Sempre he sabut que és difícil fer les coses a gust de tothom.
Els nostres gestors institucionals ho tenen molt complicat per a portar a terme actuacions que vagin bé a la majoria de la ciutadania i que, aquests a més, ho entenguin així. El poble, sempre és i serà el poble i no saben massa el que els hi convé...
Per aquest motiu és necessari a vegades, i sense fer massa soroll, tirar pel dret i decidir què és el millor per a ells.
Si a més ens trobem que la governabilitat de la teva ciutat és compartida a tres bandes i tu en tens el trosset més petit, encara ho tens molt més difícil. Això ho entén fins i tot un nen de 10 anys.
Segurament soc un dels que no entén i no està ni pot estar d'acord que segons quines decisions de l'ajuntament siguin unilaterals i tirant pel dret, m'agradaria ser més conformista, -ves què hi farem!
Fa pocs dies vaig entrar al primer pis de l'edifici municipal que hi ha a la plaça del Jurats, pis, sala diàfana, que m'era coneguda de varies visites i d'haver-hi passat unes quantes hores.
La meva sorpresa va ser màxima en veure que algú s'havia carregat la gran sala diàfana que comprenia aquell primer pis d'aquell edifici tan ben situat. Sala municipal, -s'ha de dir, amb capacitat per a 150-200 persones al bell mig del Barri Vell. Ara, és ple de tabics, partions que perfilen i defineixen despatxos i sales petites.
Els senyors d'ICV del nostre ajuntament, sense dir ase ni bèstia, van decidir fer obres. M'agradaria veure la llicència (m'hi jugo un sopar que inexistent o manipulada), el projecte, els estudis de prevenció de riscos i estudis varis que ens demanen a qualsevol ciutadà per a fer la més mínima obra. M'agradaria saber en quin moment es va decidir i a qui es va informar. Ho sabien els seus socis de govern? No, no ho crec.
És igual, i què! És una "parcel·la" que ens toca gestionar a nosaltres. Qui ens ha de dir què? Que hi ha de dir el poble? Res, no pot dir res.
Fa pocs dies, un destacat membre de la vida política i social gironina, m'explicava un projecte que els senyors d'ICV tenien al primer pis del Mercat del Lleó (un altre primer pis que els hi va tocar en fer el repartiment de bens de ciutat durant la dura la negociació que hi va haver després de les eleccions) que és on ara tenen unes oficines que encara no sé ben bé que hi fan a part de decidir enviar cartes als nostres fills menors de 10 anys recomanant-los fer servir preservatius en les seves relacions sexuals, sense cap anunci previ als seus pares... Perdó, he perdut el fil... El projecte per aquest equipament de primera, en unes dependències extraordinàries i amb immillorable situació, just a sobre el mercat, era tan genial com muntar-hi un espai de dentistes sense fronteres. Si, de veritat, no és un acudit per molt que ho sembli.
S'han tornat bojos aquests romans!
De moment ja hem perdut (il.legalment) una de les millors sales de que disposàvem al Barri Vell. Deixarem perdre estúpidament un dels altres espais que hi ha en aquesta ciutat?
Si, entenc que és molt difícil fer les coses al gust de tothom.
Una llàstima...
Els nostres gestors institucionals ho tenen molt complicat per a portar a terme actuacions que vagin bé a la majoria de la ciutadania i que, aquests a més, ho entenguin així. El poble, sempre és i serà el poble i no saben massa el que els hi convé...
Per aquest motiu és necessari a vegades, i sense fer massa soroll, tirar pel dret i decidir què és el millor per a ells.
Si a més ens trobem que la governabilitat de la teva ciutat és compartida a tres bandes i tu en tens el trosset més petit, encara ho tens molt més difícil. Això ho entén fins i tot un nen de 10 anys.
Segurament soc un dels que no entén i no està ni pot estar d'acord que segons quines decisions de l'ajuntament siguin unilaterals i tirant pel dret, m'agradaria ser més conformista, -ves què hi farem!
Fa pocs dies vaig entrar al primer pis de l'edifici municipal que hi ha a la plaça del Jurats, pis, sala diàfana, que m'era coneguda de varies visites i d'haver-hi passat unes quantes hores.
La meva sorpresa va ser màxima en veure que algú s'havia carregat la gran sala diàfana que comprenia aquell primer pis d'aquell edifici tan ben situat. Sala municipal, -s'ha de dir, amb capacitat per a 150-200 persones al bell mig del Barri Vell. Ara, és ple de tabics, partions que perfilen i defineixen despatxos i sales petites.
Els senyors d'ICV del nostre ajuntament, sense dir ase ni bèstia, van decidir fer obres. M'agradaria veure la llicència (m'hi jugo un sopar que inexistent o manipulada), el projecte, els estudis de prevenció de riscos i estudis varis que ens demanen a qualsevol ciutadà per a fer la més mínima obra. M'agradaria saber en quin moment es va decidir i a qui es va informar. Ho sabien els seus socis de govern? No, no ho crec.
És igual, i què! És una "parcel·la" que ens toca gestionar a nosaltres. Qui ens ha de dir què? Que hi ha de dir el poble? Res, no pot dir res.
Fa pocs dies, un destacat membre de la vida política i social gironina, m'explicava un projecte que els senyors d'ICV tenien al primer pis del Mercat del Lleó (un altre primer pis que els hi va tocar en fer el repartiment de bens de ciutat durant la dura la negociació que hi va haver després de les eleccions) que és on ara tenen unes oficines que encara no sé ben bé que hi fan a part de decidir enviar cartes als nostres fills menors de 10 anys recomanant-los fer servir preservatius en les seves relacions sexuals, sense cap anunci previ als seus pares... Perdó, he perdut el fil... El projecte per aquest equipament de primera, en unes dependències extraordinàries i amb immillorable situació, just a sobre el mercat, era tan genial com muntar-hi un espai de dentistes sense fronteres. Si, de veritat, no és un acudit per molt que ho sembli.
S'han tornat bojos aquests romans!
De moment ja hem perdut (il.legalment) una de les millors sales de que disposàvem al Barri Vell. Deixarem perdre estúpidament un dels altres espais que hi ha en aquesta ciutat?
Si, entenc que és molt difícil fer les coses al gust de tothom.
Una llàstima...
1 comentari:
En el cas de l'edifici de la Plaça dels Jurats... no sé si algú pot fer-hi res. En el cas de la reforma del Mercat del Lleó... espero que entre tots els hi poguem impedir. Donarem alternatives i raons. Però si no son suficients, donarem batalla. Gràcies per parlar-ne. Salut!
Publica un comentari a l'entrada