dissabte, 12 de febrer del 2011

Girona a Fitur


Mostra del menú d'un dels dies. Catalunya no pot oferir algo millor?

Fa poc vaig anar a Fitur. La Fira Internacional del Turisme, que es fa anualment a Madrid.

Em va sorprendre l’estand de Catalunya. Era immens, molt ben situat, -el primer del passadís central. Preparat per a que es poguessin fer presentacions territorials massives, amb una sala de premsa ben equipada, microfonia, tècnics de so, grans pantalles de tv. Amb espais per a fer molts contactes, una amplia cafeteria, un reservat per a menjador, etc. Un estand on predominava el color blanc, la senzillesa, m’atreviria a dir fins i tot la nuesa dels diferents espais. Un estand atès per diferents tècnics dels diferents organismes que hi participaven. Uns i sobretot unes tècniques de turisme que atenien les consultes i ampliaven contactes amb una professionalitat envejable. Llàstima que el disseny de l'espai fos pèssim i sempre estigués gairebé buit!

Vaig acostar-me al petit taulell del Patronat de turisme de Girona - Costa Brava i no hi vaig trobar cap fulletó informatiu, planell, tarja, díptic, o el que fos, de Girona ciutat. Res, ni un sol paperet.
Dijous a la tarda, la regidora de Promoció de la ciutat de Girona, la representant del nostre ajuntament, va fer una intervenció sonada: Sense cap vergonya, va pujar a l’escenari preparat per a les presentacions i sense ni una sola persona de públic -bé, hi era jo parlant amb un amic-, sense premsa, sense oients, va començar a presentar, a “vendre” Girona i la seva nova i fantàstica ruta de les pedres. Jo sí que em vaig quedar de pedra al sentir que la seva intervenció allí, a Madrid i dirigida a una fira internacional, era integrament en Català. D’això se’n diu saber-ne! Va acabar els seus deu minuts de gloria, amb una quinzena d’espectadors reclutats a corre-cuita entre el personal que van trobar per l’estand.

Em pregunto què ens va costar el desplaçament i les dietes d’aquesta senyora i la seva brillant ponència!
Hauríem de començar a queixar-nos de veritat. Ara és el moment. No ens podem permetre quatre anys més d’ineptituds, enganys, robatoris i desídies institucionals com les que em tingut. Si no hi ha turistes, els hotels són vuits, als restaurants no hi entra gent i les botigues no venen. Si no ens agafem en serio el palau de congressos que hauríem de tenir –i que no tenim-, i com s’ha de fer funcionar, no vindran congressistes. Si institucions i sector privat no anem junts, no ens en sortirem.
Qui s’hi compromet?