dissabte, 24 de gener del 2009

En Clau de Vi. Merceditas Milà

No em cau bé la Mercedes Milà, ho reconec obertament. Aquest posat de sobrada i aquesta xuleria que demostra, sumats a la seva desagradable cara i les ganyotes que li surten, fan que no la tingui en massa consideració.

Un gran mestre (el gran mestre) del tracte amb la gent, en Pitu Roca, no tan sols és capaç de donar-li la volta a la mala educació, grolleria o falta de tacte i sense cap sensibilitat de la Milà, si no que a més converteix aquest fet en un repte, una diversió personal... Un crack.

Com n'hem d'aprendre de tu Pitu!

dissabte, 17 de gener del 2009

L'espai gastronòmic del Mercat del Lleó


No sé ben bé com, he trobat al youtube un vídeo del que penjo l’enllaç.

http://www.youtube.com/watch?v=GaWoLLS4iU4&feature=related

És de fa dies però com que no l’havia vist, per a mi és com si fos nou.

Vull felicitar als senyors (senyores) de l’àrea responsable del mercat de l’Ajuntament de Girona. Ja era hora. Ja tocava un espai gastronòmic al Mercat del Lleó per a promocionar la gastronomia gironina.
Vull felicitar també, amb certa enveja sana, a tots els amics comerciants del Mercat del Lleó de Girona. Al final tindran un espai que, per el que s’intueix en aquesta noticia, serà l’enveja de tots els mercats catalans.

500.000 Euros per a crear aquest espai gastronòmic! 80 milions de les antigues pessetes!
És sens dubte una notícia importantíssima. Els ciudatans de Girona disposaran, al mig de la ciutat, dins el mateix mercat, un espai gastronòmic amb un equipament que, amb aquest pressupost serà, sens dubte, dels millors que hi ha a cap dels mercats municipals de Catalunya.

Ja tinc ganes de veure peixaters i peixateres, carnisseres i carnissers, la gent de les fruites i verdures, els de la grana seca... Tos ells,
muntant sessions gastronòmiques dins aquest espai. Educant els nens de les escoles amb classes pràctiques de cuina bàsica i saludable; Ensenyant als clients del mercat, en classes pràctiques, les diferents maneres de cuinar i-o acompanyar un peix, com es fa un bon sofregit, les diferents peces de carn i les diferents coccions que necessiten, quina diferència hi ha entre la manera de bullir cigrons, llenties i mongets.
Ja sento el flaire de la bona cuina casolana quan m’imagino aprenent a cuinar, remenant la cassola, al costat dels grans mestres del producte fresc que son els comerciants del mercat.

Les coses per el seu nom. Avui toca felicitar i molt a la regidoria responsable del Mercat. 500.000€ d’inversió, destinats a un espai gastronòmic (una aula? -M’imagino jo) municipal no es veuen cada dia.
Llàstima que sigui mentida...

divendres, 16 de gener del 2009

El Punt delinqueix, o es deixa ensarronar per l'Ajuntament?

Cada vegada és més vergonyós el paper que esta fent l'ajuntament de Girona, ajudats en molts casos per la difusió totalment parcial del Punt Diari que, si continua així no tardaré a donar-me'n de baixa de les quatre subscripcions que hi tinc i a eliminar-ne la publicitat.

A principi de setmana, en una entrevista a televisió de Girona, la regidora de Promoció de la ciutat, contestant públicament a la demanda de la necessitat de crear una marca, un destí, un identificador clar, diferenciat i vendible de Girona, va dir que ja teníem dues grans marques: Catalunya i la Costa Brava i que amb això ja en fèiem prou.
-Molt bé Cristina, cada vegada et llueixes més! La millor manera de contestar el que et demana el sector. Com demostres que saps escoltar! Ets la millor!

Fullejant el Diari de Girona, a les oficines del Girona FC, vaig veure la proposta de la nova graderia amb un edifici annex -sobreposat- i amb tot tipus d'explicacions de per on entraria la gent, la zona de serveis amb bar inclòs i tot súper lligat, molt ben pensat etc...
Vaig felicitar al personal i algun directiu que hi havia en aquell moment i vaig aprofitar per a fer-los unes preguntes sobre el tema. No els vull fer quedar malament però crec que em van enganyar. Em van dir que se n'havien assabentat per la premsa, que no en sabien res de res i que aquell projecte era desastrós. Dissenyat per algú que no en tenia ni idea del que ha de ser un camp de futbol.
-Sempre estan de la broma aquests de Girona FC!

Avui però la cosa és seria. Ha passat la línea de la legalitat.

El Punt Diari fa públiques les ocupacions hoteleres hotel per hotel, detalladament,amb el nom de l'establiment i la ocupació mitjana del mateix. Diuen en l'article que la font d'aquestes dades son de l'Associació d'hostaleria i, que jo sàpiga és mentida, no és cert. Demano des d'aquí, com a ciudadà (l'Associació suposo que ho farà de manera institucional-judicial i ja hi ha cadenes hoteleres que hi estan treballant) que El Punt expliqui com, d'on i de qui ha aconseguit aquestes dades privades protegides per llei i com és que les ha publicat assegurant a més, falsament i amb coneixement d'aquest fet, que la font era l'Associació d'hostaleria.
Aquest fet marcarà un punt d'inflexió. Mai més cap hoteler de Girona donarà les seves dades d'ocupacions. Jo no ho faria.
-Tinc però una lleugera sospita d'on han sortit aquestes dades! Algú s'hi vol jugar algo?

Al mateix article-publireportatge de El Punt, a la dreta de la pàgina 2, sota el títol "Sector i Ajuntament", explica de manera insultantment parcial, les relacions entre el sector hoteler i l'Ajuntament i les diferències entre ells, explicant en tan sols dues línees el que demana el sector i en dinou les explicacions i defenses que fa l'Ajuntament. La majoria d'una demagògia que fa por, com ara que "en un 80% de les decisions turístiques es compta amb la participació dels hotelers" Quan hauria de dir que "s'informa als hotelers" que no poden fer res més que escoltar i poca cosa més.
Acaba deixant clar que l'equip de govern "continuarà en aquesta mateixa línea". Just el contrari del que els demana el sector privat.

Potser que ja va sent hora de deixar-nos de tonteries i començar a dir les coses clares, les veritats. Hauríem de començar a denunciar públicament tot allò que ens diuen i no quadra per enlloc o que sabem que no és veritat.
Què faran els de El Punt, podran ser una mica imparcials o pensen estar tapant tota la vida el que molts sabem i no surt mai publicat?

dimecres, 14 de gener del 2009

Joaquim Nadal i les velocitats nocturnes

És tan patètic aquest govern que tenim que, quan a un d'ells sel's escapa dir alguna de les veritats que tots sabem però ningú no gosa dir -encara no sé per què-, no tan sols el silencien, si no que a més defensen les mentires que ens venen i que no se les creuen ni ells (bé, en Saura ben segur que si que se les creu les tonteries que diu).

Si senyor, Conseller Nadal. Estic amb vostè.

Tots aniríem millor si en lloc de fer política de cara a la galeria es busqués en les actuacions un sentit pràctic, just i lògic. No pot ser que ens facin anar per una autovia a 50 km/h a les 12 de la nit. És de burros.

El que no acabo d'entendre però, no és la limitació de capacitat intel·lectual del conegut Conseller-verd, famós a Polònia, aquell que era anti-sistema. No puc entendre què fem tots els ciutadans, que fa la premsa, que fan els empresaris, aguantant una gent que l'únic que fa és sancionar-nos i posar limitacions -sancionadores- a tota la nostra vida. Fins quan aguantarem els ciutadans de Catalunya un govern mal dirigit, mal digerit i que, no s'aguanten entre ells?

diumenge, 11 de gener del 2009

La llar de foc de Calella


Avui, a casa, aquest vespre, hem encès la llar de foc. Un fet per si sol, no massa transcendent.
A casa no fem mai “foc en terra”, com diuen a alguns pobles de la Selva per que queda tot impregnat d’aquella olor de pre-sutge per tot arreu, a la llarga els llibres, quadres, sostre... queden fumats i ho evitem tenint la llar apagada.

En Pau (13 anys) en la seva carta als reis va demanar que un dia encenguéssim la llar i, avui així ho hem fet. Ha estat bé, és molt agradable la companyia del foc.

En aquests moments tothom dorm. Jo he quedat absorbit per la llar i, com no podia ser d’una altre manera, mentre era tot sol arraulit davant la llar, deixat anar, sentint com m’embolcallava amb la seva escalfor, la seva llum intermitent i de matisos ¡interminables, el soroll barreja de la combustió provocada per la flama i per la sortida constant del vapor a través de les vetes dels troncs, he recordat la llar de foc de la casa pairal de Calella. Casa que avui, ja no hi és.

Llar de foc que em va acompanyar els caps de setmana des de petit i, que va veure, em va acompanyar i em va fer viure alguns dels moments més intensos de la meva infantesa, adolescència i joventut. Molts d’ells -la majoria-, no podria ser d’altre manera, son en família. La cuina amb el foc; La màgia de les torrades de pa de pagès; les patates, les cebes i els moniatos al caliu, sota la cendra; la carn, les botifarres, salsitxes i verdures a la brasa, sobre la graella... Sens dubte, una bona educació culinària!

Llar de foc que em va acompanyar els caps de setmana ara ja més jovenet. Hores “perdudes” d’adolescent mirant el foc i les brases buscant complicitats amb ells. Hores fent soldadets de plom amb el meu pare. Hores amb els amics cantant cançons vora el foc. Nits, amb la complicitat del foc, aprenent i descobrint la bellesa i la perfecció de cada tros del cos, el cabell i la pell d’algunes de les meves amigues de joventut. Hores amb la Montse; Amb els meus pares; Amb els meus germans i amb els meus fills.

Llar de foc que no podré oblidar mai. Sense ella el meu jo seria diferent.

-Ara hi caic! En té la culpa de tot, la llar!!

dijous, 8 de gener del 2009

A qui votaré?

Tinc un dubte fa temps que m’amoïna, no sé a qui votaré a les properes eleccions. –Quines eleccions, les municipals, les autonòmiques (o aviat regionals) o les del estado español? Us preguntareu.- A cap d’elles.

N’estic ben fart de funcionaris jugant –de manera pèssima- a la gestió de l’empresa pública des de la política.
N’estic fart dels polítics sectaris i manipuladors de xifres, persones i empreses a tots els nivells.
N’estic fart de professors d’institut a primera línea de la política, farmacèutics com a assessors polítics, metges de capçalera com a ministres.

No vull viure en un país –el meu- que la comoditat i el conegut “millor-que-no-remenem-massa, no fos cas que...” d’uns i el conegut aferrament a la cadira per sobre de tot dels altres, fa que no siguem capaços de posar-nos d’acord tots plegats com a mínim per els temes més transcendents i de vital importància.

No m’agrada viure en un país on enlloc de mirar endavant i sumar, uns retreguin als altres les errades del passat, els altres que s’ho han d’empassar, desgasten als primers i mentrestant uns tercers, que tenen tota la força a Madrid que donen els 25 escons, diguin sense vergonya que sort en tenim d’ells!

No m’agrada que els nostres representants polítics, a sobre, es pensin que ho fan bé. No parlen amb la gent? O potser és que la gent, quan els te a prop els tem i no gosen parlar clar per el “no fos cas...”

No hi entenc de polítiques econòmiques –soc cuiner- i no arribo a entendre el ball absurd de xifres que uns i altres donen sobre el suposat finançament que marca l’Estatut. (Estatut que no concreta massa cosa i deixa totes les portes obertes a que ens prenguin el pèl quan vulguin). No entenc les xifres que presenten els ajuntaments ni les diputacions ni els consells comarcals ni les fundacions privades que en veritat son públiques però camuflades...
No les entenc, no soc professional del tema.
Sé sumar i restar però, sé quan em prenen el pèl, veig en la cara d’aquests homenots i homenotes, després de fer qualsevol declaració, la satisfacció de “ha colat, uff!”. I la gent continuem callant.
No, no sé a qui votar.

És una llàstima.