No puc creure el que diuen els representants dels diferents partits polítics. No puc creure que no ens enganyin altre cop.
Haig de reconèixer que no en tinc ni idea de macroeconomia autonòmica ni de les balances fiscals ni de si està bé 3.000 milions o en necessitem 5.000 al cap de 25 anys o pot ser la xifra no te massa importància i el que realment ha de comptar és el model i les bases que es faran servir per a definir aquest model.
Ens enganyen i ho saben. Ens enganyen a La capital d'espanya i ens enganyen a la plaça Sant Jaume.
Fa anys, just abans d'haver de votar per l'Estatut, em van passar uns Pdf amb la comparativa de l'estatut aprovat per el Parlament de Catalunya i el que va quedar després de passar-lo pel "ribot" madrileny, vaig adonar-me'n de la facilitat que hi ha a manipular dades i redactats i fer demagògia sobre les mateixes per tal que el poble sigui conduit per allí on volen, tant els que ens governen com els que estan a la oposició.
N'estic segur que ara passa el mateix. Segur que acabem pactant just abans del termini, la xifra serà de 3.500 o de 3.800 milions i el termini de tres o quatre anys. N'estic segur que CIU dirà que no hi està d'acord, bé per que el temps ha excedit el que dicta el text estatutari o bé per que la xifra no arriba al seu sostre màxim, el PP dirà o bé que robem a espanya o també pot ser que tot i que inncontitucional ho troben insuficient. Del tripartit, millor no opinar-ne, sens cap mena de dubte per a ells serà -sigui el que sigui-, el finançament que necessitem i a més, dins del termini pactat! (amb tan sols tot un any d'incompliment, però aixó no ens importa ni un pito)
No em considero, no soc pessimista. En aquest cas però deixeu-me que tingui "dubtes raonables" que els nostres colonitzadors ens donin el que reclamem, el que necessitem. Cada Euro que ens donin de més de la misèria que hem rebut fins ara, ens el descomptaran d'alguna de les altres partides pressupostàries dallí on faci falta.
Ens entossudim a barallar-nos amb els nostres inquisidors quan el més fàcil seria sens dubte agafar totes les nostres empreses i traslladar-les al País Basc, agafar a tota la població catalana empadronar-la allí també. D'aquesta manera, entre el que ens estalviaríem com a empresaris i com a ciudatans, al cap de dues o tres generacions potser podriem arribar a tenir les infraestructures i el poder adquisitiu industrial, turístic, social, particular.. que en aquest moment hauríem de tenir i que ara tan sols és una utopia molt llunyana.
Una llàstima...
Haig de reconèixer que no en tinc ni idea de macroeconomia autonòmica ni de les balances fiscals ni de si està bé 3.000 milions o en necessitem 5.000 al cap de 25 anys o pot ser la xifra no te massa importància i el que realment ha de comptar és el model i les bases que es faran servir per a definir aquest model.
Ens enganyen i ho saben. Ens enganyen a La capital d'espanya i ens enganyen a la plaça Sant Jaume.
Fa anys, just abans d'haver de votar per l'Estatut, em van passar uns Pdf amb la comparativa de l'estatut aprovat per el Parlament de Catalunya i el que va quedar després de passar-lo pel "ribot" madrileny, vaig adonar-me'n de la facilitat que hi ha a manipular dades i redactats i fer demagògia sobre les mateixes per tal que el poble sigui conduit per allí on volen, tant els que ens governen com els que estan a la oposició.
N'estic segur que ara passa el mateix. Segur que acabem pactant just abans del termini, la xifra serà de 3.500 o de 3.800 milions i el termini de tres o quatre anys. N'estic segur que CIU dirà que no hi està d'acord, bé per que el temps ha excedit el que dicta el text estatutari o bé per que la xifra no arriba al seu sostre màxim, el PP dirà o bé que robem a espanya o també pot ser que tot i que inncontitucional ho troben insuficient. Del tripartit, millor no opinar-ne, sens cap mena de dubte per a ells serà -sigui el que sigui-, el finançament que necessitem i a més, dins del termini pactat! (amb tan sols tot un any d'incompliment, però aixó no ens importa ni un pito)
No em considero, no soc pessimista. En aquest cas però deixeu-me que tingui "dubtes raonables" que els nostres colonitzadors ens donin el que reclamem, el que necessitem. Cada Euro que ens donin de més de la misèria que hem rebut fins ara, ens el descomptaran d'alguna de les altres partides pressupostàries dallí on faci falta.
Ens entossudim a barallar-nos amb els nostres inquisidors quan el més fàcil seria sens dubte agafar totes les nostres empreses i traslladar-les al País Basc, agafar a tota la població catalana empadronar-la allí també. D'aquesta manera, entre el que ens estalviaríem com a empresaris i com a ciudatans, al cap de dues o tres generacions potser podriem arribar a tenir les infraestructures i el poder adquisitiu industrial, turístic, social, particular.. que en aquest moment hauríem de tenir i que ara tan sols és una utopia molt llunyana.
Una llàstima...
1 comentari:
sí, però oblides un petit detall: no volem ser independents perquè sí, no ens soluciona res agafar els petracols i tornar-nos bascos. el que volem és ser catalans de ple dret, totalment, sense traves i sense impediments ni restriccions. no es tracta de deixar de ser espanyols per passar a ser una altra cosa. es tracta de poder ser catalans, simplement.
Publica un comentari a l'entrada