En Tardà, els jutges i el català

No vull defensar les paraules fora de lloc d’en Tardà de l’altre dia. Aquell “mori el borbó” que fa molts i molts anys, tenien darrera seu un significat molt diferent del que pot tenir avui.
Jo, tot i que estic totalment en contra d’aquesta monarquia borbònica imposada per la força, quan abans de la dictadura va quedar clar que la majoria no volia la gent d’aquesta “noble” família. No aprovo en el moment que vivim la voluntat, el desig expressat de que mori algú. Encara que sigui un diputat chiruquero el que ho digui.
–Hagués estat fàcil actualitzar-ho i dir: fora el borbó!, Que bombin al borbó! O inclús, que li donin pel cul al borbó! Podria haver penjat una pancarta més gran recuperant aquell “borbons, no ens toqueu més els collons” i molts i molts més.

Aquest estiu, el meu fill de nou anys, va tornar dels campaments del cau, cantant una cançó en contra dels borbons, dels de Madrid i dels castellans en general i deia coses com agafar el fusell i si cal matar per defensar... –Vaig deixar ben clar als caps d’agrupament que era greu aixó. Joves com son es van equivocar i rectificar. Jo vaig deixar clar al meu fill que el tema del fusell millor limitar-lo a la parada d’escopetes balins de fires.

No, no pot ser. Jo no vull viure en un país amb trets. No vull que mori aquell a qui imita tan bé en Toni Albà. No vull que morin ni castellans ni musulmans ni xinesos.
Vull també però, que els castellans, musulmans, romanesos, ucraïnesos, borbons... que venen aquí i no accepten la nostra cultura, no s’adapten ni una mica, menyspreen el nostre territori i la nostra llengua fotin el camp d’una vegada.

Vull també que els diferents membres del sistema judicial espanyolistes que exerceixen a Catalunya -la immensa majoria d’ells i gairebé tots (i en conec a uns quants) tarats del cap i que no entenen per que els han castigat aquí, molts d’ells alcohòlics-, siguin repudiats socialment amb la mateixa força que ens repudien i ens insulten ells. Com que son jutges, magistrats de l’audiència, secretaris judicials... la societat catalana no tan sols els aguantem si no que els hi hem de riure les gràcies. Queda molt bé al fer vida social conèixer i poder convidar a un d’aquests prepotents petits dictadors.

Mentre la societat catalana no es quadri contra els abusos comesos per espanyolistes, mentre no “apretem” als politics per tal que deixin de banda el sectarisme descarat que tenim ara al tripartit aquest que ens ha tocat i, que el millor que te son els gags de Polònia, fins que no s’acabi l’aferrament a la poltrona o les ganes de sortir sempre a les fotos per sobre de tot, no farem res.

Si els jutges que viuen i treballen a Catalunya, no volen fer judicis en català sense intèrpret amenaçant-te que s’haurà d’aplaçar el judici per que no n’hi a cap de disponible i, nosaltres claudiquem per comoditat de tots plegats, que voleu que facin els membres del tribunal constitucional? Riure-se’n de nosaltres. Com han fet sempre.
Què faran els nostres politics? Que farà el president aquest que es diu jose i que tot just està aprenent a parlar el català i encara ha de descobrir com s’acaba el zoo d’en Pitus? Quina vergonya! de veritat algú es va creure que aquests espanyolistes disfressats de PSC que van fer fora al president Maragall han tingut en algun moment el més mínim pensament de fer servir els seus escons en sentit diferent que els del PSOE? Gentuça!. Això és el que son i els hi hem de dir.

Res, ens tornaran a encular de nou i nosaltres els tornarem a posar cara de circumstàncies mentre els diem “pero solo la puntita, eh?” (en aquests moments m’imagino en Saura de Polònia de quatre potes...)