dijous, 11 de juny del 2009

15 de Juliol

Ja tenim data límit, 15 de Juliol de 2009.

He posat una ampolla de cava en fresc per tal de poder-la obrir just o pot ser abans d'aquesta data.

Si, el president del govern espanyol ha "apretat" als seus i als altres seus que son entre nosaltres i als seus amics, socis i companys d'aventures governamentals, per a que s'afanyin a posar-se d'acord o, en cas contrari s'haurà acabat la negociació.

No entenc que vol dir que si no es posen d'acord s'acabarà la negociació. Algú pot explicar-m'ho? Vol dir pot ser que ja no tindrem res a dir-hi? Vol dir que els vint i cinc diputats catalans a Madrid es menjaran els mocs públicament? Vol dir que per nassos tindrem acord encara que -n'estic segur-, serà de totes totes un mal acord camuflat, disfressat?

El problema no s'acabarà fins que no s'adonin que el que demanen és totalment lícit. És nostre i tan sols nostre.
Qui s'ha cregut que és aquest mentider compulsiu, aquest estafador de paraules, diners i fets, aquest lladre que tenim com a president del govern d'espanya per a "avisar" de que si no hi ha acord s'haurà acabat tot!

Fins quant els catalans ens deixarem trepitjar vegada rere vegada sense dir prou d'una vegada?
Tindran el que haurien de tenir els diputats catalans per a plantar-se i deixar amb el cul a l'aire, si cal, als seus socis-majoritaris-capitalistes de Madrid? No, la colla d'ineptes i venuts que tenim al nostre petit govern, no ho podran fer, no en saben.

Senyor Montilla, jo no el vaig votar ni ho faria mai. Com li podria explicar... És una mica com si no em sentís del tot identificat amb vostè...
Molta gent creu que ho aconseguirà, que no ens enganyarà i tindrem un finançament potable. A mi, m'agradaria tant poder creure-ho!

Ja n'hi comença haver prou, no? Estem farts de la desídia del seu govern, de les ambaixades sense transparència de pressupost del seu soci bigotut. De la ineptitud reiterada de consellers anti-sistema dirigint interior, de que ens prenguin el pel mentre el país se'n va a n'oris, mentre cada dia tanquem més empreses... estem farts de tot, de tot plegat.

1 comentari:

Jordi Alins ha dit...

Em sembla una bona reflexió. Encara no entenc com van donar suport als pressupostos generals de l'estat i altres votacions.

Per mantenir la moral, posaré tres ampolles de cava de diferent qualitat per compartir la que correspongui segons l'acord.

Salut, sort i seny