Avui ha tancat l’edició d’aquest any de Firatast de Girona.
Una fira que va començar fa catorze anys amb un notable èxit i que, en les seves dues últimes edicions ha apostat molt seriosament per la diversificació de la seva oferta, entrant de ple i amb els millors actors possibles en el mon de la gastronomia professional-artesanal.
Tot en aquesta vida és criticable i millorable.
Avui però –i fent una petita crítica (que no me’n puc estar) per un costat a la molt patètica, vergonyosa i totalment tercermundista entrada del Palau Firal, com també a alguna institució que s’ha tret de la màniga algun grup gastronòmic inexistent com a tal, fruit de les conclusions del ja famós i diuen que caríssim estudi anomenat popularment “del xuixo” per tal de cobrir alguna partida econòmica destinada a la promoció gastronòmica del Gironès.- Avui però com deia, no vull ni puc ser negatiu.
Aquesta edició del Firatast s’ha superat i molt, oferint una diversitat i originalitat en la seva oferta gastronòmica. Els meus fills han menjat ostres amb espuma de cava, amanida de medusa, tàrtar, estofat i hamburguesa de poltre –de la meva amiga Eva de la Vall de Camprodon, plats típics africans i paquistanesos, rostit de pintada, gelat de llet de cabra amb fruits vermells de Cal Ros... no acabaria mai, hi havia moltes coses realment interessants.
Vull però felicitar expressament, a en Quim Hugues per la presentació en societat dels seus pans i no tan sols per els pans com a tals que , tot s’ha de dir, son dels millors que he menjat mai, si no per la energia i la il·lusió que porta i transmet ell allí darrera l’stand, arremangat i dirigint un petit equip que, com màquines no paraven de preparar uns “montaditos” amb aquells exquisits pans i a més, la matèria primera –Roquefort, pernil ibèric etc. posat a sobre aquelles llesques, era d’una qualitat increïble.
Els promotors de Firatast han afinat molt (i em consta que continuaran afinant) per a convertir la fira, a més de ser un lloc per anar-hi a dinar o sopar o a picar de manera diferent, en un espai d’educació i coneixement gastronòmic que tanta falta ens fa a tants de nosaltres.
Dolors, Jammi, Lluís...
Bé, molt bé.
Una fira que va començar fa catorze anys amb un notable èxit i que, en les seves dues últimes edicions ha apostat molt seriosament per la diversificació de la seva oferta, entrant de ple i amb els millors actors possibles en el mon de la gastronomia professional-artesanal.
Tot en aquesta vida és criticable i millorable.
Avui però –i fent una petita crítica (que no me’n puc estar) per un costat a la molt patètica, vergonyosa i totalment tercermundista entrada del Palau Firal, com també a alguna institució que s’ha tret de la màniga algun grup gastronòmic inexistent com a tal, fruit de les conclusions del ja famós i diuen que caríssim estudi anomenat popularment “del xuixo” per tal de cobrir alguna partida econòmica destinada a la promoció gastronòmica del Gironès.- Avui però com deia, no vull ni puc ser negatiu.
Aquesta edició del Firatast s’ha superat i molt, oferint una diversitat i originalitat en la seva oferta gastronòmica. Els meus fills han menjat ostres amb espuma de cava, amanida de medusa, tàrtar, estofat i hamburguesa de poltre –de la meva amiga Eva de la Vall de Camprodon, plats típics africans i paquistanesos, rostit de pintada, gelat de llet de cabra amb fruits vermells de Cal Ros... no acabaria mai, hi havia moltes coses realment interessants.
Vull però felicitar expressament, a en Quim Hugues per la presentació en societat dels seus pans i no tan sols per els pans com a tals que , tot s’ha de dir, son dels millors que he menjat mai, si no per la energia i la il·lusió que porta i transmet ell allí darrera l’stand, arremangat i dirigint un petit equip que, com màquines no paraven de preparar uns “montaditos” amb aquells exquisits pans i a més, la matèria primera –Roquefort, pernil ibèric etc. posat a sobre aquelles llesques, era d’una qualitat increïble.
Els promotors de Firatast han afinat molt (i em consta que continuaran afinant) per a convertir la fira, a més de ser un lloc per anar-hi a dinar o sopar o a picar de manera diferent, en un espai d’educació i coneixement gastronòmic que tanta falta ens fa a tants de nosaltres.
Dolors, Jammi, Lluís...
Bé, molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada