixer automàtic. Horrible, una cua de més de cinc minuts. Un sol caixer, no accepten targetes de crèdit (tot i que crec que per conveni hi estan obligats) i la gent es desespera. Dintre la caseta de control i informació, dues dones de mitjana edat, que podrien ajudar en moments de col·lapse com aquell, parlant tranquil·lament, sense cap ganes de minimitzar la cua, sense dissimular lo interessant que devia ser seva conversa. Elles tenen els clients segurs. No hi ha cap més opció d’aparcament, tenen el mercat a sobre i l’Ajuntament, en donar la concessió, no va pensar que hi ha gent que vivim lluny del mercat i hem d’anar amb cotxe.

Una llàstima.

Les façanes del Barri Vell de Girona i la Rosa Cànovas

2008-11-04T03:11:00.004+01:00

Vull felicitar a l’Ajuntament de Girona per com ha aconseguit, amb molta feina i treball de molts anys recuperar un Barri Vell que ha passat d’estar molt degradat, brut i amb pudors als carrers, a que actualment sigui un plaer passejar-hi tranquil·lament en una tarda de dissabte amb la família. Us animo a fer-ho, val la pena.

Quan estigueu passejant-t’hi, fixeu-vos en els detalls. Mireu les façanes restaurades de les cases, moltes d’elles estucades amb calç enlloc d’estar pintades. Fixeu-vos que no hi ha en tot el barri cap element que distorsioni l’entorn, no hi pot ser. No hi ha acer inoxidable, ni plàstics, ni rètols d’establiments fora de norma, no hi ha cap llum de neó. No es veu cap aparell d’aire condicionat i la fusteria de portes i finestres han d’anar pintades d’uns colors predeterminats i escollits “in Situ” per els tècnics de l’ajuntament que amb els anys i, amb els diners dels veïns, ha aconseguit aquesta harmonia.

Una de les persones encarregades gairebé des del principi en que es va decidir posar unes normes per tal “d’homogeneïtzar” el barri i, sens dubte la que hi ha passat més hores, ha estat la Rosa Cànovas, arquitecte municipal. Ha estat ella la que s’ha hagut de barallar amb la majoria –o tots- els veïns d’aquest barri que han volgut bellugar una sola pedra de casa seva i han demanat un permís d’obres. Ha estat ella la que ha perdut moltes hores atenent a la gent i explicant què és el que es pot fer i el que no és permès. Una de les coses que vaig aprendre d’ella, és que les façanes, que antigament es feien de pedra, no eren totes iguals. N’hi havia unes que eren fetes amb carreus (Un carreu és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular). Aquestes façanes de pedra eren fetes per anar vistes sense cap arrebossat posterior. Son les façanes i murs més importants: Catedral, col·legi d’arquitectes, l’antic Santa Caterina...

Hi ha un altre tipus de façana de pedra (sempre segons la citada Rosa Cànovas) que era feta per anar “tapada”. La pedra aquí, petita i “lletja” tan sols era material d’obra que juntament amb la sorra i calç feia aguantar les cases. Aquestes façanes, sempre anaven arrebossades i, moltes vegades, com és el cas de casa meva, amb un estucat que sembla que vulgui imitar la forma rectangular dels carreus. Son façanes d’aquest tipus, la de casa meva, la del veí, la de l’antic Santa Caterina...

Per tant, les façanes amb carreus, han d’anar a pedra vista i les que no ho son, per nassos han d’anar tapades i depèn de la façana han d’anar a més, esgrafiades (uns dibuixets molt macos que a mà, rascant a poc a poc, un operari especialitzat, va fent sobre l’estucat de la façana) Si la Sra. Arquitecte municipal pensa que la teva façana ha d’anar així, has begut oli. Et deixa ben clar que no tindràs la llicència d’obres de l’ajuntament fins que no arreglis la façana com ella diu, o bé firmes un document on et compromets a fer-ho en breu. Si no, i ho puc dir per pròpia experiència, no pots fer obres, ni pintar ni res de res et bloqueja la sol·licitud. (Bé, sempre hi ha excepcions, no puc generalitzar, La façana de la facultat de Turisme de la UdG, cau a trossos els dies de vent o pluja, hi ha requeriments per que sigui arreglada i no van tenir cap problema per a fer obres fa poc).

El que em porta a aquest escrit però és que passejant per Girona i, gaudint de la fantàstica restauració de la façana de Santa Caterina, vaig descobrir que la meitat de la façana és feta amb carreus però l’altre meitat no. El tros de façana principal que és més a prop del riu, és feta amb pedres petites, irregulars i amb grans espais de ciment entre elles. Just el que “no es pot fer”. Ara tota la façana despullada és a la vista, acabada de restaurar. –Que consti que a mi m’agrada però, eh!

Em sento estafat; La meva façana m’ha costat un ull de la cara, em van obligar a fer-la “per normativa” i ara ells fan el que volen passant-se la “normativa rosa-canovesa” pel forro.
Quina vergonya!
La façana de Santa Caterina i d’altres “d’amics” que fan el que volen, el fanal de la Plaça del Vi (fet amb materials totalment prohibits al Barri Vell), totes les altres façanes que tenen requeriments i que segons qui ets no t’afecta, el vergonyós “Niu” –vergonyós, per als qui com a mi, han fet enderrocar un terrat fet feia més de 50 anys per que es veia des de la muralla i tan sols vol teulades-
La última però d’aquesta senyora, i ho diré amb veu baixa per que de ben segur que legalment deu estar coberta, (per tant haig de dir que no ho sé del cert) és bloquejar una primera ocupació d’uns pisos de nova construcció, mentre negociava amb el promotor la rebaixa de preu d’un dels pisos, el que ella havia adquirit. Crec que al final no se n’ha sortit.

Ai ai, es que no estem mai contents!

TV. Girona i el castellà

2008-10-30T01:01:00.000+01:00

Son les dotze de la nit. Soc a casa assegut al sofà i, cansat com estic, avui em distrec amb la tele. Poso Televisió de Girona on fan la repetició d’un programa (TDT) del migdia. Un format informatiu que trobo molt correcte i dinàmic. Miro l’entrevista que li fan al meu amic en Josep Campmajó, president del Mercat del Lleó. M’agrada el programa –que no havia mirat mai- per que té la gràcia de la notícia coneguda i, que afecta el teu dia a dia més proper. Lluny de les dades macroeconòmiques mundials i altres coses interessants que passen al planeta, et porta a unes noticies que, de tan properes que son et desperten un interès desconegut fins aquell moment en un programa de noticies. Gaudeixo del meu nou descobriment fins que donen entrada a una presentadora que ens recomanarà quins son els programes que hem de mirar avui en aquesta cadena televisiva... En castellà! Comença a parlar en castellà -d’accent sud-americà- i fa tota la seva exposició de recomanacions en aquesta llengua. No m’ho puc creure. He sentit de cop, com una violació del meu espai íntim-nocturn de sofà. Llàstima.

Toni Vallory

Contestació a en David Marca

2008-06-05T02:14:00.002+02:00

Apreciat senyor Marca, no puc entendre que hi hagi gent que,com vostè, pugui opinar tan a la lleugera com va fer l’altre dia a “La tradició s’ha enfadat” (El Punt 01/06/08). No li vull retreure, el seu punt de vista del que és o hauria de ser un restaurant o de si el menjar ha d’estar elaborat amb un “savi toc d’escola francesa” com diu vostè en el seu article (per sort avui dia la gent que busca aquest afrancesament carregós dels anys setanta en la cuina son ben pocs). No pretenc tampoc entrar en la estúpida guerra mediàtica començada per un senyor que la va vessar i no ha estat prou hàbil , o no l’hi ha interessat reconèixer l’errada monumental però ben calculada, no de criticar a un col·lega, si no de dir que el que aquest cuina és, o pot ser, perjudicial per la salut sense cap mena de fonament científic. No sé si vostè ha anat mai a El Bulli (restaurant al que vostè es refereix al seu article), ni les raons que te per a carregar contra el que allí elaboren, del seu preu i de la gent que hi va (snobs inclosos). Tinc la lleugera sospita i espero que sigui així, que vostè fa anys que no hi ha posat el peus en aquell petit tros de paradís terrenal, entre altres coses, per que fa temps que tan sols obren els vespres, cosa que fa que sigui impossible anar-hi a dinar com diu vostè.
Intentar establir paral·lelismes entre un actor còmic en el seu paper còmic de cantant i un professional com en Ferran Adrià, és ser ignorant o demagog. He menjat al Racó de can Faves i he sortit d’allí content d’haver-hi anat. He tingut la sort d’anar varies vegades a El Bulli, hi he menjat esferificacions i espumes, he begut pa amb tomata però també hi he menjat un llom de conill fantàstic. Aixó és el que s’ha de transmetre a la gent.
Ens hem d’obrir una mica a les noves coses que ens va portant la vida senyor Marca! Valen la pena.

Una simfonia perfecte.

2008-05-12T02:20:00.002+02:00

Feia molts dies que anava de bòlid. Més agobiat del que el cos aguanta sense que et comenci a canviar el caràcter i, la gent que és al teu costat ho comenci a patir.

Els restaurants, els parcs infantils, el minigolf, els bons fogons, l’exposició de flors... Ostres, crec que hauria de parar.

Hi ha moments en la vida, que et trobes una mica desorientat i no saps cap a on és millor tirar, què es el millor professionalment i personalment. –Existencialisme

Hi ha moments a la vida que son com si tot plegat els musics de l’orquestra es tornessin de cop anàrquics, que cada instrument toqués individualment i sense tenir, en absolut, en compte als altres. –Un orgue de gats.

De cop, en el que creus que és el pitjor moment, que ja no pots més, s’obre una petita escletxa i, una trucada a mitja tarda et comunica que aquell dissabte a la nit, i per unes hores, pots ser lliure. No tens nens i no has d’anar a treballar. –Dilema,
què fas?, què pots fer?

Cinc segons, no més, és el que tarda el cervell en donar l’ordre d’agafar el mòbil i trucar al Celler de can Roca. És gairebé impossible trobar taula per a un dissabte tres hores abans però, per provar que no quedi. Fantàstic m’acaben de confirmar la reserva. Truco de seguida a la Montse i li explico que vagi preparant-se per anar a sopar al Celler.
No, no que es posi “guapa”, no vull dir aixó. Que es prepari mentalment –igual que estic fent jo m’entre li dic-. Que comenci a bellugar els engranatges que fan sensibilitzar els sentits.

Plou, ho ha fet tota la tarda, arribem sota la pluja. El paraigües passa molt just entre els murs de la suau rampa d’accés. Ja al jardí, amb la cuina al davant i la visió del menjador a través dels vidres, comences a deixar-te anar per a poder concentrar-te amb el que passarà allí dintre.
Comences a baixar cap al menjador mentre et vas creuant amb el personal que et va donant la benvinguda tot saludant-te. Comença la màgia, ets en un local que et fa sentir com si fossis en un conte i tu en fossis el príncep.

Snacks mentre en Pitu et transmet, amb saviesa que ets a casa teva i així t’has de sentir. Em quedo amb els pèsols que em sorprenen primer per la mida, després per la textura i al final amb el gust.

Comença el festival i cada plat et sorprèn. Sembla que faci anys que no hi venia però no és així. No fa massa de l’última vegada i recordo marxar gratament sorprès amb el que vaig disfrutar.
A mida que van passant els plats m’adono que hi ha hagut una evolució de conceptes i tècniques. Cada plat és una nova pujada de llistó i penses que bé, és normal que ara en toqui un que no et transporti directament al cel dels plaers terrenals. Arriba el següent i t’adones que en aquella cuina tenen més recursos, idees i projectes de les que tu et puguis arribar a imaginar mai. Em sobta el garrí –que el meu cervell ja el tenia “escanejat” i, de cop, quan el tens al davant, t’adones que aquell garrí conegut anteriorment i que consideraves “la perfecció”, és un altre i és molt millor. Disfruto amb la Royal d’oca. Com és possible revisitar la cuina més clàssica d’aquesta manera?

L’increïble maridatge no perdona els meus excessos i començo a notar l’efecte dels exquisits elixirs de Baco, triats per a cada plat.

Bé, vaig acabant...

Pèsols de postres. Segurament la meva sensibilitat gustativa-recordativa, en aquell moment era forta. De cop, la memòria gustativa em transportà a la infantessa, al maresme, a un racó d’un jardí fantàstic d’una casa pairal familiar desgranant pèsols al sol i menjant-ne els més petits, d’un en un, posant el pèsol a la boca i notant com amb una lleugera i estudiada pressió amb les dents, esclatava la frescor interior d’aquell vegetal. Em vaig emocionar tant que els ulls se’m van humitejar. Menjant, no m’havia passat mai.

Com es pot millorar una obra mestra com el Trêsor?
Com és possible que aquesta millora esdevingui immillorable?

No soc cafeter. Vaig trobar sublim l’endívia. Pot ser que sigui el millor plat que he menjat per acabar un àpat. Et deixa una sensació simplement genial.

Una simfonia perfecte. Les piles es van carregar. Puc continuar.

No sé mai com descriure la sensació de venir a menjar a casa vostra, no he sabut mai explicar-vos el que transmeteu a l’interior dels vostres clients –es clar que d’això només puc parlar per mi-.
No he trobat mai la manera d’agrair-vos, per un costat totes i cada una de les vegades que he pogut menjar a casa vostra i, per altre banda, l’acolliment sincer, el plaer de poder gaudir, de compartir el vostre preuat temps, la vostra saviesa i bonhomia.

He pensat que, com que no us puc aportar res i sempre soc jo el que recull i vosaltres els que doneu, us dedico l’estona que he dedicat a aquest escrit. Poca cosa –de fet res per vosaltres- encara us he fet perdre més temps però no me’n podia estar de dir-vos que és un plaer que en el mon hi hagi gent com vosaltres.

Independència i punt

2007-04-10T00:33:00.001+02:00

Aplaudeixo les declaracions que de fa dies està fent el senyor López Tena.
Se li ha acabat la paciència i ha vist la llum, ha entès que els espanyols no ens consideraran mai una nació. No poden ni volen entendre aquesta mania que tenim els catalans de parlar en català. No podran entendre el perquè als restaurants hi tenim les cartes en català, demanem etiquetatge en català o a les escoles s’ensenya en català.

Em sobta que en López Tena hagi trigat tant a adonar-se que no hi ha res a fer, que no hi ha res a discutir, amb els espanyols. Es una discussió totalment inútil i les baralles no porten enlloc. Ho vaig tenir clar essent adolescent en un llarg internat de dos anys en una escola prop de Salamanca.

El que em sobta més però, és que cap membre de la política catalana encara no ho sàpiga i a hores d’ara encara tinguin esperança de poder pactar alguna cosa, recollir alguna engruna més i intentar que el nostre Ibertren de rodalies no acabi de petar del tot. Això sí, digueu-los on es la seva càmera per què puguin sortir bé a la foto.

No cal que ens discutim, no ens barallem. Declarem la independència, ho necessitem. Si continuem així Catalunya aviat s’acostarà al tercermundisme en infraestructures i logística empresarial. No anem en contra d’Espanya, no perdem temps. Espanya està bé on és, som nosaltres que hem de marxar. Sens dubte des de fora ens entendrem més cordialment amb els nostres veïns espanyols. Es molt senzill: Independència i punt.

Zoila Riera i l'Exposició de Flors.

2006-06-26T00:46:00.000+02:00

Diumenge al migdia, repassant la premsa en la tranquil·litat calorosa d'un dia festiu de finals de juny, llegeixo a El Punt que Zoila Riera, portaveu de CiU a l'Ajuntament de Girona, diu que cal plantejar si el pressupost del consistori per a l'Exposició de flors és correcte perquè al seu entendre la ciutat té altres necessitats prioritàries, i que "potser cal reflexionar". I això és el que he fet.

Analitzant el tema des d’un punt de vista empresarial, més enllà dels pressupostos municipals, els números que em surten són que l'Ajuntament es gasta, segons l'article citat, 493.000 euros, per a fer venir a Girona unes 500.000 persones, que si comptem que pel cap baix fan una despesa durant la seva estada de 10 Euros per cap, aquest hipotètic mig milió de visitants, generarien uns ingressos de 5 milions d'euros en comerços gironins, vint vegades més que l'inversió. Aquests ingressos es reparteixen bàsicament entre el comerç i les empreses de serveis de la nostra ciutat, que en part retornaran a la ciutat mitjançant els impostos que serveixen per a cobrir les necessitats reclamades per Zoila Riera.