Les bromes del nostre ajuntament

És divertit tenir un negoci al Barri Vell de Girona, no tens oportunitat d'avorrir-te.

Els gestors municipals, fent servir la seva cada vegada més mundialment reconeguda experiència i eficàcia en la gestió del que necessita el comerç i la hostaleria de la ciutat, ens procuren dia si, dia també, entreteniments diferents en format sorpresa per tal de tenir-nos entretinguts.

Avui la sorpresa ha estat en arribar a l'alçada de Sant Lluc, trobar una tanca municipal amb un senyal de prohibició del pas cap a la catedral i per tant, cap a la resta del barri. Uns nens estaven posant espelmes a les escales de la Catedral i això és suficient per a impedir el pas dels cotxes a la resta del Barri Vell a veïns, comerciants, els tres restaurants, els dos hotels i els dos blocs d'apartaments turístics que hi ha. Una bona broma!

El que trobo més greu, no és el fet de tallar totalment l'accés -fet greu de per si mateix i totalment innecessari-.
El fet que ha provocat aquest escrit és que, com de costum, no ens han avisat. Ningú no en sabia res del tall de la pujada de la Catedral, ni hotelers, ni botiguers ni restauradors ni veïns. En aquest punt afegeixo, que s'ha demanat repetidament a l'ajuntament que al menys, ens ho comuniqui.

En el moment que m'he trobat amb el cotxe davant la tanca, arribant juts a temps per a obrir el restaurant (al que hem arribat tard) m'he trobat amb el regidor amb més pes del nostre ajuntament (i de la Diputació) que baixava caminant tranquil.lament. Tot i que no és competència seva, m'he queixat i li he dit que no podia ser, que cada dos per tres estàvem igual. Com sempre fa, cordialment i amb un somriure, ha fugit d'estudi.

Estic segur, que no és possible una gestió pitjor que la que està portant a terme aquest ajuntament amb la gent que ens intentem guanyar la vida al Barri Vell.
Quan deixaran que la gent amb ganes comenci a governar la nostra ciutat? Quan deixaran de carregar-se al petit empresari gironí?

Som molts, cada cop més, els que ja en tenim prou, els que estem amb l'aigua al coll i que veiem que lluny d'ajudar, encara posen impediments.
Som cada cop més els que n'estem farts de que per exemple un bon dia una regidora es llevi pensant que si posa pilones a la façana de Sant Domènec, els turistes podran fer millors fotografies però no tingui en compte que elimina el 70% de l'aparcament de la plaça, el que necessiten els nostres clients i, per tant ens quedem sense clients. La resposta -en privat- que donen els membres del PSC gironí a les queixes és: La gent no es queixa amb prou força, no canviarem res per a un sol que es queixi, no? per tant ho continuarem fent.

Una llàstima de gent...

Ho aconseguirem?

El Girona F.C. demanarà que Girona sigui una de les seus espanyoles del mundial de futbol de 2018. Una bona oportunitat, un mundial de futbol pot bellugar entre quatre i cinc milions de persones i un ressó mediàtic sense precedents a casa nostra. El president del Girona, és valent, sap fer apostes arriscades que ningú més es creu. Això ja ho ha demostrat els dos últims anys. Aquesta última no és arriscada, és una aposta genial.
El projecte, no va dirigit a la ciutat de Girona si no a tota la província, no pot ser d'altre manera, no funcionaria. El nostre punt fort és aquest. Girona és el territori que pot oferir més i millor. Tenim de tot i força, gaudim d'una situació privilegiada, a una hora de Barcelona i a mitja de França, mar i muntanya, unes planes d'una bellesa fantàstica, diferents propostes culturals, barris i edificis singulars, la millor gastronomia del mon... I la nostra manera de ser, la capacitat i les ganes de fer coses.

És una proposta que deixarà ben poca gent indiferent. Des del sector esportiu és una molt bona notícia, des del sector empresarial, sens dubte, serà una molt bona oportunitat i des del sector públic? Com respondran les institucions?
Crec que tenim moltes possibilitats d'aconseguir-ho si ens hi posem tots. Hi ha molta feina a fer i l'hem de fer entre tots. Si els senyors/es dels diferents colors polítics a ajuntaments, diputacions, consells comarcals... hi posen les ganes, deixen per una vegada de barallar-se entre ells i es posen a treballar per al bé de tots. Sense demagògies, sense mitges veritats, sense necessitats imperioses de sortir a la foto al preu que sigui, Girona serà una bona opció.

Ho aconseguirem?

El nostre tresor més preuat

M'he posat content, ho confesso, llegint la contraportada d'avui del Punt. Classes pràctiques de cuina per a un màxim de deu persones (en aquest cas jubilats) i, amb un programa triat per als mateixos que fan el curs.
M'imagino aquells senyors d'avançada edat descobrint un dels millors tresors que tenim que és l'art de cuinar, de disfrutar cuinant per a després poder experimentar el gran plaer, la plenitud del teu ego, tan de menjar-ho com de que se t'ho mengin. (això ha quedat una mica rar, ho reconec abans no m'ho digueu) Vull dir, ja ho sabeu, que un dels millors plaers d'aquesta vida és que alguna cosa feta amb les teves mans, agradi als altres. I la cuina n'és el gran i millor exponent diari.

La notícia parla d'uns jubilats de Figueres i m'ha fet reflexionar una mica.

No és tan difícil, no és tan car, no es necessita massa cosa a part de ganes de fer-ho.
Perquè a Girona tenim tan abandonat aquest tema? Com és que avui no tenim ja un programa d'educació pràctica de cuina i alimentació per a totes les escoles? Com és possible que un tema tan important per als hàbits i per tant la salut dels nostres fills sigui a hores d'ara inexistent en els programes municipals? Com és possible que quan planteges a l'Ajuntament de realitzar algun tipus de curs de cuina pràctic per a nens i nenes i els demanes ajuts et diguin que no tenen recursos per això?

No val que diguin que fa un any que s'està muntant un petit espai al mercat de lleó que pot servir en part per això, per que no servirà per a aquesta tasca. -A banda que en un any les obres d'adequació d'aquest espai han donat de si per a canviar una finestra... No, no em refereixo a aquest espai, em refereixo a que a hores d'ara TOTS els nens d'aquesta ciutat (de totes de fet) haurien d'haver passat unes hores com a mínim en contacte amb els aliments frescos, tallant-los, porcionant-los, cuinant-los, tastant-los, endevinant-los...

No senyores de l'Ajuntament, no. Els nostres fills mereixen millors representants municipals. Gent que no es barallin entre ells, gent que els tingui en compte a ells i la seva educació, gent que no llenci els diners públics de maneres cada cop més absurdes i indignants, gent que no es baralli per una barana de més o de menys. Gent que siguin capaços de donar a conèixer, de promoure, de conservar a partir de la documentació i de recollir el coneixement de la gent gran, la nostra alimentació i tot el que l'envolta, les bases de la nostra cuina. El nostre tresor més preuat

Una llàstima...