dissabte, 15 de gener del 2011

Aquest govern ja no podrà ser dels millors

Llegeixo amb estupefacció, la notícia estrella d'aquest vespre.

CIU l'ha cagat i molt fort.

Artur Mas va deixar molt clar molts cops i davant molta gent que, si guanyava les eleccions faria un govern de màxims, dels millors.

Avui, em pregunto si en Mas és un mentider tipus ZP o bé algú l'hi ha donat gat per llebre. -Vull creure en la segona  opció.

Fitxant un dels pitjors gestors municipals que hi ha hagut a la ciutat de Girona, no es pot fer un govern dels millors.

No, em sap greu, no hi estic d'acord. Aquest senyor no ha fet ni farà les coses bé.
Ho puc dir com a empresari de Girona per que m'ha fet perdre directament molts milers d'euros
Ho puc dir com a ciutadà de Girona per que ens ha fet perdre molts milions d'euros
Ho puc dir com a veí seu perquè a part de fer-me perdre clients, a casa serva i tot i sent regidor d'urbanisme, s'ha saltat la normativa urbanística municipal del Barri Vell molts cops.

Poc ha durat la gran il·lusió que molts vam posar amb CIU.

Una llàstima...

dimarts, 11 de gener del 2011

Mentre

://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/354296-critiques-dels-locals-de-girona-per-laugment-de-les-taxes-de-les-terrasses.html


Cal felicitar als nostres governants municipals per la feina ben feta. Per que cada dia la fan més bé. Per que s'estimen la ciutat i demostren cada dia, esforçant-se fins a l'infinit que són els millors del mon.

M'agradaria exposar-vos un poema que m'ha sortit del cor tot llegint la notícia:

-Mentre l'alcaldessa no es cansa, un i altre cop de demanar als restaurants que baixem els preus de les cartes i els menús, per al bé de la ciutat, ells ens pugen vergonyosament (un 60%) els impostos. (Perdo, les taxes. Els impostos no pugen, ja ho va dir.)

-Mentre inauguren el nou centre municipal d'informació turística en un lloc on no hi ha turistes, tanquen les portes del que hi havia en el lloc on hi passen turistes (la Rambla). No han escoltat les queixes del sector i la posterior demanda i fins i tot súplica de cessió urgent de l'antic espai d'informació ara tancat i vital per al turisme a la nostra ciutat.

-Mentre que des del sector privat es proposa i es presenta a l'ajuntament un projecte d'aula gastronòmica al Mercat del Lleó, la lleona de torn roba el projecte que li han presentat, roba els diners destinats a la promoció gastronòmica de la ciutat, munta una aula xapucera i insostenible i hi enterra tot el pressupost disponible. (i el no disponible però això, en tot cas hauria de ser la fiscalia qui ho demanés)

-Mentre el sector privat denuncia la mala senyalització a la nostra ciutat i en demana una revisió urgent, es fan rutes senyalitzades per anar a veure les pedres.

-Mentre moltíssims municipis gironins accedeixen a fires promocionals amb un cost baixíssim aportant planells, tríptics, fulletons, etc. El nostre ajuntament amb la seva fantàstica àrea de promoció dirigida per la millor regidora que ha tingut Girona en molts anys, no apareix enlloc, no li cal

-Mentre els bars, cafeteries, restaurants i hotels, pateixen la crisi econòmica de manera especialment dura, l'ajuntament tarda dos anys a permetre l'ús de les estufes a les terrasses. Llavors però han de pagar un 60% d'increment de taxes.

-Mentre l'Auditori no faci de veritat de palau de congressos i es conformi amb ser auditori i poca cosa més...

-Mentre el regidor d'urbanisme tingui la llibertat de fer obres de reforma al Barri Vell, fora de normativa...

-Mentre els senyors de l'oposició no facin res per a evitar tot aquest desgavell que tenim al consistori...

-Mentre...

Mentre anem baixant el cap, ens anem queixant individualment, continuem pagant i a sobre, la majoria de nosaltres fem bona cara quan ens venen a veure... Podrem continuar aquesta llista de manera inacabable.

Aviat però vindran eleccions... Continurà tot igual?

dijous, 6 de gener del 2011

Carbó de reis a l'ajuntament de Girona

Mentre feia de patge reial, a quarts d’una de la matinada, a Girona, dins d’una furgoneta amb un bon amic, després d’un sopar amb molta beguda i poca aigua, tornàvem cap a casa amb la feina feta. Hem anat a buscar un dels regals grans i pesats que viatjava a cos de rei: una taula de fusta, de jardí .

Amb la furgoneta passem per davant de l’ajuntament. M’adono que allí ja han passat els reis. Sí, la porta és tota plena de carbó (No es deuen haver portat del tot bé). La furgoneta no s’atura i passem la Plaça del Vi. El meu amic, que m’ajudava a fer de patge, condueix la furgoneta grossa de la seva empresa sense massa pràctica. De cop li demano que s’aturi i faci marxa enrere. Farem una foto de la porta de l’ajuntament amb el carbó. Una foto interessant per a compartir amb els amics feisboqueros. Oh! M'adono que no porto el mòbil. L'he deixat a casa.  Li demano el seu telèfon per a fer la foto i em contesta algo així com que baixa ell a fer-la, que és més ràpid això que explicar-me com va la càmera del mòbil.

La furgoneta grossa, negra mate, al mig de la plaça del vi just davant la porta de la casa consistorial; jo a dintre, ben assegut i amb el cinturó posat; en Josep baixa, es planta davant la porta de l’ajuntament i s’apropa per a fer la foto. No se li engega el flaix i es queda dret, pal plantat allí davant, mira l’aparell per tal de fer la foto amb flaix..

















Apareix de cop, per la cantonada, un cotxe de la policia municipal. Li dic en broma i amb veu alta: Josep, compte, la poli! El cotxe accelera una mica i passa entre la furgoneta i el fotògraf de manera ràpida i es posa entravessada davant la furgoneta. Baixen els agents i es dirigeixen directament a en Josep disposats, com a mínim, a detenir-lo convençuts de que és el brètol que acaba d'omplir  l’entrada de l’ajuntament de carbó. L’hi demanen explicacions. Ell, sorprès de la situació s’excusa una mica: nooo.. tan sols volíem fer una foto... el facebook..

No puc aguantar més. Em poso a riure com un boig des de dins la furgoneta. És una situació tan surrealista com còmica.  El vi, els caves i el gintònic de després de sopar em fan perdre una mica el control i no puc parar de riure quan veig tres cotxes patrulla més que arriben a la plaça amb les llums blaves engegades, a tota màquina  i els agents, baixant dels seus vehicles, envolten al suposat fotògraf-delinqüent.

Em sap molt greu no haver pogut fer la foto del president d'una associació de comerciants, un amic, un premi J.M.casero, un empresari gironí, a la una de la matinada, davant la porta de l'ajuntament, envoltat de policies que no sabien ben bé si detenir-lo o no.


(Les restes de cava i dels dels gintònics de després de sopar)



Baixo de la furgoneta i em dirigeixo a una agent –tot rient-, explicant-li que, encara que a vegades la “liem” una mica i tenim fama de crítics amb algunes accions del consistori, som bons ciutadans i ja no tenim edat per a bretolades.
En aquell moment des de la central els avisen que a casa de l’alcaldessa també hi ha passat el mateix rei. Ens deixen marxar, marxen. A prop de la casa un ex-conseller que viu al Barri Vell, també hi ha moviment de patrulles. Els reis van ràpids...

Un cop a casa -amb una patrulla al darrera vigilant-nos-, ens n’adonem que cap dels dos portàvem cap mena d’identificació, havíem begut una mica i la furgoneta, per allí no hi podia passar. Comentem i imaginem què hagués passat si no ens haguessin cregut, si a més, hi hagués hagut la nostra estimada primera tinent d'alcalde com a alcaldessa en funcions, si a més, ens haguessin fet bufar i si a sobre, a la furgoneta hi haguessin hagut restes de carbó d'alguna barbacoa passada.

Un titular de primera plana per a la premsa local: Coneguts representants del comerç i hostaleria, detinguts per haver omplert la porta de l'ajuntament de carbó, després de beure's uns quants gin-tònics.

És complicat aixó de fer de patge reial... ;-))

PD: Perdoneu la mala qualitat de la foto. Els municipals no ens han deixat tornar-ho a provar


diumenge, 2 de gener del 2011

BON ANY

Ara fa un any acomiadava el 2009 amb un escrit, enmig d'una forta preocupació social per l'atur, la crisi, la manca de finançament, el tancament de molts locals de comerç i restauració, i la incertesa dels que no havíem tancat de saber quant temps més podríem aguantar.
Llavors vaig compartir amb vosaltres que el 2010 se’m presentava ple de projectes interessantíssims tant professionalment com per al creixement personal.

A l’hora de la veritat però, la majoria d’aquells projectes no s’han materialitzat.
No ho han fet però per que he tingut una inexplicable pluja de propostes, moltes d’elles de gent que no coneixia, per a portar a terme projectes de naturalesa molt diferent. Avui, necessitaria tres “jo” per a poder fer tot allò que m’han proposat i que per alguna raó o altre m’han atret. No dono més de mi. Tinc un límit físic i d’horari. Em sap greu...

Ha passat un any: Un projecte meu d’educació alimentària ha guanyat una beca; Faig molts tallers de cuina a llocs molt diferents; No he hagut de tancar cap local. No he hagut de continuar rebaixant el nombre de treballadors; Hem pogut aturar les pèrdues empresarials de l’any 2009. Tot això Amb el cinturó bastant més estret, sí. Fent moltes més hores, sí. Però em sento molt viu i més fort.

Deixem una dècada, els primers deu anys orfe de pare; uns anys amb uns canvis de governs i governants per a oblidar; uns anys on hem passat d’aconseguir diners fàcils a tenir difícil cobrir les nòmines; Els fills han passat de nadons a nois; Alguns amics s’han separat i altres s’han allunyat. Hem passat però uns anys molt bons amb uns records inesborrables.

Comença una nova dècada i amb ella neixen noves il•lusions: Neix un nou projecte súper interessant, assessorar la posada en marxa d’una petita xarxa d’hostatgeries a la província de Girona; Comença un nou i diferent govern; Hi haurà canvis a les alcaldies, això provocarà canvis als consells comarcals, a les diputacions, a institucions i patronats varis... -Bé, ja començava a tocar. Serà una dècada de fills adolescents –ai, ai; D’arribar als cinquanta i pico -Déu n’hi do!; d’aprendre a agafar-me les coses amb més tranquil•litat; Segurament d’aprendre a viure una mica més la vida.

Vull continuar amb tots vosaltres aquests propers deu anys. Estic content amb la gent amb la que em relaciono. Amb els que coincidim i amb els que discrepem. Amb els que els agraden els gintònics i als que no. Amb els que em doneu consells i als que em demaneu opinió. Estic segur que els meus propers anys seran d’una intensitat gairebé comparable amb l’adolescència i m’agradarà poder-ho compartir amb vosaltres.

Bon any!