diumenge, 11 de gener de 2009

La llar de foc de Calella


Avui, a casa, aquest vespre, hem encès la llar de foc. Un fet per si sol, no massa transcendent.
A casa no fem mai “foc en terra”, com diuen a alguns pobles de la Selva per que queda tot impregnat d’aquella olor de pre-sutge per tot arreu, a la llarga els llibres, quadres, sostre... queden fumats i ho evitem tenint la llar apagada.

En Pau (13 anys) en la seva carta als reis va demanar que un dia encenguéssim la llar i, avui així ho hem fet. Ha estat bé, és molt agradable la companyia del foc.

En aquests moments tothom dorm. Jo he quedat absorbit per la llar i, com no podia ser d’una altre manera, mentre era tot sol arraulit davant la llar, deixat anar, sentint com m’embolcallava amb la seva escalfor, la seva llum intermitent i de matisos ¡interminables, el soroll barreja de la combustió provocada per la flama i per la sortida constant del vapor a través de les vetes dels troncs, he recordat la llar de foc de la casa pairal de Calella. Casa que avui, ja no hi és.

Llar de foc que em va acompanyar els caps de setmana des de petit i, que va veure, em va acompanyar i em va fer viure alguns dels moments més intensos de la meva infantesa, adolescència i joventut. Molts d’ells -la majoria-, no podria ser d’altre manera, son en família. La cuina amb el foc; La màgia de les torrades de pa de pagès; les patates, les cebes i els moniatos al caliu, sota la cendra; la carn, les botifarres, salsitxes i verdures a la brasa, sobre la graella... Sens dubte, una bona educació culinària!

Llar de foc que em va acompanyar els caps de setmana ara ja més jovenet. Hores “perdudes” d’adolescent mirant el foc i les brases buscant complicitats amb ells. Hores fent soldadets de plom amb el meu pare. Hores amb els amics cantant cançons vora el foc. Nits, amb la complicitat del foc, aprenent i descobrint la bellesa i la perfecció de cada tros del cos, el cabell i la pell d’algunes de les meves amigues de joventut. Hores amb la Montse; Amb els meus pares; Amb els meus germans i amb els meus fills.

Llar de foc que no podré oblidar mai. Sense ella el meu jo seria diferent.

-Ara hi caic! En té la culpa de tot, la llar!!

Cap comentari: