dijous, 26 de març de 2009

La meva manera d'entendre la vida


Hi ha molta gent que, després de llegir alguns dels escrits d'aquest blog, pensen, diuen i em comenten coses. Moltes coses.
És un privilegi per a una persona amb una feina i formació molt allunyada del mon literari saber-se llegit. És divertit anar a una reunió i que, a sobre la taula hi posin una còpia d'un post teu demanant-te explicacions sobre el mateix. És agradable que hi hagi gent que et comenti que li agrada descobrir la teva sensibilitat en alguns dels escrits i d'altre que t'encoratja i recolza els escrits més crítics. Té el seu morbo, ho reconec, trobar-te amb gent que has nomenat en un post d'algun d'aquells dies que t'indignes i escrius coses de manera massa directes. Penses, "deu haver llegit el que vaig escriure"?

Hi ha gent, que et diu coses com: Què pretens? No veus que et boicotejaran? No pots parlar malament dels polítics ni dels mitjans d'aquesta manera! Ets ben boig! Ets un inconscient!...

Si, pot ser tenen raó. Hauria de no opinar, de deixar que tot passi, deixar per als professionals, els intel·lectuals, els politòlegs, els tècnics i els polítics de torn, les crítiques o lloances a la seva gestió, que fessin el que volguessin sense ficar-m'hi. Dedicar-me al meu petit negoci per tal d'evitar que la crisi l'ensorri. Què en sé jo de macroeconomia? De política? de gestió municipal? Res, no en tinc ni idea. Jo tan sols sé que el bacallà queda ben cuit a 53º i que la poma hi lliga molt bé.

Vull deixar clar per una banda, que si escric críticament sobre una gestió concreta d'alguna administració, és per que crec de tot cor, que es pot fer molt millor i, com a ciutadans, com a empresaris, ho hem de denunciar. No hem de parar de denunciar tot allò que està fallant i que ens porta cap al tancament de molts dels nostres negocis i comerços, que ens porta a moltes famílies cap a l'atur i a deixar-nos amb el cul a l'aire.
No tot és culpa de les administracions, és cert, però podrien i haurien d'actuar d'una manera menys sectària i més participativa. Els nostres governants no estan suficientment preparats (fixem-nos en els seus historials laborals i ens n'adonarem de seguida) i no volen escoltar als professionals dels diferents sectors econòmics de la societat. Això si, amb el pressupost anual per a les ambaixades d'en Carot en plena crisi, 3.200 famílies catalanes podrien acabar de passar el mes.

Vull deixar clar també, que si escric és per que m'agrada fer-ho. Ho faig a títol personal i ho penso continuar fent. A qui no li agradi que no ho llegeixi. Aquest és el meu bloc, ningú no està obligat a entrar-hi. Pot ser que algun dia m'equivoqui en alguna qüestió concreta i demano disculpes per endavant si això succeeix. Rectificaré tot allò que la meva manca de coneixement em condueixi a l'errada.
Ratifico expressament però el pensament de tot el que he escrit. Sigui per dir que alguna "patum" ha perdut la vergonya, que un diari no està sent just o que hi ha actuacions polítiques dignes de jutjat de guàrdia.

És la meva manera d'entendre la vida i vull, m'agradaria, que ho continuï sent.


Cap comentari: