dimarts, 16 de juny del 2009

Tots cap a la foto!

Segurament hauria d'haver acabat el màster en ciències polítiques que mai vaig començar, d'aquesta manera entendria avui el que passa.

Jo m'hi esforço, de veritat. No entenc el per què totes les forces polítiques es pengen medalles el dia abans de la inauguració de la nova terminal del Prat. Ens delecten amb una nova sessió telenovelesca de "a veure qui en pot treure més rèdits electorals de la foto de demà".

Què hi ha per celebrar, una terminal sense cap tipus de gestió ni poder de decisió sobre ella? Una terminal quatre cops més econòmica que la de Madrid? Una terminal que serà inaugurada sense que hi arribi -i tardarà en arribar-hi, el transport públic i les interconnexions més importants?

Correu, correu tots que si no no podreu sortir a la foto!
No patiu, els que ja no van a votar per que n'estan farts de ser enganyats us criticaran igualment.

dijous, 11 de juny del 2009

15 de Juliol

Ja tenim data límit, 15 de Juliol de 2009.

He posat una ampolla de cava en fresc per tal de poder-la obrir just o pot ser abans d'aquesta data.

Si, el president del govern espanyol ha "apretat" als seus i als altres seus que son entre nosaltres i als seus amics, socis i companys d'aventures governamentals, per a que s'afanyin a posar-se d'acord o, en cas contrari s'haurà acabat la negociació.

No entenc que vol dir que si no es posen d'acord s'acabarà la negociació. Algú pot explicar-m'ho? Vol dir pot ser que ja no tindrem res a dir-hi? Vol dir que els vint i cinc diputats catalans a Madrid es menjaran els mocs públicament? Vol dir que per nassos tindrem acord encara que -n'estic segur-, serà de totes totes un mal acord camuflat, disfressat?

El problema no s'acabarà fins que no s'adonin que el que demanen és totalment lícit. És nostre i tan sols nostre.
Qui s'ha cregut que és aquest mentider compulsiu, aquest estafador de paraules, diners i fets, aquest lladre que tenim com a president del govern d'espanya per a "avisar" de que si no hi ha acord s'haurà acabat tot!

Fins quant els catalans ens deixarem trepitjar vegada rere vegada sense dir prou d'una vegada?
Tindran el que haurien de tenir els diputats catalans per a plantar-se i deixar amb el cul a l'aire, si cal, als seus socis-majoritaris-capitalistes de Madrid? No, la colla d'ineptes i venuts que tenim al nostre petit govern, no ho podran fer, no en saben.

Senyor Montilla, jo no el vaig votar ni ho faria mai. Com li podria explicar... És una mica com si no em sentís del tot identificat amb vostè...
Molta gent creu que ho aconseguirà, que no ens enganyarà i tindrem un finançament potable. A mi, m'agradaria tant poder creure-ho!

Ja n'hi comença haver prou, no? Estem farts de la desídia del seu govern, de les ambaixades sense transparència de pressupost del seu soci bigotut. De la ineptitud reiterada de consellers anti-sistema dirigint interior, de que ens prenguin el pel mentre el país se'n va a n'oris, mentre cada dia tanquem més empreses... estem farts de tot, de tot plegat.

dimecres, 3 de juny del 2009

Visca el comunisme! (per si de cas)




"El Estado contrata 430 trabajadores al día para enjugar el dato de paro"

http://www.expansion.com/2009/06/01/economiapolitica/1243892567.html
http://www.expansion.com/2009/06/01/opinion/1243887429.html

Quan he arribat a la taula del Rex on s'hi trobava el meu amic que m'esperava, amic que estava fent un tè mentre llegia l'Expansión, gairebé abans de dir-me hola i just en el moment en que m'he adonat que a la llibreria Pla Dalmau hi havia un rètol ben gran que posava "Es lloga" i al enfocar la mirada cap a dintre del local l'he trobat buit del tot, en aquest moment complicat de la meva vida on jo em trobava mentalment dins la llibreria remenant algun llibre de cuina, he sentit que aquest amic meu oblidat per unes dècimes de segon, em deia enfadat ensenyant-me un article de la premsa que llegia que no podia ser, que vivíem en un país que havia perdut el nord del tot.

Us haig de confessar que no tinc prous coneixements, ni estudis, ni màsters especialitzats en el tema però em permeto la llicència d'opinar-ne recolzant-me entre la lògica i la intuïció.
Avui mateix, poques hores després de llegir els articles lincats més amunt, he sentit a les notícies del vespre que en ZP, deia en un míting que havia baixat l'atur.

Com us podeu imaginar, m'ha costat molt que el meu cervell tries quin dels dos ítems contradictoris que li arribaven, tries quina de les dues notícies era la correcte. En una el president del govern anunciava content que ho estava controlant tot. Per altre banda, un diari dedicat a la economia amb bons i entesos col·laboradors i amb un ampli reconeixement social, denunciava que ens estaven portant cap al comunisme.

A Girona i província, on lògicament hi conec més gent, hi ha un degoteig constant i sense fi de comerços, autònoms, restaurants, industries, despatxos professionals i fàbriques que tanquen ho son a punt de fer-ho, fan "ero's", concursos de creditors etc...
Molts diuen que al setembre veurem qui ha pogut aguantar la vergonyosa manca de finançament en que ens trobem immersos els empresaris encara que les notícies oficials ens diguin que l'estat ha donat molts milions a les entitats bancàries per a que repercutís directament en la societat empresarial -Una nova mentida per a la col·lecció-.

No vaig fer cas al meu pare quan em deia repetidament i en diversos moments de la meva joventut, que em fes funcionari. Quanta raó tenia!

Què som avui els petits empresaris? RES. Quina importància tenen per l'administració els petits empresaris familiars, els nostres comerços, i empreses de serveis, els joves amb ganes de tirar nous projectes endavant? CAP. No s'adonen del que estan fent, son uns inconscients perillosos, son una nul·litat en gestió i planificació. Es barallen vergonyosament entre ells per no perdre les respectives poltrones mentre els que durant anys hem treballat i arriscat per crear treball, riquesa, benestar, modernització... ens trobem ja, en perill d'extinció.

Ens trobem en una forta crisi mundial com un vaixell en mig d'un fort temporal. Jo, en aquest cas, m'estimo més un capità titulat i amb una amplia, llarga i reconeguda experiència en navegació que no professor d'instituts, catedràtics i teòrics de lletres però sense la més remota idea en gestió, direcció ni planificació. No em seveixen, no vull xarlatans.

Senyors que maneu: Si voleu salvar uns quants llocs de treball més, em podeu nacionalitzar el restaurant. No m'hi oposaré. Si penseu obrir un nou restaurant, no cal que us gasteu quatre milions i mig d'euros a Quart per a donar serveis als amics a canvi de rutes de bicicletes a Bordils, jo us venc el meu local per moltíssim menys i, a més em comprometo a fer de funcionari-cuiner fins que em jubili anticipadament.