dissabte, 15 d’agost del 2009

Encara queda "crosta" per arrencar

Titular del diari Avui, 15 d’agost. Pàgina 5.

“Joan Ferran carrega contra Huguet per la manifestació”

És una nova mostra de la manera de pensar d’una de les veus del sector més espanyolista dels socialistes catalans. El senyor que passarà a la història com l’arrencador més gran de crostes nacionalistes que hi ha hagut, continua sense dissimular la seva aversió a una Catalunya catalana.
Una persona que ha mostrat sense cap mania, la seva visió totalment partidista sobre molts i molt importants afers de la nostre vida intel·lectual i social, el que s’ha carregat tot solet el lideratge d’audiències per motius de “excés de nacionalisme”, aquest mateix senyor, te la barra de, a més, donar lliçons de com han d’actuar els altres membres del govern català.

El senyor Ferran, aconsella “una actuació ordenada, dirigida i pensada des del govern” (On els PSC té el dret de veto).
Quina barra!
No cal, que ningú no aixequi el cul de la seva cadira. Que ningú no es mogui!
Ja tenim tot el tripartit que ens salvarà de tots els mals que els nostres veïns-invasors ens envien. Les declaracions dels caradures sense vergonya, en aquest petit país que tenim, son els que omplen els titulars.

S’ha d’acabar, Els polítics han de començar a entendre que hi ha molta gent que n’estem farts, que ja en tenim prou de tants enganys, de demagògia en totes i cada una de les dades que ens fan arribar uns i altres, de presidents de fireta que afirmen –mentint vilment- que el finançament compleix escrupolosament amb l’Estatut, de tripartits patètics, de socialistes espanyolistes, d’esquerranosos amb el cul enganxat al càrrec i votant en contra dels seu principis, d’ecologistes carregant-se el país en nom del progrés (la última, la votació per a cobrir la riera d’Arenys) de convergents sense acabar de definir el seu full de ruta...

Això em porta a la pàgina 7 del mateix diari on diu que el 85% dels catalans estem insatisfets amb la classe política. No pensa fer res aquesta classe política per a canviar aquesta apatia de la nostra societat? No, els hi va bé que sigui així. Ells manant, dirigint, decidint encara que no en tinguin ni la més remota idea sobre el que decideixen i, mentrestant, Catalunya cada cop menys competitiva, més pobre i menys catalana. Aixó si, sense cap “crosta”

Una llàstima...