Fa pocs dies, es donaven a conèixer els restaurants més destacats que tenim segons la “Guia Michelin”. Girona, ha estat especialment reconeguda. El Celler de Can Roca, amb la seva tercera estrella –merescuda fa anys-, encapçala les felicitacions que li arriben de tots els racons del mon. Tenim a “casa” el reconegut com a 5é millor restaurant de tot el mon i hauria estat una errada important de la guia francesa, no atorgar-li la màxima distinció .
La cultura gastronòmica que ens han legat els nostres avantpassats, ens ha portat a convertir-nos en una de les zones més reconegudes a nivell mundial per la seva gastronomia. -En poc més d’una hora de camí, trobem el millor restaurant del mon i el cinquè, quatre restaurants amb la màxima distinció d’aquesta guia francesa; Les Cols d’Olot ara ja amb dues estrelles, així com Bo.Tic i la Fonda Xesc que n'obtenen la primera.
No hem d’oblidar però que tenim entre nosaltres, uns quants cuiners més que “renoven” les seves estrelles. “Renoven” per que –és de justícia explicar-ho- els han tornat a destacar de nou però no conserven les que ja tenien, els hi han tornat a donar de nou. Tenir una estrella no és, ni molt menys, tenir la seguretat ni la tranquil·litat de que no te’n quedis sense. Al contrari, la pressió, la responsabilitat que comporta haver estat escollit entre els millors fa que no puguis baixar ni un segon la guàrdia cap dels 365 dies de l’any.
Deixant de banda els importantíssims reconeixements estel·lars, tenim, a la nostra zona d’influència, una amplíssima mostra de restaurants amb un nivell i cultura gastronòmica, que difícilment trobarem a cap altre lloc. Som “l’ull de l’huracà” de la gastronomia mundial. Ens ho hem de creure i també nosaltres hem de treballar més que mai per tal de continuar aconseguint més reconeixements. Ens hem d’implicar encara més amb els productors que aposten diàriament per la qualitat dels seus productes, amb pagesos i comerciants de mercats, amb distribuïdors que comencen a entendre que en la qualitat hi ha el futur.
Hem d’aconseguir que les institucions creguin en nosaltres i ens tinguin en compte a l’hora de programar les seves estratègies turístiques i de promoció de territori.
Felicitem-nos i omplim les copes de cava, sí: ens ho mereixem. Però un cop haguem brindat, tornem-nos a arremangar i demostrem que encara tenim molt recorregut.
La cultura gastronòmica que ens han legat els nostres avantpassats, ens ha portat a convertir-nos en una de les zones més reconegudes a nivell mundial per la seva gastronomia. -En poc més d’una hora de camí, trobem el millor restaurant del mon i el cinquè, quatre restaurants amb la màxima distinció d’aquesta guia francesa; Les Cols d’Olot ara ja amb dues estrelles, així com Bo.Tic i la Fonda Xesc que n'obtenen la primera.
No hem d’oblidar però que tenim entre nosaltres, uns quants cuiners més que “renoven” les seves estrelles. “Renoven” per que –és de justícia explicar-ho- els han tornat a destacar de nou però no conserven les que ja tenien, els hi han tornat a donar de nou. Tenir una estrella no és, ni molt menys, tenir la seguretat ni la tranquil·litat de que no te’n quedis sense. Al contrari, la pressió, la responsabilitat que comporta haver estat escollit entre els millors fa que no puguis baixar ni un segon la guàrdia cap dels 365 dies de l’any.
Deixant de banda els importantíssims reconeixements estel·lars, tenim, a la nostra zona d’influència, una amplíssima mostra de restaurants amb un nivell i cultura gastronòmica, que difícilment trobarem a cap altre lloc. Som “l’ull de l’huracà” de la gastronomia mundial. Ens ho hem de creure i també nosaltres hem de treballar més que mai per tal de continuar aconseguint més reconeixements. Ens hem d’implicar encara més amb els productors que aposten diàriament per la qualitat dels seus productes, amb pagesos i comerciants de mercats, amb distribuïdors que comencen a entendre que en la qualitat hi ha el futur.
Hem d’aconseguir que les institucions creguin en nosaltres i ens tinguin en compte a l’hora de programar les seves estratègies turístiques i de promoció de territori.
Felicitem-nos i omplim les copes de cava, sí: ens ho mereixem. Però un cop haguem brindat, tornem-nos a arremangar i demostrem que encara tenim molt recorregut.
(Publicat al Punt Diari, el 8/12/09) http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/112962.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada