divendres, 31 de juliol del 2009

El model ha de canviar molt.



Quan portes uns dies de vacances, gairebé sense connexió amb tot el que estàs acostumat al llarg de tota la temporada laboral i comences a estar una mica relaxat, i ja has tornat a ser persona amb els sentits emocionals altre cop desperts, te n’adones de coses que en altres circumstàncies no ho faries.

Ahir vaig emocionar-me veient els meus dos fills navegant amb la mateixa barqueta de rems de fibra de vidre i fusta amb la que navegava jo a la seva edat i que ha estat uns anys retirada de la navegació. En Pau – convertit en aquell moment en capità-, al deixar anar el cab que mantenia el bot lligat al veler, va començar a remar cap a sa Forcanera amb una naturalitat que em va fer pensar si era possible la transmissió genètica de pares a fills en el remar.

Avui, passant per carrers dels afores Blanes que feia molts anys que no hi passava, m’ha portat a pensar amb els canvis constants, imparables, dels nostres pobles i ciutats. Canvis tant de fesomia urbanística com de la humana. De cop i volta et trobes al mig d’uns carrers on la gent que hi ha pel carrer es de pell mes fosca i va vestida amb unes teles amb dissenys i estampats ben diferent del que hi havia l’últim cop que recordo haver-hi passat –fa 25 anys. Els comerciants d’aquells carrers també son molt diferents del que haurien imaginat els blanencs fa 50 anys. Els comerços, les diferents botigues, les carniceries-colmados, els locutoris... Retolats amb grafies exòtiques, ens indiquen a quin públic majoritari van dirigits els esforços d’aquets nouvinguts comerciants.
-Comerciants que cal dir que al entrar als seus interessants establiments i parlar-los en català, no tan sols t’entenen si no que a més en molts casos et contesten també en català, no com passa a molts altres comerços d’aquesta població amb comerciants o dependents ¨del país¨

M’he recordat de petit passant amb bicicleta per aquells indrets poblats llavors d’immigrants més propers –aquells que no parlen ni parlaran mai en català-, o portant a rentar a la ¨labanderia” els llençols i tovalloles dels ¨clients¨ del pis que els meus pares llogaven als estius i que ajudava –i molt-, la tocada economia de família ¨molt nombrosa¨.

No he pogut evitar per una estona, pensar en el futur. Com serà tot d’aquí vint anys? Com estaran distribuïdes les diferents tribus urbanes que tenim ara? Es possible un altre canvi poblacional i urbanístic tan gran com el dels últims anys?

Tornant al centre del poble, he pogut constatar que la crisi ha apretat fort a molts comerciants blanencs i en el moment de fer aquest escrit puc assegurar –sense haver-ho comptat-, que en els carrers cèntrics hi ha la mateixa quantitat de locals tancats o a punt de fer-ho que els que estan encara oberts al públic. Aquest fet, sumat a veure cada dia de juliol la majoria de terrasses dels diferents passeigs de mar de la Costa Brava més buides que plenes, és el que em fa preveure que els canvis no s’han acabat, que encara hi ha marge. El model que estem seguint no funciona i les coses han de canviar molt i molt.

diumenge, 12 de juliol del 2009

L'engany del finançament

No puc creure el que diuen els representants dels diferents partits polítics. No puc creure que no ens enganyin altre cop.

Haig de reconèixer que no en tinc ni idea de macroeconomia autonòmica ni de les balances fiscals ni de si està bé 3.000 milions o en necessitem 5.000 al cap de 25 anys o pot ser la xifra no te massa importància i el que realment ha de comptar és el model i les bases que es faran servir per a definir aquest model.
Ens enganyen i ho saben. Ens enganyen a La capital d'espanya i ens enganyen a la plaça Sant Jaume.

Fa anys, just abans d'haver de votar per l'Estatut, em van passar uns Pdf amb la comparativa de l'estatut aprovat per el Parlament de Catalunya i el que va quedar després de passar-lo pel "ribot" madrileny, vaig adonar-me'n de la facilitat que hi ha a manipular dades i redactats i fer demagògia sobre les mateixes per tal que el poble sigui conduit per allí on volen, tant els que ens governen com els que estan a la oposició.

N'estic segur que ara passa el mateix. Segur que acabem pactant just abans del termini, la xifra serà de 3.500 o de 3.800 milions i el termini de tres o quatre anys. N'estic segur que CIU dirà que no hi està d'acord, bé per que el temps ha excedit el que dicta el text estatutari o bé per que la xifra no arriba al seu sostre màxim, el PP dirà o bé que robem a espanya o també pot ser que tot i que inncontitucional ho troben insuficient. Del tripartit, millor no opinar-ne, sens cap mena de dubte per a ells serà -sigui el que sigui-, el finançament que necessitem i a més, dins del termini pactat! (amb tan sols tot un any d'incompliment, però aixó no ens importa ni un pito)

No em considero, no soc pessimista. En aquest cas però deixeu-me que tingui "dubtes raonables" que els nostres colonitzadors ens donin el que reclamem, el que necessitem. Cada Euro que ens donin de més de la misèria que hem rebut fins ara, ens el descomptaran d'alguna de les altres partides pressupostàries dallí on faci falta.

Ens entossudim a barallar-nos amb els nostres inquisidors quan el més fàcil seria sens dubte agafar totes les nostres empreses i traslladar-les al País Basc, agafar a tota la població catalana empadronar-la allí també. D'aquesta manera, entre el que ens estalviaríem com a empresaris i com a ciudatans, al cap de dues o tres generacions potser podriem arribar a tenir les infraestructures i el poder adquisitiu industrial, turístic, social, particular.. que en aquest moment hauríem de tenir i que ara tan sols és una utopia molt llunyana.

Una llàstima...

dimarts, 7 de juliol del 2009

Girona és milionària!

M'agradaria saber comptar millor. Les classes de matemàtiques sempre m'havien anat bé però ara, amb els anys, dec haver perdut el saber-fer dels números.

Breument, comptant bé algunes de les dades que ens donen en aquesta notícia,
http://www.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/57501-els-turistes-de-girona-es-gasten-765-euros-de-mitjana-en-la-seva-estada-a-la-ciutat.html

Segurament vaig errat però a mi em surt que:

Si cada visitant a la ciutat de Girona gasta de mitjana 765€ cada dia i la mitjana d'estada és -sempre segons l'estudi- d'uns 3 dies, fent una simple divisió, sabem que de mitjana cada visitant a Girona es gasta 255€ al dia. Continuant amb les dades donades per l'Ajuntament que publica El Punt, si resulta que cada any es queden a dormir 106.000 persones i aquestes, ja hem dit que gasten 255€ cada dia, resulta que la ciutat de Girona ingressa anualment només de la gent que es queda a dormir, vint i set milions d'Euros (27.000.000€) o el que és el mateix, quatre-mil quatre-cents noranta dos milions de pessetes. (4.492.422.000pts.)

No està malament, oi? Tots els ciutadans de Girona rics!

No em surten els números tampoc, quan diuen que ha pujat el % d'ocupació hotelera.
Posen per exemple que al febrer ha estat el doble que l'any passat (del 24% de 2008 al 46% de 2009) En aquest cas, no crec que sigui jo qui no sàpiga sumar, estic segur que han agafat les dades d'alguna llista totalment errònia o algú, amb mala fe, els ha enganyat vilment.
La veritat però és que no tenen cap llistat d'ocupació hotelera.

Una llàstima o una nova mentida?

dilluns, 6 de juliol del 2009

Xiringuitos "etnics"

El fet de no poder veure uns amics amb els que havia quedat per que no es trobaven massa be ja que "vam anar a menjar alguna cosa a les paradetes que hi ha a la plaça dels Apòstols durant el festival de les músiques religioses", -Menjar que els va provocar una lleugera intoxicació-, m'ha portat a reflexionar sobre el què i el com s'estan fent les activitats en aquell indret.

Hem de recolzar les iniciatives del nostre ajuntament per a aconseguir una mica de vida-activitat al carrer. No és fàcil i encara ho és menys al nostre Barri Vell. Hi ha qui opina que aquesta activitat s'hauria de traslladar a un indret on no produís tantes molèsties. A la part alta d'aquest estimat barri, hi tenim molts problemes d'accés i una gran manca d'aparcament. Eliminar la meitat de les poquíssimes places per aparcar els veïns durant un mes, Tallar totalment, de manera contundent el pas de vehicles i fins i tot de persones a peu que volen anar a casa seva o a la feina i no poden passar-hi, no tenir en compte que hi ha pensions, hotels i apartaments turístics que necessiten accés i silenci nocturn... son petits detalls que s'hauria de mirar de solucionar.
Tenim una Devesa tan mal aprofitada...

No puc estar-me'n d'analitzar professionalment, com a representant d'una bona part dels restaurants de la nostra ciutat, com està gestionat el tema dels "xiringuitos ètnics" que hi ha aquests dies. Desconec quin procediment és l'utilitza't per a decidir qui hi podrà tenir una paradeta de menjar durant tots aquests dies d'estiu i quins controls sanitaris s'utilitzen, tot i que segons els responsables d'aquest control, "Els d'aquestes fires son controls més fluixos"
A Girona, en aquest moment, hi tenim moltíssims professionals de la restauració amb establiments que ofereixen menjar de tots els racons del mon, amb garanties i controls sanitaris i periòdics. Perquè no oferim la explotació d'aquestes paradetes a tots aquests professionals? Ells son els únics que haurien de poder servir menjar públicament!

Conèixer un veí que faci una bona paella els diumenges no vol dir que aquesta persona pugui oferir a centenars de comensals, menjar manipulat en les condicions precàries de les paradetes o en el millor dels casos en cuines casolanes però amb un transport i conservació totalment inadequats. Aixó és just el que passa a l'oferta gastronòmica que ens prepara l'Ajuntament.

Fa pocs dies un conegut membre de la societat intel·lectual gironina, proposava a l'Alcaldessa ampliar i actualitzar la oferta actual del Festival de Músiques Religioses posant com a exemple experiències viscudes a diferents llocs del planeta i traslladar-lo a la solitària Devesa, l'espai amb un dels potencials més grans que tenim.

Tenir en compte les propostes que fan gent amb conegut bagatge cultural, aprendre a treballar junts amb els professionals de cada sector, demanar-los consell per a les diferents activitats i, a més, creure-s'ho de veritat, creure en la participació, en el parlar de tu a tu, ens portaria sens dubte a una Girona més moderna, més activa i per tant, més viva.