Son les dotze de la nit. Soc a casa assegut al sofà i, cansat com estic, avui em distrec amb la tele. Poso Televisió de Girona on fan la repetició d’un programa (TDT) del migdia. Un format informatiu que trobo molt correcte i dinàmic. Miro l’entrevista que li fan al meu amic en Josep Campmajó, president del Mercat del Lleó. M’agrada el programa –que no havia mirat mai- per que té la gràcia de la notícia coneguda i, que afecta el teu dia a dia més proper. Lluny de les dades macroeconòmiques mundials i altres coses interessants que passen al planeta, et porta a unes noticies que, de tan properes que son et desperten un interès desconegut fins aquell moment en un programa de noticies. Gaudeixo del meu nou descobriment fins que donen entrada a una presentadora que ens recomanarà quins son els programes que hem de mirar avui en aquesta cadena televisiva... En castellà! Comença a parlar en castellà -d’accent sud-americà- i fa tota la seva exposició de recomanacions en aquesta llengua. No m’ho puc creure. He sentit de cop, com una violació del meu espai íntim-nocturn de sofà. Llàstima.
Toni Vallory