dissabte, 11 de juny del 2016

Que els passa a Girona als dirigents d'ERC?

Que els passa a Girona als dirigents d'ERC?

Fa ja masses anys que els representants electes d'Esquerra Republicana al consistori gironí, ens deceben. Al cap de poc temps d'estar asseguts als seients de regidors, perden el cap. Comencen a parlar de coses que o bé desconeixen,  o molt pitjor, coneixen i tergiversen sense cap vergonya per tal d'intentar desgastar l'adversari polític. Una pila de despropòsits que per la seva acumulació, ja comencen a preocupar. Preocupa que la portaveu de la coalició, na Maria Mercè Roca, comenci la seva intervenció en un ple municipal advertint al seu interlocutor, en Carles Ribas, regidor de cultura, amb els mots "hehehe... En guardia!" (però on s'ha pensat que és?)  Preocupa -i molt- que digui obertament en la mateixa sessió del ple que les "xifres de retorn econòmic de Joc de Trons a Girona sigui tan sols per a bars, restaurants i botigues" o que series on "dracs que volen i treuen foc per la boca" no aporten res a la cultura.
Em podria allargar molt explicant que en les nostres ciutats, quan els restaurants, hotels i comerços funcionen, fan negoci, tot el cercle econòmic d'aquella ciutat millora. És tan fàcil d'entendre que tan sols cal explicar que la suma d'aquest teixit comercial familiar de qualsevol ciutat  catalana, és la que fa girar la roda de la majoria de llocs de treball, siguin de les administracions, com dels autònoms, les empreses de distribució, els productors de matèria primera com pagesos i ramaders, carnissers peixaters i flequers, gestories, taxistes, decoradors, professionals del dret, de la decoració, arquitectes, etc. Perdó, m'he deixat la recerca i la industria, les grans empreses que a Girona tanta falta ens fan.
Em preocupa que aquesta senyora digui que una sèrie on hi ha "Dracs que volen i treuen foc per la boca" no aporten cap benefici a la cultura (que li preguntin a Sant Jordi!) Tal vegada ens podria explicar quin benefici directe va aportar la seva sèrie "Secrets de Família" a la cultura gironina. Quanta gent de Girona, de Sant Narcís es va contractar, quants extres hi va haver o, què se'ls va pagar per cada dia de rodatge. (Per cert, la noia que feia de Farnés a secrets de Família, segons la Wiquipèdia, es deia Marta Ollé, tan fàcil de saber, com perdre 15 segons a buscar-ho.) Sra. Roca, cobrar 50€ nets al dia, és l'equivalent a cobrar 1.350€ mensuals per una feina sense necessitat de cap formació. -ja agradaria a molts tenir-la! Però, es clar, entenc que vostè ho denunciï,  quan un està acostumat a les poltrones amb un bon sou, perd la visió de la crua realitat laboral d'aquesta colònia espanyola on vivim. 
Em preocupa la seva proposta de reactivar la música en directe a locals de restauració perquè de nou, o no saben o amaguen la realitat. En primer lloc perquè en presentar-la, van negar l’existència del Sunset Jazz Club de Girona, un dels locals de música en directe amb més prestigi de Catalunya.   Però, a part d'això, vostè sap que quan un local organitza una actuació en directe ha de pagar un IVA del 21% sobre l'import de l'actuació? Sap que s'ha de pagar -i molt- als pirates/paràsits legals del sistema com SGAE o AGEDI? I tal vegada el més important, sap que TOT el que els clients consumeixin al local durant les actuacions porta un IVA del 21%, obligant o bé a canviar tots els preus de les consumicions o a perdre un 11% ? No seria més productiu que es poses a treballar per tal d'eliminar aquestes absurditats tan injustes com insostenibles de les lleis espanyoles? -I llavors els locals ja pagarem les insonoritzacions de la nostra butxaca sense que a la resta de ciutadans els costi ni un duro.
Permeti’m aprofitar aquest escrit i demanar-los que m'expliquin com s'entén que en pocs dies de diferència manipulin informació i posin en dubte la viabilitat d'un projecte com el del nou museu d'art modern de Girona, incrementant les xifres del seu cost, menystenint la importància de les obres que conté la col·lecció Santos Torroella (segurament assessorats per la seva caríssima assessora a la diputació, donya Pia Bosch) i posant en dubte el valor econòmic de la inversió d'adquisició, al mateix temps que durant el ple municipal demanen un increment de subvenció al Museu del Cinema, tot preocupant-se molt del tancament de la seva botigueta -inviable en termes econòmics-.

M'agradaria, i molt, poder tornar a votar algun dia a ERC. Tal vegada hauré d'anar a viure a una altre demarcació...  

dissabte, 27 de febrer del 2016

Som més espanyols del que ens pensàvem?



Costa d'entendre què està passant a Girona. L'evident manca d'experiència del nou alcalde en el rar i complicat món de les relacions entre els diferents grups municipals, la seva manca de destresa en segons quines declaracions, sumat  a comportaments i actituds inacceptables d'alguns regidors de govern, han portat a la ciutat de Girona a fer un ridícul sense precedents.
Aquests últims dies, hem pogut llegir articles d'opinió en premsa i a les xarxes, de gent a qui tinc en consideració que m'han sorprès. Un ex-conseller republicà comparant el pacte puntual a Girona de C's i PP amb l'acord a l'ajuntament de Lleida que els portarà a un vergonyant bilingüisme,  mostrant a la xarxa que en realitat no en tenia ni idea de quins eren els termes d'aquest acord, el seu rebuig era per la contra-natura-política del pacte, sense importar què era el pactat.
Un periodista independentista amb canal propi de notícies on-line que actua en la mateixa línia: No es pot pactar res amb els partits unionistes o contraris a la independència. Perdoneu però no ho puc entendre.  Els membres electes del PP i de C's són enemics a abatre o son adversaris polítics? No tinc clar -i us agrairia que m'ho expliqueu per a no equivocar-me-  què hem de fer amb aquesta gent durant el procés de desconnexió que estem vivint. Els despullem en una plaça pública i els empalem? Tal vegada hem de repartir pedres als nostres fills i els ensenyem què s'ha de fer amb aquests indesitjables? Ja ho tinc! Millor que siguin els Mossos d'Esquadra qui s'encarreguin d'afusellar-los i TV3 ho retransmeti en horari de màxima audiència.
Si és això el que proposa la majoria de ciutadans de Catalunya favorables a la independència d'Espanya, no compteu amb mi. Jo havia entès -he sentit i llegit molts cops- que el que estàvem fent era una altre cosa, que es tractava de fer que el màxim de gent possible sentís com a cosa pròpia aquest anhel de llibertat de país, d'alegria col·lectiva, de pertinença a una cultura, una manera de ser i de fer que poc té a veure amb els dirigents espanyols.
Si pel contrari, i com a societat ferma però oberta, dialogant i transigent,  estem en contra d'afusellar o apedregar aquells càrrecs electes (encara que carregats de demagògies, enganys, manipulacions continuades, fiscals de confiança, membres del TC, etc) llavors no puc entendre que no puguem arribar a pactes -tant municipals com de govern- puntuals i que no afecten en res al procés. 
Sí, la pèssima gestió de l'equip de govern de Girona amb Albert Ballesta al capdavant -juntament amb la intransigència del grup d'ERC/MES- ens han portat a una situació de ridícul que s'ha fet encara més gran amb les ordres vingudes des de Madrid, passant per Barcelona que han provocat una vergonyant marxa enrere dels regidors (patètics però electes) de C's.
El ridícul més gran però s'ha fet a tot el país, l'hem fet els qui ens declarem independentistes al mateix temps que grans defensors de la convivència entre catalans que ens sentim catalans i catalans que es senten espanyols.

A veure si al final resultarà que som més espanyols del que ens pensàvem