Aquest vespre mentre sopava, he rebut la notícia de que en Jordi Miró (Vicepresident del Girona FC), era ingressat a l’hospital Trueta en estat greu . No tinc detalls de com està ni sé exactament què li ha passat. Alguna cosa a veure amb l’aparell respiratori.
Ahir, just després del partit, assegut a la sala de la llotja de Montilivi, entre xuixos petits de can Castelló i una copeta de cava, varem quedar per a reunir-nos aquesta setmana per a tractar de les camisetes oficials del Girona –ja a punt d’arribar- i de les noves bufandes...
Ja ho sabem tots que la vida dona girs inesperats, durs, cruels i imprevisibles. Alguns diuen que la gràcia de tot plegat –de la vida en si mateixa- rau en aixó precisament; No podem saber mai que ens passarà un segon després. Aquest coneixement el tenim amagat en algun archiu secundari o “darrera de” en el nostre cervell. No podríem viure pensant que en cada moment ens poden passar coses terribles.
En Jordi, persona jove, amable, correctíssim, amic del riure i somriure constant, serio en la feina, no mereix estar ingressat passant-s’ho malament.
Per què toquen les desgràcies a la gent que menys les mereix?
Ànims Jordi. Ara mateix quan acabava d’escriure, a quarts de dues de la matinada, un ocellet de la UCI, m’ha dit que ets fora de perill. Va, que ja tinc ganes de mes xuixos...
1 comentari:
Comparteixo absolutament el que dius al blog, no en sabia res i m'hje quedat de pedra, espero que es recuperi el més aviat possible...
Publica un comentari a l'entrada