Independència i punt

Aplaudeixo les declaracions que de fa dies està fent el senyor López Tena.
Se li ha acabat la paciència i ha vist la llum, ha entès que els espanyols no ens consideraran mai una nació. No poden ni volen entendre aquesta mania que tenim els catalans de parlar en català. No podran entendre el perquè als restaurants hi tenim les cartes en català, demanem etiquetatge en català o a les escoles s’ensenya en català.

Em sobta que en López Tena hagi trigat tant a adonar-se que no hi ha res a fer, que no hi ha res a discutir, amb els espanyols. Es una discussió totalment inútil i les baralles no porten enlloc. Ho vaig tenir clar essent adolescent en un llarg internat de dos anys en una escola prop de Salamanca.

El que em sobta més però, és que cap membre de la política catalana encara no ho sàpiga i a hores d’ara encara tinguin esperança de poder pactar alguna cosa, recollir alguna engruna més i intentar que el nostre Ibertren de rodalies no acabi de petar del tot. Això sí, digueu-los on es la seva càmera per què puguin sortir bé a la foto.

No cal que ens discutim, no ens barallem. Declarem la independència, ho necessitem. Si continuem així Catalunya aviat s’acostarà al tercermundisme en infraestructures i logística empresarial. No anem en contra d’Espanya, no perdem temps. Espanya està bé on és, som nosaltres que hem de marxar. Sens dubte des de fora ens entendrem més cordialment amb els nostres veïns espanyols. Es molt senzill: Independència i punt.