Visca el comunisme! (per si de cas)

"El Estado contrata 430 trabajadores al día para enjugar el dato de paro"

http://www.expansion.com/2009/06/01/economiapolitica/1243892567.html
http://www.expansion.com/2009/06/01/opinion/1243887429.html

Quan he arribat a la taula del Rex on s'hi trobava el meu amic que m'esperava, amic que estava fent un tè mentre llegia l'Expansión, gairebé abans de dir-me hola i just en el moment en que m'he adonat que a la llibreria Pla Dalmau hi havia un rètol ben gran que posava "Es lloga" i al enfocar la mirada cap a dintre del local l'he trobat buit del tot, en aquest moment complicat de la meva vida on jo em trobava mentalment dins la llibreria remenant algun llibre de cuina, he sentit que aquest amic meu oblidat per unes dècimes de segon, em deia enfadat ensenyant-me un article de la premsa que llegia que no podia ser, que vivíem en un país que havia perdut el nord del tot.

Us haig de confessar que no tinc prous coneixements, ni estudis, ni màsters especialitzats en el tema però em permeto la llicència d'opinar-ne recolzant-me entre la lògica i la intuïció.
Avui mateix, poques hores després de llegir els articles lincats més amunt, he sentit a les notícies del vespre que en ZP, deia en un míting que havia baixat l'atur.

Com us podeu imaginar, m'ha costat molt que el meu cervell tries quin dels dos ítems contradictoris que li arribaven, tries quina de les dues notícies era la correcte. En una el president del govern anunciava content que ho estava controlant tot. Per altre banda, un diari dedicat a la economia amb bons i entesos col·laboradors i amb un ampli reconeixement social, denunciava que ens estaven portant cap al comunisme.

A Girona i província, on lògicament hi conec més gent, hi ha un degoteig constant i sense fi de comerços, autònoms, restaurants, industries, despatxos professionals i fàbriques que tanquen ho son a punt de fer-ho, fan "ero's", concursos de creditors etc...
Molts diuen que al setembre veurem qui ha pogut aguantar la vergonyosa manca de finançament en que ens trobem immersos els empresaris encara que les notícies oficials ens diguin que l'estat ha donat molts milions a les entitats bancàries per a que repercutís directament en la societat empresarial -Una nova mentida per a la col·lecció-.

No vaig fer cas al meu pare quan em deia repetidament i en diversos moments de la meva joventut, que em fes funcionari. Quanta raó tenia!

Què som avui els petits empresaris? RES. Quina importància tenen per l'administració els petits empresaris familiars, els nostres comerços, i empreses de serveis, els joves amb ganes de tirar nous projectes endavant? CAP. No s'adonen del que estan fent, son uns inconscients perillosos, son una nul·litat en gestió i planificació. Es barallen vergonyosament entre ells per no perdre les respectives poltrones mentre els que durant anys hem treballat i arriscat per crear treball, riquesa, benestar, modernització... ens trobem ja, en perill d'extinció.

Ens trobem en una forta crisi mundial com un vaixell en mig d'un fort temporal. Jo, en aquest cas, m'estimo més un capità titulat i amb una amplia, llarga i reconeguda experiència en navegació que no professor d'instituts, catedràtics i teòrics de lletres però sense la més remota idea en gestió, direcció ni planificació. No em seveixen, no vull xarlatans.

Senyors que maneu: Si voleu salvar uns quants llocs de treball més, em podeu nacionalitzar el restaurant. No m'hi oposaré. Si penseu obrir un nou restaurant, no cal que us gasteu quatre milions i mig d'euros a Quart per a donar serveis als amics a canvi de rutes de bicicletes a Bordils, jo us venc el meu local per moltíssim menys i, a més em comprometo a fer de funcionari-cuiner fins que em jubili anticipadament.