BON ANY

Ara fa un any acomiadava el 2009 amb un escrit, enmig d'una forta preocupació social per l'atur, la crisi, la manca de finançament, el tancament de molts locals de comerç i restauració, i la incertesa dels que no havíem tancat de saber quant temps més podríem aguantar.

Llavors vaig compartir amb vosaltres que el 2010 se’m presentava ple de projectes interessantíssims tant professionalment com per al creixement personal.

A l’hora de la veritat però, la majoria d’aquells projectes no s’han materialitzat.

No ho han fet però per que he tingut una inexplicable pluja de propostes, moltes d’elles de gent que no coneixia, per a portar a terme projectes de naturalesa molt diferent. Avui, necessitaria tres “jo” per a poder fer tot allò que m’han proposat i que per alguna raó o altre m’han atret. No dono més de mi. Tinc un límit físic i d’horari. Em sap greu...

Ha passat un any: Un projecte meu d’educació alimentària ha guanyat una beca; Faig molts tallers de cuina a llocs molt diferents; No he hagut de tancar cap local. No he hagut de continuar rebaixant el nombre de treballadors; Hem pogut aturar les pèrdues empresarials de l’any 2009. Tot això Amb el cinturó bastant més estret, sí. Fent moltes més hores, sí. Però em sento molt viu i més fort.

Deixem una dècada, els primers deu anys orfe de pare; uns anys amb uns canvis de governs i governants per a oblidar; uns anys on hem passat d’aconseguir diners fàcils a tenir difícil cobrir les nòmines; Els fills han passat de nadons a nois; Alguns amics s’han separat i altres s’han allunyat. Hem passat però uns anys molt bons amb uns records inesborrables.

Comença una nova dècada i amb ella neixen noves il•lusions: Neix un nou projecte súper interessant, assessorar la posada en marxa d’una petita xarxa d’hostatgeries a la província de Girona; Comença un nou i diferent govern; Hi haurà canvis a les alcaldies, això provocarà canvis als consells comarcals, a les diputacions, a institucions i patronats varis... -Bé, ja començava a tocar. Serà una dècada de fills adolescents –ai, ai; D’arribar als cinquanta i pico -Déu n’hi do!; d’aprendre a agafar-me les coses amb més tranquil•litat; Segurament d’aprendre a viure una mica més la vida.

Vull continuar amb tots vosaltres aquests propers deu anys. Estic content amb la gent amb la que em relaciono. Amb els que coincidim i amb els que discrepem. Amb els que els agraden els gintònics i als que no. Amb els que em doneu consells i als que em demaneu opinió. Estic segur que els meus propers anys seran d’una intensitat gairebé comparable amb l’adolescència i m’agradarà poder-ho compartir amb vosaltres.

Bon any!