dimarts, 22 de setembre del 2009

Promoure el sector enogastronòmic


El passat 24 de juliol, el Consell de Ministres aprovava el Plan de Promoción Internacional de Turismo Enogastronómico, amb una dotació de nou milions d'Euros. Sens dubte, una bona noticia per al sector gastronòmic: promoure el nostre gran potencial gastronòmic per tal d'atraure més turisme i de més qualitat és una bona idea i sel's ha de felicitar sense reserves.

Aquest pla de promoció es basa en tres eixos: El Plan de Marketing del Turismo Enogastronómico; el I Congreso Europeo sobre Turismo y Gastronomia; i el Club de producto turístico “Saborear España”.
El primer vol donar a conèixer la gastronomia de l’Estat a Europa, Amèrica i Àsia. El segon eix és l’organització d’un congrés que se celebrarà íntegrament a Madrid i on s'anirà de la ma amb la "Real academia de gastronomía". El tercer punt vol crear un club que es dirà "Saborear España", l'objectiu del qual és un "club de producte" com a punt d'atracció de turisme aprofitant el bon reconeixement gastronòmic que es té en aquests moments, diversificar la oferta, apostar per la qualitat i desestacionalitzar l'activitat.

Nou milions d’euros (mil cinc-cents milions de les antigues pessetes) per a la promoció turístico-gastronòmica, en aquests moments de crisi, demostren un esforç considerable per part del govern d’Espanya i, sobretot, la sensació que creuen i recolzen l'esforç que els últims trenta anys s'ha fet des del sector: les millores en establiments, en formació, en producte i amb el productor, en tècniques de cocció etc.

M'estranya però no haver llegit cap notícia sobre el tema a cap mitjà català; em sobta que cap dels coneguts companys de professió amb els qui he parlat en sàpiguen res; i m’amoïna imaginar que els diferents congressos gastronòmics que s'han fet a l’Estat –fora de Catalunya– aquest darrer any hagin estat deficitaris i ara, els seus reials organitzadors tinguin un nou i important repte –però amb la tranquil·litat de fer-ho amb diner públic.

En efecte, l’Estat espanyol té tres dels cinc millors restaurants del món. A Catalunya, a Girona, a menys de 50 quilòmetres de distància, hi ha els que s’han triat com a primer i cinquè millors restaurants del planeta. A menys d'una hora tenim tres restaurants (aviat quatre) amb tres estrelles Michelin cada un, un gran ventall de restaurants que en tenen una o dues i, a més, una xarxa inacabable d'establiments familiars amb una cultura gastronòmica increïblement rica.

I tot i això, no em queda clar quants d'aquests milions que ha aprovat el Consell de Ministres ens arribaran als empresaris catalans del sector. Ho han negociat a consciència els responsables del DAR o del DIUE de la Generalitat? Hi ha prevista cap partida econòmica per a algun congrés gastronòmic que es faci a Girona o Catalunya?

El sector de la restauració i l’hosteleria és un dels que està notant amb més força la crisi econòmica: sortir a dinar o a sopar fora és una de les primeres coses que es deixa de fer, o si se surt es redueix la despesa. El patrimoni d’un sector de prestigi construït amb esforç necessita un suport per part del sector públic i també per part dels ciutadans. Però donat que el Consell de Ministres ja ha posat nou milions d’euros sobre la taula, faríem bé exigint el Govern de la Generalitat i els diputats catalans al Congrés que s’assegurin que les empreses catalanes no quedin bandejades d’una iniciativa tan important quan més ho necessiten.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Reflexions professionals durant les vacances

El fet d’estar de vacances et permet –dins el seu lògic relaxament- analitzar el teu voltant amb més detall, fins i tot amb més entreteniment, gaudint de fets, sense que importi en absolut el temps “perdut” com de veure -com estic fent en aquest moment-, observar des del meu punt de vista -en aquests moments privilegiat-, de quina manera es van diluint lentament, poc a poquet, difuminant-se fins a desaparèixer en el gris-blau de la nit, les diferents tonalitats i matisos dels colors d’una posta de sol estiuenca a Menorca.

Convertit en turista, en client dels empresaris turístics, havent passat a “l’altre costat del taulell”, pots analitzar amb més tranquil·litat les mancances i en tot cas les millores que el sector d’allí on et trobes té o necessitaria. Convertit en client –en aquest cas client analitzador-, trobant-te encara físicament en el lloc analitzat i amb les conclusions de millora fresques, latents i de ben segur inacabades, arribes a la primera conclusió, al fet que es nota més; La falta de “ganes” d’aquests empresaris i treballadors, l’acomodament que es transmet en les propostes de les seves cartes, en el tracte amb els clients, en la decoració del local, en la relació qualitat preu...

És molt fàcil analitzar empreses alienes i arribar a conclusions solucionadores o milloradores dels les seves mancances. Les Descobreixo a empresaris i institucions menorquines i son les mateixes que podem trobar a les institucions i empreses gironines.
El que és més difícil, és traslladar tota aquesta analítica empresàrial a la pròpia empresa. La pregunta que ens hauríem de fer tots plegats és: Fem tot el que podem i sabem per a que les nostres empreses de serveis siguin cada dia millor? No, no ho fem. Em veig totalment capaç de millorar en cinc minuts les mancances de les empreses alienes, però no ho faig amb la meves.

Ens cal dons començar a mirar on som, què oferim i on voldríem arribar; Ens cal una visió crítica de nosaltres mateixos com a camí de millora; Ens cal que les institucions ens comencin a tenir en compte a l’hora de planificar la promoció i planificació de futur. Ens cal a tots plegats posar-nos-hi de veritat, millorar dia a dia i no adormin-nos mai més.

dimarts, 8 de setembre del 2009

El mon judicial, encara falangista? Si, es clar que si!

Si l’afer d’Arenys no en tenia prou amb la tristament coneguda jutgessa Isabel Gallardo que “porta el cas” i, sens cap mena de dubte, intentarà posar tants pals a les rodes com li sigui possible, l’advocat que representa l’estat espanyol, el Sr. Jorge Buxadé Villalba, és un falangista reconegut –llegiu:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/l_advocat_que_representa_l_estat_en_el_cas_d_arenys_excandidat_de_la_falange_71004.php

Si ja era dur que “toqués” la problemàtica jutgessa, tristament coneguda per la seva intransigència cap a tota la gent vinculada a moviments socials, amb querelles criminals per prevaricació, acusada de persecució política, amb uns quants casos dubtosos o discutibles en el seu historial, m’agrada saber que el representant de l’estat és un excandidat de la Falange Española de les JONS i membre actiu en el “mundillo” franquista i fatxa.

M’agrada que sigui un fatxa la persona que representa el país veí, m’agrada que cada cop més ens acostumem a posar les cartes sobre la taula i, sense complexos, sense hipocresies, diem qui i què som i quines son les nostres veritables intencions.

Posats a sincerar-nos, permeteu-me que us confessi un secret íntim;

No tinc clar si m’atrau més, “apretar” pel darrera a una jutgessa, que no podrà parar la gent d’Arenys i els qui els donem suport, o fer-ho a qui te la barra de pretendre representar a l’estat espanyol des del punt de vista de la “Falange Española i de las JONS”.