Que els passa a Girona als dirigents d'ERC?

Que els passa a Girona als dirigents d'ERC?

Fa ja masses anys que els representants electes d'Esquerra Republicana al consistori gironí, ens deceben. Al cap de poc temps d'estar asseguts als seients de regidors, perden el cap. Comencen a parlar de coses que o bé desconeixen,  o molt pitjor, coneixen i tergiversen sense cap vergonya per tal d'intentar desgastar l'adversari polític. Una pila de despropòsits que per la seva acumulació, ja comencen a preocupar. Preocupa que la portaveu de la coalició, na Maria Mercè Roca, comenci la seva intervenció en un ple municipal advertint al seu interlocutor, en Carles Ribas, regidor de cultura, amb els mots "hehehe... En guardia!" (però on s'ha pensat que és?)  Preocupa -i molt- que digui obertament en la mateixa sessió del ple que les "xifres de retorn econòmic de Joc de Trons a Girona sigui tan sols per a bars, restaurants i botigues" o que series on "dracs que volen i treuen foc per la boca" no aporten res a la cultura.

Em podria allargar molt explicant que en les nostres ciutats, quan els restaurants, hotels i comerços funcionen, fan negoci, tot el cercle econòmic d'aquella ciutat millora. És tan fàcil d'entendre que tan sols cal explicar que la suma d'aquest teixit comercial familiar de qualsevol ciutat  catalana, és la que fa girar la roda de la majoria de llocs de treball, siguin de les administracions, com dels autònoms, les empreses de distribució, els productors de matèria primera com pagesos i ramaders, carnissers peixaters i flequers, gestories, taxistes, decoradors, professionals del dret, de la decoració, arquitectes, etc. Perdó, m'he deixat la recerca i la industria, les grans empreses que a Girona tanta falta ens fan.

Em preocupa que aquesta senyora digui que una sèrie on hi ha "Dracs que volen i treuen foc per la boca" no aporten cap benefici a la cultura (que li preguntin a Sant Jordi!) Tal vegada ens podria explicar quin benefici directe va aportar la seva sèrie "Secrets de Família" a la cultura gironina. Quanta gent de Girona, de Sant Narcís es va contractar, quants extres hi va haver o, què se'ls va pagar per cada dia de rodatge. (Per cert, la noia que feia de Farnés a secrets de Família, segons la Wiquipèdia, es deia Marta Ollé, tan fàcil de saber, com perdre 15 segons a buscar-ho.) Sra. Roca, cobrar 50€ nets al dia, és l'equivalent a cobrar 1.350€ mensuals per una feina sense necessitat de cap formació. -ja agradaria a molts tenir-la! Però, es clar, entenc que vostè ho denunciï,  quan un està acostumat a les poltrones amb un bon sou, perd la visió de la crua realitat laboral d'aquesta colònia espanyola on vivim. 

Em preocupa la seva proposta de reactivar la música en directe a locals de restauració perquè de nou, o no saben o amaguen la realitat. En primer lloc perquè en presentar-la, van negar l’existència del Sunset Jazz Club de Girona, un dels locals de música en directe amb més prestigi de Catalunya.   Però, a part d'això, vostè sap que quan un local organitza una actuació en directe ha de pagar un IVA del 21% sobre l'import de l'actuació? Sap que s'ha de pagar -i molt- als pirates/paràsits legals del sistema com SGAE o AGEDI? I tal vegada el més important, sap que TOT el que els clients consumeixin al local durant les actuacions porta un IVA del 21%, obligant o bé a canviar tots els preus de les consumicions o a perdre un 11% ? No seria més productiu que es poses a treballar per tal d'eliminar aquestes absurditats tan injustes com insostenibles de les lleis espanyoles? -I llavors els locals ja pagarem les insonoritzacions de la nostra butxaca sense que a la resta de ciutadans els costi ni un duro.

Permeti’m aprofitar aquest escrit i demanar-los que m'expliquin com s'entén que en pocs dies de diferència manipulin informació i posin en dubte la viabilitat d'un projecte com el del nou museu d'art modern de Girona, incrementant les xifres del seu cost, menystenint la importància de les obres que conté la col·lecció Santos Torroella (segurament assessorats per la seva caríssima assessora a la diputació, donya Pia Bosch) i posant en dubte el valor econòmic de la inversió d'adquisició, al mateix temps que durant el ple municipal demanen un increment de subvenció al Museu del Cinema, tot preocupant-se molt del tancament de la seva botigueta -inviable en termes econòmics-.

M'agradaria, i molt, poder tornar a votar algun dia a ERC. Tal vegada hauré d'anar a viure a una altre demarcació...