dissabte, 27 de febrer de 2016

Som més espanyols del que ens pensàvem?



Costa d'entendre què està passant a Girona. L'evident manca d'experiència del nou alcalde en el rar i complicat món de les relacions entre els diferents grups municipals, la seva manca de destresa en segons quines declaracions, sumat  a comportaments i actituds inacceptables d'alguns regidors de govern, han portat a la ciutat de Girona a fer un ridícul sense precedents.
Aquests últims dies, hem pogut llegir articles d'opinió en premsa i a les xarxes, de gent a qui tinc en consideració que m'han sorprès. Un ex-conseller republicà comparant el pacte puntual a Girona de C's i PP amb l'acord a l'ajuntament de Lleida que els portarà a un vergonyant bilingüisme,  mostrant a la xarxa que en realitat no en tenia ni idea de quins eren els termes d'aquest acord, el seu rebuig era per la contra-natura-política del pacte, sense importar què era el pactat.
Un periodista independentista amb canal propi de notícies on-line que actua en la mateixa línia: No es pot pactar res amb els partits unionistes o contraris a la independència. Perdoneu però no ho puc entendre.  Els membres electes del PP i de C's són enemics a abatre o son adversaris polítics? No tinc clar -i us agrairia que m'ho expliqueu per a no equivocar-me-  què hem de fer amb aquesta gent durant el procés de desconnexió que estem vivint. Els despullem en una plaça pública i els empalem? Tal vegada hem de repartir pedres als nostres fills i els ensenyem què s'ha de fer amb aquests indesitjables? Ja ho tinc! Millor que siguin els Mossos d'Esquadra qui s'encarreguin d'afusellar-los i TV3 ho retransmeti en horari de màxima audiència.
Si és això el que proposa la majoria de ciutadans de Catalunya favorables a la independència d'Espanya, no compteu amb mi. Jo havia entès -he sentit i llegit molts cops- que el que estàvem fent era una altre cosa, que es tractava de fer que el màxim de gent possible sentís com a cosa pròpia aquest anhel de llibertat de país, d'alegria col·lectiva, de pertinença a una cultura, una manera de ser i de fer que poc té a veure amb els dirigents espanyols.
Si pel contrari, i com a societat ferma però oberta, dialogant i transigent,  estem en contra d'afusellar o apedregar aquells càrrecs electes (encara que carregats de demagògies, enganys, manipulacions continuades, fiscals de confiança, membres del TC, etc) llavors no puc entendre que no puguem arribar a pactes -tant municipals com de govern- puntuals i que no afecten en res al procés. 
Sí, la pèssima gestió de l'equip de govern de Girona amb Albert Ballesta al capdavant -juntament amb la intransigència del grup d'ERC/MES- ens han portat a una situació de ridícul que s'ha fet encara més gran amb les ordres vingudes des de Madrid, passant per Barcelona que han provocat una vergonyant marxa enrere dels regidors (patètics però electes) de C's.
El ridícul més gran però s'ha fet a tot el país, l'hem fet els qui ens declarem independentistes al mateix temps que grans defensors de la convivència entre catalans que ens sentim catalans i catalans que es senten espanyols.

A veure si al final resultarà que som més espanyols del que ens pensàvem
Publica un comentari a l'entrada