dissabte, 28 de febrer del 2009

Girona, gastronomia per excel·lència


S'ha acabat el Fòrum Gastronòmic de Girona 09 batejat ja com el més important congrés gastronòmic europeu -i una mica més.

S'ha acabat el que ha estat el congrés, la trobada, la fira, el punt de reunió, l'aula magna de la cuina professional, dels professionals de la cuina i tot el que l'envolta, de tots i tot el necessari per al fantàstic i increïble mon de la cuina i dels seus fans incondicionals, els cuiners/es.

Fa molt poc vaig explicar la meva visita de cap de setmana al Fòrum que em va deixar impressionat. Avui però escric després d'haver passat gairebé cinc dies tancat allí dintre amb les seves cinc nits amb gent que en tenia alguna relació. Crec que he estat cinc fantàstics dies fent contactes, retrobant-me casualment amb gent desapareguda de la meva vida feia anys, fent noves amistats, tastant i coneixent productes sensacionals, aprenent dels grans mestres, de la gent amb una sensibilitat extraordinària per allò que creen constantment, parlant i intercanviant coneixements amb infinitat de persones.
Així i tot m'han quedat moltes ponències, tastos, exposicions, estands... Que, volent-t'hi anar, no m'ha estat possible per falta de temps.

El Fòrum ha estat un èxit molt més gran que el que ens imaginàvem tot plegats.
En una etapa de crisi internacional, amb un sector molt afectat per la mateixa, amb dos fracassats congressos espanyols fets fa poc i amb molt poc espai de temps entre ells, al més de Febrer, a Girona -competint amb Madrid i San Sebastián, dues ciutats que ens donen moltes voltes en moltíssimes coses-, el nostre Fòrum ha estat sens dubte, el millor que s’ha fet fins ara, el millor de tots els congressos gastronòmics que es fan.

Girona te la oportunitat d’esdevenir, amb els anys, el punt de referència gastronòmica mundial.

Ho tenim tot; A pocs quilòmetres, amb poc més de mitja hora, tenim accés a moltíssims referents de la gastronomia mundial. Els reconeguts per les grans guies amb les millors distincions possibles, entre ells el considerat millor del mon. Però també tenim una llista inacabable d’interessantíssims locals de cuina tradicional, llocs encantadors i amb gent al seu capdavant amb moltes ganes de transmetre, donar a conèixer aquest ancestral art que és la cuina. Uns col·lectius de cuina únics al mon i amb la il·lusió de millorar tan com es pugui la nostra cuina cada dia. Tenim una ciutat que enamora, uns paisatges únics i molt variats, el mar a tocar, escriptors, artistes i poetes enamorats immortalitzadors de la nostra gastronomia; Uns productes frescos amb una qualitat immillorable, uns productors que s’han adonat que la seva única supervivència és amb base a la qualitat...

Hem de felicitar al Fòrum gastronòmic per aquest èxit tan gran, a tots els professionals que l’han fet possible, que, amb el seu suport han aconseguit fer-ho possible, -especialment als incombustibles germans Roca-; A tots els agents turístics implicats i a les institucions que hi han donat suport.

Ara és el moment de començar a preparar el Fòrum d’aquí dos anys. Ara toca no adormir-se, repassar les millores indispensables i urgents, parlar amb els diferents professionals implicats i buscar consens en les actuacions necessàries.

Ara toca consolidar el nom de Girona com a pal de paller de la gastronomia mundial.
Ens hi posem?

diumenge, 22 de febrer del 2009

El Fòrum Gastronòmic de Girona

Avui he anat al Fòrum gastronòmic. No tenia intenció d'anar-hi fins dilluns per que professionalment m'hi passaré gairebé els tres dies i, el cap de setmana, encarat més als no-professionals, el deixava per a ells.

Per qüestions de feina he hagut d'entrar-hi un moment i, al trobar-me gent coneguda, sense voler-ho hi he acabat entrant del tot i unes quantes hores. He fet visita d'estands i la veritat és que m'he quedat parat de l'alt nivell del que hi he trobat. Per a ser una fira oberta al públic en general, a Girona, en època de crisi, la qualitat de la immensitat d'expositors que hi ha, és tan exagerada que a hores d'ara encara no m'ho acabo de creure.

No soc imparcial, ho reconec. No puc ser-ho per diferents raons que no vénen al cas.

Ara per ara, i que jo sàpiga, hi ha tres esdeveniments importants a nivell espanyol; Lo mejor de la gastronomia a San Sebastiàn, Madrid Fusion a la capital de l'imperi i el Fòrum de Girona. Els dos primers -còpia descarada i espanyolitzada del que fa deu anys va començar i avui tenim a Girona, pioner a nivell mundial-, han tancat les seves recents passades edicions afectats, "tocats" molt seriosament per la crisi, econòmica però també de concepte. La gran quantitat i varietat d'expositors que hi ha al Fòrum de Girona, deixen enrere els més que normals dubtes que hi havia de l'èxit del congrés de Girona.

M'han ofert, he tastat, unes divinitats de vins canadencs. Vins de gel considerats els millors del mon. Amb un refinament i elegància que feien plorar. (Acompanyats d'un foie exel.lent) He tastat plats oferts per diferents col.lectius de cuina catalans; Caves innovadors monovarietals com un interessant Pinot Noir de Mont Ferran; Els millors formatges artesans de Catalunya; Tòfona; Llonganisses; El ja famós pa de la fleca Moner; Vins, molts vins i vins molt interessants. El passadís de vins de l'Empordà, amb els seus productors directes explicant el producte.... No és la meva intenció fer un llistat d'expositors i de les seves excel·lències...

Avui m'he sentit (ho faig sovint) orgullós de la meva ciutat. Content, encara que la majoria de ciutadans no en son conscients, per què durant cinc dies Girona esdevindrà el centre gastronòmic mundial. La concentració dels millors cuiners mundials, dels nous i joves cracks de la cuina, dels que volem aprendre, sumats als millors productors i distribuïdors presents que son el més fiable termòmetre de la salut d'una fira, ens diuen que el Fòrum Gastronòmic de Girona, amb el suport i recolzament de tota la ciutat, te molt futur per endavant.

Felicitats als organitzadors.

dissabte, 21 de febrer del 2009

La societat ha de canviar.


La societat ha de canviar, va dir Felip Puig a l'auditori de Caixa Girona, i continua...
...Això vol dir que els empresaris han de canviar, els comerciants han de canviar, els polítics han de canviar, els ciudatans han de canviar...
Totalment d'acord. Si Felip, estic amb tu.

El directiu empresarial que com a prioritat posava la ràpida multiplicació de beneficis sense mirar més enllà; El comerciant que estava més pendent de les pujades i baixades diàries de la borsa, que de la renovació del seu comerç i del que feia la competència; L'autònom valent que muntava del no res una empresa de lampisteria amb trenta treballadors -que ara son tots al carrer-; Els ciudatans que no paràvem de comprar molt per sobre de les nostres possibilitats... Tots hem de canviar. I ho farem per què no tenim més remei, la crisi ens ensenyarà, ens obligarà a fer-ho.

I els polítics, Canviaran? Canviaran la seva manera de manipular tot el que poden? Canviaran els forts sectarismes que hi ha a tots els partits? Canviarà l'aferrament i l'empoltroniment als càrrecs "aconseguits"? Aprendran a demanar disculpes quan s'equivoquen? Deixaran d'estar més pendents de sortir a la tv. perquè aquell dia al parlament, han aconseguit una bona oratòria que ha fet riure o enfadar als presents, que de gestionar el país, o al menys intentar-ho de veritat? Escoltaran de veritat el que necessita la gent? Tindran en compte a la gent, els parlaran de tu a tu i aconseguiran que la societat se senti implicada, vinculada als projectes?

No felip, no m'ho crec. No que no et cregui a tu, no crec que això passi d'unes paraules interessants dites en un moment de crisi com el que vivim.

La reforma que necessita el mon polític com el coneixem, si vol sobreviure abans que no peti del tot i arribem a uns nivells d'abstenció del 90%, del s'emenenfotisme general -que és cap a on anem, és una reforma de maneres, de polítics professionals, qualificats i amb ganes de política per el bé de tots. Creant ens mixtes i vinculants -però de veritat, no de cara a la galeria-, amb els diferents sectors de la societat.

Un petit però bon començament és pensar i dir que també els polítics han de canviar.
Ara falta fer-ho. No trobo cap petit indici que hi hagi algú amb aquesta disposició.

dijous, 12 de febrer del 2009

Despotisme il·lustrat al segle XXI


Un cop més, la lectura m’ha ajudat a entendre les coses. Fullejant “Un soñador para el pueblo” (de A. Buero Vallejo), obra de teatre de reconstrucció històrica situada a finals del segle XVIII, quan tingué lloc una revolta del poble provocada per les mesures dictades per el marqués de Esquilache, de com calia –de com imposava- anar vestit. El “motín de las capas i los sombreros” -Motín de Esquilache-. Ministre llavors més conegut que la actual Magdalena Alvarez, conegut per totes els projectes importants que havia portat a terme - amb el propòsit de millorar el país i la vida dels seu conciutadans, però sense ser apreciat en absolut per aquests, en un moment de la conversa amb el seu amic-traïdor marqués de la Ensenada , diu:
Esquilatxe: Però si no es tracta de ma dura...
Ensenada: No ho podem fer d’altre manera, Recorda el nostre lema, “Tot per a el poble però sense el poble.”
El poble sempre és menor d’edat
Esquilatxe:...“sense el poble”, no per que sigui sempre menor d’edat, si no per que encara és menor d’edat
Ensenada:No arribaràs molt lluny amb aquestes il·lusions, Jo les vaig perdre fa vint anys. T’han donat mai la més mínima mostra d’entendre quelcom? T’agraeixen tot el que fas per ells? Els has fet gran el país, els has donat instrucció, monts de pietat, els has tret la gana. ....I encara t’odien!

No trobeu alguna semblança amb la política actual?

Avui, tenim una elit, carregada de les millors bones intencions, que pensa que no és bo que “el poble” pensi que pot saber quelcom de les seves necessitats i decidir sobre elles. Tan sols informen el que han decidit, expliquen què han fet. Els nostres dirigents pensen que si els professionals del sector privat demanen ser tinguts en compte per a pensar i forjar entre tots la ciutat, el país, el que cal és ma dura, posicionaments durs per a demostrar-los-hi qui té el poder. Al meu entendre, aquest fet suposa un retràs cultural de gairebé 250 anys.
Si ens remuntem al segle XVIII veiem la majoria de cases reials europees intentant compaginar el fet de mantenir els seus privilegis amb el de voler millorar el benestar del seu poble permetent-los, molt discretament, l’accés a l’educació, la millora de la seva sanitat.... El Rei però continuava essent el centre total i indiscutible del poder i no tenia cap obligació de justificar les seves accions: “Tot per al poble, però sense el poble”. Era el Despotisme Il·lustrat, i l’invent se’ls va escapar de les mans i va acabar, sumada a altres causes –una greu crisi- provocant la Revolució Francesa de 1789.

Pot ser que comença a ser hora de explicar una mica d’història als nostres dirigents i demanar-los que escoltin i tinguin més en compte al “poble” per tal d’evitar una repetició dels desagradables efectes de la famosa guillotina -que va fer rodar molts caps-.

Ho entendran? Cal estar atents!

diumenge, 8 de febrer del 2009

Cristina Alsina, que bé que escrius!

Cristina, que bé que escrius!

Com m'agrada tot el que dius al teu nou post sobre la necessitat d'impulsar el comerç i el sector serveis, les pimes i les microempreses. Com m'agrada que comparis tot això amb la gestió professionalitzada dels espais comercials!
Que bé que escrius!

Quin plaer tenir una regidora amb les idees tan clares i apostant tant fort per el sector privat!

Ara tan sols falta passar del paper, de les paraules, als fets. Girona necessita urgentment gent amb ganes com tu, disposades a escoltar als professionals i els seus representants dels diferents sectors econòmics de la ciutat. De tota la ciutat. Barri Vell, Centre i Sant Narcís, Santa Eugènia... (bé, no cal que els nomeni tots, no?)

Has de pensar però que els grans centres comercials tenen -per normativa d'obligat compliment- un aparcament immens que els gironins no tenim. tenen un bon accés que nosaltres no tenim. Tenen una bona senyalització que nosaltres, a Girona, no tan sols no la tenim si no que la poca que hi ha, senyalitza malament. Si vull comprar un enciam, vaig al Caprabo per que quan vaig al mercat del Lleó, no tinc aparcament gratuït com a qualsevol súper per cutre que sigui.
Has de pensar, que els grans centres comercials i els seus professionals, mai no farien la errada, gran com la catedral, de posar pilones a la plaça de Sant Domènec eliminant vint places d'aparcament en un lloc on no n'hi ha per a que estigui tot "endreçat". D'això si que se'n diu promoure el comerç! Igual que eliminar constantment aparcaments gratuïts del centre de la ciutat per plantar arbres o a l'estació, quan no hi ha un bon transport públic.
Dius que ens cal "un lideratge actiu i representatiu dels seus actors" i, quan et reuneixes amb ells, amb els seus representants, si no et diuen el que vols sentir, t'enfades i t'enfrontes a ells.

Lluny estem de tenir el 100% dels espais oberts. Obre els ulls i veuràs que cada dia n'hi ha més de tancats. Passeja per tots els barris de Girona i mira quantes persianes hi ha baixades, pregunta a urbanisme quants locals s'estan adaptant per a vivenda. Alguna cosa esta fallant, no?

M'agrada molt com escrius...

dilluns, 2 de febrer del 2009

Ignasi Thió. El millor, sens dubte!

L'Auditori-Palau de Congressos de Girona IGNASI THIÓ.. President del comitè executiu de la Fundació Auditori-Palau de Congressos. Regidor de l'Ajuntament de Girona

Llegint avui a El Punt ( http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3460395 )
les explicacions de la breu història que el senyor Thió dona de l’auditori de Girona, voldria, i sempre buscant el millor per la ciutat, exposar el meu humil punt de vista sobre alguns dels punts tractats i altres que els no ha explicat.
Comença dient, en el primer paràgraf, “volem convertir la ciutat en un centre congressual de primera línia” Bé, això ho volem tots. M’agradaria saber però com ho pensa fer. Continua en el segon paràgraf, “lluny de voler polemitzar sobre si és un auditori o un palau de congressos”... i continua més endavant, “evidentment per construir un auditori i no un palau de congressos” Bé, ell mateix ja està entrant en polèmica. Deu patir per que la regidora en vol dir palau de congressos i ell auditori, no sé...

Continua, explicant l’èxit aclaparador de l’auditori. Ens dona dades que, si coneixem la manera generalitzada de treballar i manipular-les, no en les podem creure. Explica la seva preocupació per el bé de la ciutat: “La fundació que gestiona el Palau i el seu departament comercial treballen amb l'objectiu d'aconseguir que al Palau hi hagi activitat cada dia de l'any... ...que aquestes generin ocupació hotelera i de restauració, que els acompanyants comprin al comerç de la ciutat, agafin taxis i visitin la nostra ciutat...”
Quina barra! Quins taxis, els de la parada que hi ha just davant de l’auditori? On son?
Quins comerços? Donen informació del comerç gironí als visitants? Els acompanyen a veure Girona? Hi ha transport públic fins el centre?
Quina ocupació de restauració els preocupa? La dels restaurants de Girona? O pot ser els de l’Escala? Com és que la gent del restaurant El Ginjoler ja no hi son? Ho voldran explicar públicament? No, no poden. Bé, no volen. Com és que no hi ha un restaurant de Girona dins l’auditori? Com és que quan assisteixo a una reunió amb la gerència de l’auditori, com a restaurador de Girona, em posen tovallons amb el nom del Molí de l’Escala? (vull deixar clar que no tinc cap mena de problema professional amb en Jordi Jaques, amb el que tinc en molt bona consideració, un bon amic i professional) Sou uns hipòcrites. Sigueu valents, digueu la veritat quan us ho preguntem a la cara, no tireu pilotes fora, tenim dret a saber el per què de totes les adjudicacions a dit i, si no, no les feu.

Acabo...

Continua dient ja al final: “Totes aquestes accions es fan conjuntament amb Girona Convention Bureau (Cambra de Comerç), amb el Patronat de Turisme de la Diputació, amb Turisme de Catalunya i informant-ne l'Associació d'Hostaleria Girona Radial.” És que no te vergonya, no puc creure que aquest senyor tingui la barra de dir que “informa” a l’associació d’hostaleria i es quedi tan tranquil. No després que aquesta associació hagi demanat en roda de premsa, fa molts pocs dies, formar part de les decisions que es prenen en lloc d’estar-ne “informats”.
No sé si inclinar-me a pensar que fa dies que no dorm bé, és bon noi, no te mala fe però no sap el que diu; Que és una persona dolenta i posa el dit a la llaga expressament; o bé que se li enfot totalment el sector privat i diu el discurs que te aprés encara que no sigui cert i que no el posi en pràctica.
Amb gent així no podem anar bé...

Una llàstima!